La campanya del 4-M empitjora la desconnexió entre el PSOE i la Moncloa

Des que va ser investida presidenta de la Comunitat de Madrid, i sobretot arran de la pandèmia del coronavirus, Isabel Díaz Ayuso ha fet bandera del xoc amb el Govern central. L’actitud de Sánchez ha sigut en aquest punt ambivalent. De vegades ha evitat entrar en aquesta guerra, però ara hi està abocat. El cap de l’executiu té un paper enorme en aquestes eleccions autonòmiques, molt més que en altres cites recents, com les basques, gallegues i catalanes. Sánchez participa als mítings que pot, i també ataca Ayuso des del seu lloc institucional. A principis de mes, durant una conversa informal amb periodistes a bord de l’avió presidencial durant la seva gira africana, Sánchez va posar en dubte les dades de contagis de Madrid. 

Una part del PSOE tem que el president hagi «caigut al parany» d’Ayuso i, d’aquesta manera, hagi ajudat a col·locar la campanya on a ella li interessa, alimentant el seu victimisme i realçant el seu paper de flagell de l’executiu, com si el 4-M fos un plebiscit sobre Sánchez. Al mateix temps, en unes eleccions on les expectatives són dolentes per als socialistes, alerten del risc que qui sigui percebut com al gran derrotat, si el PP manté l’autonomia, sigui el president del Govern central.

Des de la Moncloa, per contra, insisteixen que «no es podia fer res més» que no fos la implicació màxima del líder del PSOE. No exposar-s’hi, argumenten, hauria llançat el missatge que donava aquests comicis per perduts. Al cercle del líder afegeixen que encara no està tot decidit, que el que és «important» són els indecisos, una bossa voluminosa segons recullen totes les enquestes. «Queden molts dies i tradicionalment els votants d’esquerra es mobilitzen molt al final de les campanyes. Ho veurem», indiquen.

El transvasament de l’executiu a les candidatures del 4-M ha sigut significatiu. Començant per Pablo Iglesias, que va deixar la vicepresidència segona per convertir-se en l’aspirant d’Unides Podem. Al bàndol del PSOE, dues secretàries d’Estat, Hana Jalloul i Irene Lozano han fet el salt als principals llocs de les llistes, confeccionades en gran part per la Moncloa, i això encara ha fet més gran la impressió que aquests comicis van del Govern de la Comunitat de Madrid contra el Govern central. Sánchez també ha volgut assenyalar el PSOE-M del futur en les candidatures, al situar Jalloul, Juan Lobato i Mónica Carazo —números dos, quatre i sis— com a valors emergents. 

I després hi ha Reyes Maroto. La setmana passada, els socialistes van anunciar que la titular d’Indústria, Comerç i Turisme es convertiria en la vicepresidenta econòmica a l’autonomia si Gabilondo aconseguia ser investit. El moviment pretenia reforçar la seva candidatura, assenyalar-la per al futur i situar-la a l’escanyolit banc de referents de la federació madrilenya. Però també, alerten al PSOE, llança la idea que Sánchez considera prescindible la ministra, una cosa que contribuirà al seu desgast si finalment, tal com indiquen gairebé totes les enquestes, Gabilondo, tot i que va ser el vencedor a les urnes el 2019, torna a fracassar, per tercera vegada, en el seu intent de governar Madrid. 

Els col·laboradors més estrets de Sánchez van tenir un paper fonamental en les recents eleccions catalanes. L’aspirant del PSC, Salvador Illa, va protagonitzar una campanya basada en la moderació, intentant atraure els antics simpatitzants de Cs, ara en estampida. Això va sortir bé: els socialistes catalans van guanyar en vots i van empatar en escons amb ERC. Amb Gabilondo l’objectiu és similar. Però a Ferraz adverteixen que l’electorat que va donar suport als taronges a les últimes convocatòries a Madrid és «molt més conservador» que el de Catalunya, i s’aferren als sondejos per concloure que l’estratègia no acaba de funcionar, perquè els exvotants de Cs estan saltant en massa al PP. Per això tampoc entenen alguns dels missatges i propostes de Gabilondo. A la Moncloa, tanmateix, no creuen que hagi sigut un «error» dirigir l’estratègia cap a aquests electors desencisats amb Cs. «Ha de ser un element més de campanya», justifiquen.

En el seu afany per atraure vots de centre, l’aspirant ha dut a terme anuncis sorprenents. Per exemple, rebutjar un acord amb Podem, per l’«extremisme» del seu candidat. «Amb aquest Iglesias, no», va dir a finals de març. La declaració d’intencions no encaixa amb el que ha fet el PSOE a l’executiu, on governa en coalició amb la força morada, i, a més, es queixen dirigents socialistes, resulta «inversemblant, perquè si l’esquerra suma caldrà pactar sí o sí amb Podem». 

Gabilondo s’ha compromès a «no tocar la fiscalitat». Sánchez, en canvi, ha defensat apujar els impostos a les rendes més altes i les grans empreses. Hisenda, de fet, ja treballa en un projecte per fer la tributació més progressiva. L’Executiu, així mateix, va pactar l’any passat amb ERC, a canvi del seu suport als pressupostos, una reforma que obligaria Madrid a apujar les taxes. Al flanc sanitari, el candidat socialista va defensar en una entrevista recent a ‘La Razón’ que l’hostaleria madrilenya s’hagi mantingut oberta durant gairebé tota la pandèmia, donant en part suport a Ayuso, en contra dels criteris del Ministeri de Sanitat en els moments més crítics d’aquesta crisi.