Els socis de Sánchez es plantegen recolzar el «pla b» del PP a l’estat d’alarma

El Govern central ha insistit aquest dimarts que no veu necessari prorrogar l’estat d’alarma, que acabarà el 9 de maig. Aquesta decisió deixa les comunitats autònomes en mans dels tribunals superiors, que seran els que hauran de ratificar les seves mesures per frenar els contagis per Covid-19, una posició que desplau a molts dels socis parlamentaris de Pedro Sánchez. ERC, EH Bildu, el PDECat, Compromís i Més País ja li van reclamar la setmana passada en un debat al Congrés «una alternativa» jurídica a l’estat d’alarma, però el cap de l’Executiu l’hi va negar, malgrat que la seva vicepresidenta primera, Carmen Calvo, es va comprometre en seu parlamentària a fer-ho l’estiu passat. Davant aquesta situació, aquests socis han avisat aquest dimarts a la Cambra baixa que s’estan plantejant recolzar la tramitació de l’anomenat «pla b» jurídic del PP, tot i que, al no haver-hi ple la setmana vinent per les eleccions madrilenyes del 4 de maig, els terminis s’allarguen i és improbable que pugui estar aprovat abans del 9 de maig.

El PNB, soci habitual dels socialistes, no ha aclarit què farà tot i que diversos dirigents d’aquesta formació el que estan fent aquests últims dies és insistir directament en la necessitat de prorrogar l’estat d’alarma actual, una opció que el Govern central ha descartat perquè no vol donar-li aquest comodí a la candidata del PP a Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que durant mesos s’ha regirat contra les restriccions que recomanava el Ministeri de Sanitat i es decidien al si del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

«Focs d’artifici», segons Errejón

El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha assegurat que la seva formació fins i tot recolzaria que es tramités aquest «pla b» per urgència i en lectura única, com ha suggerit Pablo Casado. Joan Baldoví (Compromís) ha afirmat que ell «no estaria en contra» de la proposició de llei «tot i que vingui del PP». «No m’importaria que s’asseguessin i que fos aquesta o una altra la solució. Que s’escoltessin els presidents autonòmics i que sortíssim amb la certesa que a partir del 9 de maig no hi haurà sentències contradictòries a mesures iguals», ha considerat. També la portaveu de Bildu, Maite Aizpurua, ha coincidit que estudiarà la proposta del PP, tot i que ha considerat «curiós» que sigui Casado qui prengui la iniciativa en comptes del Govern, el mateix comentari que ha fet Inés Arrimadas (Cs). «El Govern passarà de l’estat d’alarma a l’estat d’incertesa», ha deixat anar. Arrimadas no ha volgut aclarir si recolzaria la proposició del PP i ha recordat que el seu partit ja va presentar la seva pròpia alternativa el novembre passat.

Ferran Bel (PDECat) i Íñigo Errejón (Més País) també s’han obert a recolzar la mesura del PP. Per Errejón, no obstant, són «focs d’artifici» de Casado en plena campanya madrilenya perquè els terminis legislatius «no donen» perquè aquesta alternativa sigui vigent el 10 de maig.

El portaveu parlamentari de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, ha anunciat que el seu partit no recolzarà la tramitació del «pla b» que el PP perquè «ja és hora que els espanyols recuperin la seva llibertat».

Accelerar la vacunació

El Govern, no obstant, continua sense afluixar la corda i resisteix la pressió. La portaveu de l’Executiu, María Jesús Montero, ha insistit aquest dimarts després del Consell de Ministres que el Gabinet «no veu necessària» la pròrroga de l’estat d’alarma, almenys amb les dades actuals d’incidència de la pandèmia. La tesi de la Moncloa és que les comunitats compten amb «prou» instruments per contenir el coronavirus, des de la invocació de la llei orgànica de mesures especials en matèria sanitària de 1986 fins al ventall de legislació autonòmica. I les autonomies, a més, ha apuntalat, han de concentrar-se a «accelerar» la vacunació, un element clau. I si requereixen mesures extraordinàries, ho poden fer amb la ratificació dels respectius Tribunals Superiors de Justícia, ha recordat.

L’Executiu troba «curiós» que els grups que van posar traves en les successives pròrrogues del primer estat d’alarma, en la primera onada, ara «es pronunciïn en un sentit favorable». Però el Govern, ha afegit Montero, no preveu canviar de rumb, perquè a més el PP «no comparteix» una ampliació d’una situació que ha de ser «excepcional».

Tampoc el Gabinet de Sánchez està disposat a modificar la legislació actual, com li demanen els populars i grups com ERC o Compromís. Montero ha reiterat l’argumentació oficial: la restricció de drets fonamentals és una cosa «molt seriosa» que ha de ser regulada amb l’estat d’alarma, per a les pròrrogues del qual es necessita l’autorització del Congrés. El Govern «no considera que calgui incorporar» més lleis al marc actual per limitar drets com la llibertat deambulatòria, creu que no hi ha «buit legal». Entén, ha explicat Montero, que sempre hi ha d’haver un doble control: el de la Cambra baixa quan actua l’Executiu central a través de l’alarma, i el dels TSJ quan hi intervenen els governs autonòmics. A més, ha seguit, el Consell Interterritorial pot acordar mesures d’«obligat compliment» per a totes les comunitats que no requereixen legislació superior.

Notícies relacionades

El Govern central tranquil·litza les autonomies: podran tancar els seus territoris un cop acabi l’estat d’alarma

Com més població, més recursos

Fonts de l’Executiu rubriquen que, ara com ara, la decisió de no anar a un nou període excepcional és ferma tret que la pandèmia es desboqui. I tampoc es contempla, afegeixen, aprovar un estat d’alarma per 15 dies únicament, un pas més senzill per a Sánchez perquè no li faria falta el plàcet del Congrés. El líder socialista tampoc maneja per ara l’opció de convocar la conferència de presidents, com li reclamen algunes autonomies, tot i que ho farà si estima que hi ha les «condicions adequades». «És bo que presidents que pertanyen a una mateixa formació política es posessin d’acord», ha assegurat Montero, dirigint-se als barons del PP, ja que no tots han llançat la mateixa petició.

El Govern, doncs, fia la situació posterior al 9 de maig a la cogovernança amb les comunitats que es plasma en el Consell Interterritorial i a les eines de què aquestes disposen. Però res estarà completament aclarit fins que es travessi el Rubicó de les eleccions madrilenyes del 4-M.