Les 4 estacions del via crucis de la investidura d’Aragonès

És la gran pedra al camí. Fins al moment. I és que per a Junts, Puigdemont és més que el líder, és l’emblema i el símbol d’una estratègia: la d’anar fins al final contra l’Estat.

ERC considera obvi que l’entitat que l’expresident va impulsar, el Consell per la República, no pot convertir-se en la direcció estratègica de l’independentisme, sinó que és, ni més ni menys, un més dels actors del procés. Com els tres partits (ERC, JxCat i CUP) i les dues altres entitats (ANC i Òmnium)

Algunes fonts republicanes consideren que a JxCat comparteixen aquesta obvietat i que la fortificació dels postconvergents obeeix, tan sols, a una voluntat dilatòria. ¿Per a què? Aquí hi ha divisió d’opinions. «Si fos la Convergència de sempre pensaríem que es demoren per arribar als últims dies amb l’estructura del Govern per fer i, així, treure més profit (conselleries de més pes i, sobretot, més pressupost) de la negociació in extremis.

Per als postconvergents, la defensa del CxR no obeeix tant per l’organisme per si mateix com per defensar la confrontació amb l’Estat. Asseguren que ERC no va entendre que reformular el CxR, com es va plantejar fa unes setmanes, no eliminava el problema de fons entre Junts i els republicans: anar de nou a la via unilateral o no.

Amb tot, Junts no és monolítica i el pes de les tesis de Jordi Sànchez, més prudent en el seu discurs sobiranista, és creixent.

En aquest apartat sorgeix, així mateix, una de les línies vermelles d’ERC. No hi ha personalitat, per rellevant que sigui, ni organisme o entitat que es pugui situar per sobre del president i que li doni ordres. «És un elemental precepte democràtic i de respecte a les nostres institucions», assenyalen.

 Junts és un partit nascut fa 10 mesos a l’empara d’un nom: Puigdemont. Allotja al seu si persones que defensen posicions a l’esquerra d’ERC, amb d’altres de tarannà liberal admiradores d’Isabel Díaz Ayuso. Els seus debats sobre el full de ruta sobiranista, lideratges futurs, el paper de la postconvergència i la direcció del grup parlamentari conviuen al costat de la negociació amb ERC. Junts té un conclave intern el 7 i 8 de maig.

Els republicans diuen advertir, així mateix, una clara divisió al si de la força puigdemontista entre els que volen pactar ja amb ells i els que prefereixen mantenir la negociació en ‘stand by’ i, fins i tot, els que preferirien quedar-se a l’oposició. La sensació entre els republicans és, freqüentment, de total estupefacció. La versió oficial de Junts continua sent, amb tot, que es requereix temps per a un acord detallat quant a les accions del nou Govern per evitar els errors de l’anterior.

Els missatges entre els màxims representants dels dos partits es produeixen en comptagotes i són elements noticiables. Com la trucada que Pere Aragonès va dir haver fet a Carles Puigdemont. És una cosa ja intrínseca a les relacions entre ERC i Junts. Però és que al C.P. Lledoners, Jordi Sánchez i Oriol Junqueras no mantenen cap contacte. Les relacions entre blocs es realitzen a través del mateix Junqueras, i Raül Romeva, amb Jordi Turull i Josep Rull.

Segons ERC, el domini del partit de Sànchez és cada vegada més gran i més monolític: «A la taula de negociació només parla ell, per part de JxCat». Els republicans diuen també que Puigdemont no s’amaga de mostrar el seu afartament, i certa desconnexió, del que succeeix a la taula de negociació, ferit per les facècies i poc respecte que es mostra al CxR.

ERC i JxCat fan orbitar la seva agenda a la indispensable presència de Sànchez a les reunions, gràcies a les videoconferències. Una disponibilitat que no és òbviament completa, però que, fins el moment, no ha impedit que el secretari general de JxCat hagi estat en totes. 

L’ús de la tecnologia, no obstant, gairebé s’abandona quan s’entra en la fase del tràfec de documents, propostes i contrapropostes, que ha contribuït a les dilacions. La proposta global d’ERC va ser resposta, parcialment, als 10 dies. Això sí, ha donat algun fruit: la creació de tres grups de treball, per a qüestions programàtiques i encarrilar les comissions de seguiment i antiincendi del pròxim Govern. Amb prou feines un vas d’aigua després de 69 dies de via crucis.