Vox i la missió històrica dels indecisos

El factor Monasterio

Aquest nou context, aquesta oportunitat que un progressisme fastiguejat es desemmandreixi més del que ho ha fet fins al moment a Madrid i, per tant, canviï les regles del possible repartiment d’escons que ara marquen tots els sondejos, i que afavoreix clarament Ayuso i els seus potencials socis ultres, es dona per obra i (poca) gràcia de Vox.

La por de resultar indiferents en el dia a dia, i de tenir pitjor resultat que els anteriors comicis autonòmics, s’evidencia en els tàctics moviments i exabruptes megaperdonavides de la seva candidata, Rocío Monasterio. Ella, que arenga com ningú –i sense filtres, si més no els de la bona educació– als seus amb veu pausada i posat d’entonar ‘El Pichi’, ha decidit rebentar una campanya on no aconseguia trobar el seu buit.

Ayuso i el seu ayusisme l’han estat eclipsant davant el públic en general i els ultraconservadors, en particular. Però en les últimes hores, amb l’esperança de confondre un bon grapat de votants que s’inclinaven pel PP i que poden premiar les exhibicions d’altivesa, entenent que això és valentia, Monasterio va decidir provocar una explosió. El lloc triat: el debat electoral de la cadena SER. I just el dia en què la candidata del PP no era present, per decisió pròpia, per arraconar l’aspirant de Vox en un paper de segona fila. La candidata ultra va aprofitar l’ocasió. Va desplegar el pla. Va suggerir que Pablo Iglesias, com altres afectats, s’havien inventat l’amenaça rebuda per carta amb bales incloses i la va va fer grossa. Grossíssima. I unes hores després, per no perdre l’ambient creat, el seu cap, Santiago Abascal, va arribar a comparar l’amenaça amb bales amb suposats muntatges de magnicidis-‘fakes’ per part de dictadors o al·lèrgics a la democràcia a Llatinoamèrica. 

Tot això, orientat a recuperar vot deixat involuntàriament al PP, va ofendre el candidat d’Unides Podem, que es va aixecar d’aquest debat i se’n va anar; va sulfurar la resta d’aspirants i va emprenyar segurament més de mig Espanya, que es preguntava, en xerrades privades a la feina o xats amb familiars i amics, fins on arriba la tolerància obligada de qualsevol demòcrata.

Batuta morada

Aquesta qüestió per a l’anàlisi general va ser la que, a la seva manera, va deixar en suspens Iglesias a l’abandonar el debat aquest divendres. I la que pot servir per donar-los a una part dels indecisos, o de possibles abstencionistes, un bon motiu per anar a votar el 4 de maig.

El líder dels morats, exvicepresident i professor universitari de ciència política, detall important, va prendre una decisió ràpida en vista del ¡pum! que va significar la conya de Monasterio amb les amenaces de mort rebudes per ell mateix, el titular d’Interior i la directora de la Guàrdia Civil. ‘Fins aquí’, va venir a dir el cap de Podem, que a més de donar una rèplica discutible però eficaç a la candidata de Vox, va marcar un punt d’inflexió a la campanya. La resta d’aspirants de l’esquerra, Ángel Gabilondo i Mónica García, van trigar més a reaccionar, però van acabar per agafar el seu guant una vegada van tenir temps de parlar amb els seus assessors de campanya. Iglesias, com ja se sap, s’assessora a si mateix. No sempre amb èxit, però sí amb considerables estalvis de temps sobre els altres.

Eleccions de ‘Cuéntame’

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Amb aquest panorama, l’esquerra reestrena campanya i busca ressuscitar enmig d’un duel aferrissat, i amb l’essència de la democràcia a debat, entre Podem i Vox. Aquestes eleccions seran a Madrid, però no són madrilenyes. Tenen cert aire a Cuéntame, però amb Twitter.

A la recta final cap a les urnes, Ayuso intentarà abraçar el seu lideratge a les enquestes perquè no se li escapin votants cap a la ultradreta. Gabilondo mirarà de tenir més fe en si mateix i García de continuar pujant esglaons. I Cs... es conforma amb ser-hi. Que no és poca cosa.