Els cinc eixos amb els quals ERC vol seduir Junts per a la investidura d’Aragonès

És la clau de les dissonàncies entre uns i altres. ¿Qui dirigeix el procés i des d’on? ¿Carles Puigdemont, com a president ‘legítim’ i a través del Consell per la República o bé Pere Aragonès com a president? Els temps del president vicari han passat. Uns addueixen que des de les estructures autonòmiques poc es pot fer. I els altres que el que va quedar tercer en els comicis, fins i tot per darrere d’Aragonès, no pot ser el líder estratègic del procés cap a la independència.

La proposta d’ERC passa per esquivar l’actual CxR, per entendre que és una entitat creada a més glòria i que no reuneix el mínim d’imparcialitat o de neutralitat entre les forces de l’independentisme que seria desitjable.

Per això, els republicans advoquen per una direcció pentacèfala, amb presència de representants (no es limita el número) dels tres partits secessionistes amb representació parlamentària (ERC, Junts i la CUP) i les dues entitats sobiranistes (Òmnium i ANC). La proposta d’Esquerra passaria per crear aquesta direcció a part del CxR i, alhora, reformular l’entitat puigdemontista fins a convertir-la en casolana per a tothom. Sense anar més lluny, la CUP no forma part actualment del CxR.

Aquest apartat suposa una manera subtil dels republicans de recordar que el vot favorable d’ERC al fet que Laura Borràs fos presidenta del Parlament no va ser ‘gratis et amore’, sinó el primer pas en la construcció de l’aliança entre les dues forces que s’hauria d’haver soldat amb la investidura de Pere Aragonès el 26 de març passat. Una cosa que Junts no va fer. Borràs, com a representant de la tercera força del Parlament difícilment hauria arribat a aquest càrrec si no existís la futura entesa amb els republicans.

En la mateixa línia, Esquerra situa el recolzament al fet que Aurora Madaula substitueixi Jaume-Alonso Cuevillas a la Mesa del Parlament, després que aquest fos depurat per tebi pels seus correligionaris. El missatge que es llegeix entre línies és «ERC continua complint».

En el text es dona una pàtina d’oficialitat al relleu Madaula-Cuevillas i es proposa que els partits no posin pals a les rodes a qualsevol moviment d’aquest tipus a fi de preservar la majoria secessionista a l’òrgan director de la Cambra.

El que hauria de ser el nucli dur de les negociacions, almenys, en la resta de converses per a un Govern de coalició succeeix així, aquí suposa un efecte col·lateral de la part més dura de la negociació. Els republicans van remetre una bateria de mesures a prendre, entre les quals aquests 700 milions per a un pla de xoc social que Aragonès va prometre en el seu discurs d’investidura. A aquesta part del text, els postconvergents sí que van respondre amb les seves pròpies propostes. Quan es doni forma definitiva al conjunt d’aquestes s’haurà de fer encaixar amb els plans que, en paral·lel, els republicans i la CUP van discorrent.

Amb tot, l’estrella d’aquesta part de la negociació serà qui gestiona els fons europeus de rescat. ERC pretén que depenguin de la mateixa presidència de la Generalitat, via un comissionat. Junts, que estiguin inscrits en la Conselleria d’Economia que ells ambicionen.

És l’apartat on els republicans amaguen més les seves cartes, sens dubte, a l’espera que arribi la fase de negociació sobre el repartiment de conselleries i el moviment d’àrees sectorials entre unes i altres. ERC només apunta que ha de ser un Executiu paritari i advoca per la creació de tres noves conselleries: la d’Acció Climàtica, la d’Universitats i Recerca i la de Feminismes.

La distància entre totes dues forces es visualitzarà en l’enfocament que aportin. Els postconvergents partiran del pacte del 2017 per aconseguir un acord especular, és a dir, aconseguir els departaments que encara avui sostenen els republicans, sempre en la creença que el consensuat va beneficiar àmpliament ERC. Aquests, per la seva banda, consideren que les cartes s’han tornat a repartir i que el moment no és comparable, ni per bé ni per mal, al de fa quatre anys, per la qual cosa es pot començar de zero la negociació.

Si una cosa han demostrat més de vuit anys de col·laboració recent entre l’espai postconvergent i el republicà, és que amb prou feines s’aguanten i que només l’agenda independentista, que requereix algun tipus d’unitat per la seva part dels grups secessionistes, els manté junts. En aquesta part de l’oferta d’ERC, s’inclou la creació d’una sèrie de comissions de seguiment dels esdeveniments i de l’obra de Govern que permeti abordar les petites friccions abans que derivin en crisis obertes i llançament de cadires la trinxera rival. En l’arquitectura d’aquest sistema ‘antiincendis’ es proposa, fins i tot, un sanedrí al més alt nivell, batejat com a ’botó vermell’ que permeti abordar qüestions urgents. L’objectiu, segons ERC, és garantir «la lleialtat dins i fora del Govern».