La Fiscalia de Barcelona recorre l’absolució de la Sindicatura Electoral de l’1-O

La Fiscalia de Barcelona ha presentat al Jutjat Penal núm. 11 de l’Audiència de Barcelona un recurs d’apel·lació contra la sentència que va absoldre els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O jutjats per desobediència i usurpació de funcions públiques.

Fonts de la fiscalia han explicat aquest dijous que la decisió de recórrer l’absolució –que ha avançat TV-3– es fonamenta en l’«error en l’apreciació de la prova, sobretot de la documental», i en la contradicció que aprecia entre els fets provats i la decisió de la sentència.

El passat 15 d’abril, el Jutjat Penal número 11 de Barcelona va absoldre els cinc síndics a l’entendre que no estava provat que continuessin exercint després que el Tribunal Constitucional els advertís del seu deure d’impedir el referèndum. Els síndics eren el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas, que va presidir la sindicatura; la professora de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Tània Verge; el professor de Dret Administratiu a la UB Marc Marsal; el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Pagès, i l’advocada Marta Alsina.

Tots ells, que afrontaven una pena de dos anys i nou mesos de presó, van afirmar que no havien desobeït les ordres del Tribunal Constitucional (TC) al suspendre les lleis de desconnexió, que incloïen evitar que s’apliquessin, perquè tots van renunciar al càrrec abans del referèndum de l’1-O. Entre les seves funcions com a síndics estava designar els síndics de zona, cosa que van negar haver fet i segons la sentència «no ha quedat prou acreditat» que fessin.

Cessament al cap de 19 dies de ser nomenats

Els acusats havien sigut nomenats el 7 de setembre del 2017 pel Parlament com a membres de la Sindicatura de l’1-O, que havia d’operar com una mena de Junta Electoral del referèndum, tot i que van cessar dels càrrecs al cap de 19 dies, després que el Tribunal Constitucional (TC) els imposés una multa coercitiva de 12.000 euros diaris a cada un.

En la sentència en què va absoldre els síndics, la magistrada va esgrimir que no va quedar acreditat que «actuessin, es reunissin, tramitessin i realitzessin acords» per al referèndum una vegada van tenir coneixement de l’«advertència expressa» del Constitucional del seu deure d’impedir qualsevol iniciativa encaminada a celebrar l’1-O. Tampoc es va provar, segons la jutge, que els acusats «realitzessin actes propis de l’autoritat, atribuint-se caràcter oficial, ordenant, regulant o donant impuls a un procés electoral previst en una llei prèviament suspesa», ni que continuessin dictant resolucions o acords, constituïts com a Sindicatura Electoral.

Per la jutge, les proves i testimonis exposats en el judici no van provar que els síndics «portessin a terme una oposició tenaç, contumaç i rebel, com exigeix la jurisprudència» per al delicte de desobediència. Segons la magistrada, els processats es van reunir en una única ocasió al Parlament el 7 de setembre del 2017, però no van ser advertits pel Tribunal Constitucional fins a finals de setembre.

Notícies relacionades

El jutge absol els membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O

ERC busca la via per recuperar militants

No obstant, per la fiscalia, la valoració de la prova no ha sigut correcta, per això ha presentat aquest recurs d’apel·lació.

Agència EFE