Les autonomies temen un altre caos legal al decaure l’estat d’alarma
Moreno, Urkullu i Revilla lamenten que Sánchez no hagi consensuat amb les comunitats el final d’aquest marc excepcional
Casado insisteix que és necessari aprovar «un pla b» jurídic per donar cobertura a les mesures per frenar la Covid-19
Després d’escoltar Pedro Sánchez dimarts dient que no té intenció de prorrogar l’estat d’alarma després del 9 de maig, alguns presidents autonòmics han començat a témer-se que es repeteixi el caos legal que es va viure a la tardor passada, quan els tribunals van tombar restriccions aprovades pels governs de les comunitats. I l’objecció no s’ha sentit dimecres només a dirigents del PP, sinó que també executius liderats pel PSOE, com els de Castella-la Manxa i del País Valencià, van expressar la seva preocupació.
El conseller manxec de Sanitat, Jesús Fernández Sanz, va admetre que existeixen «certs dubtes des del punt de vista jurídic» sobre com actuar quan l’estat d’alarma acabi. I Mònica Oltra, vicepresidenta del Govern valencià, va avisar que algunes restriccions no es podran dur a terme. Per exemple, el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va desautoritzar el confinament perimetral a la localitat de La Almunia de Doña Godina (Saragossa) i el del País Basc va aixecar el tancament dels barris decretat pel Govern d’Íñigo Urkullu.
«Ni una trucada»
El dirigent del PNB i Juanma Moreno (PP), president de la Junta d’Andalusia, van criticar Sánchez per haver decidit aixecar l’estat d’alarma de manera unilateral sense comunicar-ho prèviament a les autonomies. Moreno considera que Sánchez no ha «madurat» prou aquest pas i que no l’ha negociat amb les comunitats. «Demano cogovernança al Govern, que practiquin el que prediquen», es va queixar. «Una trucada almenys», va dir Miguel Ángel Revilla (Partit Regionalista de Cantàbria).
Notícies relacionadesPer al líder dels populars, Pablo Casado, el que ha de fer Sánchez és acceptar el seu oferiment per reformar les lleis que siguin necessàries,abans del 9 de maig perquè les autonomies no quedin a mercè dels tribunals. Aquests canvis donarien «seguretat i estabilitat» a les comunitats, segons el PP, que ja fa gairebé un any que demana aquests canvis jurídics.
No ho veu així l’Executiu central, que, malgrat que ha defensat durant mesos que l’estat d’alarma és l’únic instrument que permet mantenir certes restriccions, assegura ara que les autonomies tenen competències per frenar els contagis. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va recordar dimecres que la justícia ha avalat, a més, que les decisions del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (que reuneix els consellers autonòmics i l’Executiu central) són de «compliment obligatori», cosa que dota de marc jurídic a les restriccions, informa Miguel Ángel Rodríguez. «No s’ha de modificar cap legislació, no s’ha d’afegir res per afrontar el 10 de maig. El 10 de maig tenim instruments ordinaris perquè, a cada pas que anem fent, es puguin resoldre amb l’acord continu de coordinació de les comunitats autònomes i el Govern, sabent que les accions coordinades les hem de complir», va sentenciar per rebutjar la invitació del PP. Així les coses, tot apunta que els tribunals continuaran sent els àrbitres de la pandèmia.
