Dos magistrats del TC consideren desproporcionada la condemna per sedició del procés

Els magistrats del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer consideren que la condemna per sedició als líders independentistes és desproporcionada i que, amb aquesta, el Suprem va vulnerar el seu dret a la legalitat sancionadora, a la llibertat personal i ideològica i al dret de reunió, perquè va suposar un «efecte de descoratjament» cap al seu exercici, segons afirmen al vot particular que subscriuen contra la sentència majoritària, que avala la pena de 12 anys de presó imposada a Jordi Turull.

A l’escrit, de 26 pàgines, afirmen que la sedició compleix el requisit de taxativitat amb el qual tot delicte ha de delimitar la conducta que castiga i no és inconstitucional en si mateix, però presenta «trets de relativa incertesa per al ciutadà potencial autor, perquè amb prou feines hi havia jurisprudència prèvia» i per la seva relació amb altres delictes d’ordre públic, pels quals, argumenten, el Suprem podria haver-se inclinat i haver condemnat per desordres públics o desobediència, en comptes de per sedició. I fins i tot, apunten, per buscar una proporcionalitat entre la conducta i el càstig, la sentència podria haver proposat l’indult al Govern central com es fa en certs casos quan el tribunal considera excessiu el càstig previst a la llei.

Els dos magistrats es distancien dels altres set que participen en les deliberacions dels recursos d’aquesta qüestió (després que Antonio Narváez i Cándido Comte-Pumpido se n’apartessin), a l’entendre que el Suprem podria haver fet un judici diferent sobre la proporcionalitat de les penes més conforme amb una interpretació oberta del principi de legalitat, en sintonia amb la present cultura jurídica comuna de la Unió Europea, que estableix que «la intensitat de les penes no haurà de ser desproporcionada en relació amb la infracció». De fet, assenyalen que la pena de 12 anys imposada a Turull només s’articula sobre la petició de l’acusació de Vox, que el mateix Suprem va considerar «pertorbadora» pel fet que l'exercís un partit polític.

Gravetat de la conducta

Per això conclouen que, sense posar en dubte la rellevància penal i la «gravetat» de la conducta del recurrent i dels qui van ser els seus companys al banc dels acusats, el rigor de la resposta penal és contrari a les exigències del principi de proporcionalitat. Consideren que existeixen dubtes sobre que el que va passar el 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017 «representin actes típics d’alçament públic i tumultuari», ja que van tenir un caràcter aïllat i «es desenvolupaven en el context del dret de reunió pacífica amb només incidents puntuals». I això «per evitar qualsevol objecció respecte al fet que les sancions imposades excedeixin el que és necessari per assolir la garantia de l’Estat de dret que elles mateixes persegueixen», perquè sense aquesta garantia aquest Estat «no és possible».

El seu criteri és totalment contrari al de la sentència de la majoria, que al llarg de 332 pàgines veu apropiats els 12 anys de condemna, perquè va ser per sedició en concurs amb malversació. A més, li nega «efecte descoratjador» respecte als drets fonamentals, perquè no va ser condemnat per exercir-los, sinó «com a promotor de la sedició», perquè «amb altres acusats, va convocar massivament els ciutadans perquè acudissin a votar al referèndum de l’1 d’octubre, amb la finalitat de substituir el legítim marc jurídic establert per la Constitució i l’Estat d’autonomia pel dissenyat per la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república catalana, la vigència i l’aplicació de la qual havia sigut suspesa pel Tribunal Constitucional».

Sense vaguetat

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

La sentència no aprecia que el delicte de sedició pateixi d’un grau de vaguetat que infringeixi la garantia de la taxativitat, ja que la infracció que descriu és reconeixible amb un grau raonable de claredat. El seu contingut requereix que els subjectes actius s’alcin públicament mitjançant l’actuació tumultuària d’una multitud que fa servir la força o se serveix de vies extralegals per impedir l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat o funcionari públic el legítim exercici de les seves funcions o el compliment d’acords o de les resolucions administratives o judicials. És a dir, que amb temps se sabia què es castigava i com, cosa que assegura el principi de seguretat jurídica.

Tampoc considera que el Tribunal Suprem hagi portat a terme una aplicació perjudicial per al reu, ja que exposa a la sentència de manera eloqüent els aspectes concrets en què sustenta la condemna del recurrent com a coautor d’un delicte de sedició. La seva conducta penalment rellevant va consistir en la participació activa en la promoció del referèndum d’autodeterminació i en la contumaç oposició com a membre del Govern, malgrat les advertències del Tribunal Constitucional, a aplicar efectivament la normativa vigent. La majoria no considera vulnerat cap dret. Ni tan sols per no haver pogut declarar en català, perquè va refusar fer-ho amb un intèrpret i traducció successiva.