A Sánchez li toca sorprendre amb les pensions i la reforma laboral

Així que la setmana promet pel que incumbeix a debats vitals per al futur del país, per més que calgui estar preparats perquè els tambors electorals madrilenys mirin d’enterbolir l’ambient. També el parlamentari: hi haurà ofensives de la pinça PP-Vox contra l’exvicepresident Pablo Iglesias a la Cambra (tot i que ja no hi estigui assegut com a diputat, és igual, però toca fer campanya on es pugui) i contra Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior qüestionat pels tribunals per haver apartat de la primera línia el coronel Diego López de los Cobos. I de qui l’oposició exigeix la dimissió. 

 Però aquest rum-rum que evoca les urnes difícilment impedirà, per estrepitós que resulti, que el focus principal de l’interès públic s’aparti ara del procés de vacunació i els seus vaivens –el mateix Govern inicia una altra enquesta per conèixer el grau de compromís dels espanyols després dels embolics amb AstraZeneca– i dels canvis legislatius que han d’arribar. Pot ser que, des d’aquest dilluns, es comencin a revelar dades al respecte ja que Sánchez participa en actes públics que tenen com a objecte de debat els fons europeus i les reformes i, atenció, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, té també una important cita a la comissió del Pacte de Toledo per parlar de... la reforma de Llei General de Seguretat Social que s’acosta. O sigui, que toca abordar el manteniment del poder adquisitiu de les pensions i la fórmula per revaloritzar-les, entre altres qüestions.  

 Menys tipus de contractes

Menys tipus de contractesL’endemà, dimarts, el Consell de Ministres ha d’aprovar precisament el paquet sencer de reformes que Espanya ha d’enviar, ben aviat, a Brussel·les. És el preu a pagar per rebre els anhelats fons. I a més d’endinsar-se en com es pensa modificar el model de pensions espanyol perquè resulti viable a mitjà i llarg termini (una qüestió no menor ni per als afectats ni per testar les relacions PSOE-Podem després de la marxa d’Iglesias, ja que en aquest capítol hi ha diferències), s’ha d’explicar el camí a seguir en l’àrea laboral.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Ja fa dies que la titular del ram, la vicepresidenta Yolanda Díaz, i els agents socials estan asseguts intentat arribar a pactes (igual que Escrivá en matèria de pensions, per cert). No és senzill. Els empresaris es troben còmodes amb la reforma que va deixar aprovada Mariano Rajoy durant l’anterior crisi. Els sindicats exigeixen la derogació que l’esquerra, també el PSOE, els va prometre en campanya electoral. I la ministra, de Podem i segurament futura candidata a presidir el Govern, defensa un canvi «radical, integral i a l’ofensiva» de la llei vigent. ¿Què significa això? De moment s’ha referit a intentar deixar en un màxim de tres el tipus de contracte laboral (fix, temporal i de formació però amb millors condicions) i reforçar la inspecció. A més d’incentivar la tornada de talent exportat. Això d’entrada. A veure fins on arriba la reforma. ¿O contrareforma? ¿O derogació?