Arrimadas resisteix malgrat que Ciutadans toca fons

«Tots afligits», respon una persona que va posar el seu gra de sorra perquè Cs naixés fa ja més de 15 anys. Des del 2019, Cs està sumit en una profunda crisi i no aixeca cap. El primer cop va ser la patacada electoral de les generals del 10-N (on van passar de 57 a 10 diputats), seguit pel fiasco a Galícia i a Euskadi, la pèrdua de 30 diputats a l’hemicicle català (quedant-se amb només sis), i el revés de la moció de censura fallida a Múrcia, fins a la desaparició a l’Assemblea de Madrid. El que està en dubte és ni més ni menys que la supervivència del partit, ferit de mort.

Una campanya interna

Diverses fonts destaquen que, malgrat l’enfonsament madrileny, la contesa electoral ha servit per exhibir una tornada a les essències, que es recolza en la participació de dirigents que van passar a segon pla per discrepàncies amb Rivera, com l’eurodiputat Javier Nart o l’exmembre de la cúpula Toni Roldán.

«Aquesta campanya ha sigut com una espècie de proposta interna per enfortir el partit», apunta una veu connectada a la direcció nacional, «s’evidencia una transició, una evolució de l’espai ideològic cap a la moderació». I aquí hi té un paper fonamental el candidat, Edmundo Bal, que, malgrat les seves reticències, va acabar sent el recanvi de Cs per intentar contenir una catàstrofe electoral que les enquestes ja auguraven inevitable.

L’exadvocat de l’Estat no va deixar el seu escó al Congrés dels Diputats, per això manté l’acta i guanya punts en l’estret cercle d’Arrimadas. A les files taronges celebren que el seu tarannà «marca precedent», perquè és «molt més afable i noble» que altres postulants al planter. Tot i que el ‘Yes, we Bal’, a l’estil Barack Obama, no convencés l’electorat per depassar la barrera del 5%. 

L’absorció del PP

Cs ha imprès una estratègia de distensió en una campanya totalment crispada i amb la intenció de desenganxar-se de Vox, a qui va necessitar per governar amb els populars. Bal va evitar el cos a cos amb Isabel Díaz Ayuso malgrat l’opa anunciada pel PP a fi d’absorbir dirigents al veure que el partit estava al caire de l’abisme. Una estratègia de desgast que s’incrementarà després del 4-M gràcies a l’agenda de contactes de l’exsecretari d’organització de Cs, ara al PP, Fran Hervías.

«Som conscients de l’espai que tenim i que la polarització ens afecta donant-nos més o menys joc. Hem de mostrar-nos com un partit que és l’alternativa als extrems», opina una font que, al seu torn, no amaga la seva preocupació pel fet que la victòria històrica d’Ayuso provoqui una nova desbandada de càrrecs al PP.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El sector crític, que ha tancat files amb Bal en campanya, lamenta que Cs es liquidi. «Un partit centrista com és Cs, amb el que va costar muntar-lo i arribar fins on hem arribat, no podem deixar que es fongui com un terròs de sucre», diuen. Malgrat insistir que Arrimadas ha de prendre decisions, celebren que les sigles taronges hagin virat de nou al centre.

La pèrdua de poder territorial, i de dos governs autonòmics –Múrcia i Madrid–, és «descoratjador». El Congrés dels Diputats és ara decisiu perquè Arrimadas eviti la desaparició de la formació. Cs té dos anys per recompondre’s si no vol desaparèixer del mapa polític espanyol. El 2023, amb eleccions generals i municipals al calendari, serà un cicle definitiu.