Sánchez encaixa el seu primer gran revés després d’una absoluta debacle a Madrid

S’entreveia un mal resultat, una nova decepció per no aconseguir arrabassar al PP la Comunitat de Madrid, la seva joia més preuada durant 26 anys. Però el 4-M passarà a la història del PSOE per alguna cosa més. Per una debacle sense pal·liatius a la regió més rica d’Espanya i la tercera més poblada. Arrossegat per Isabel Díaz Ayuso i sobrepassat per l’altra estrella fulgurant de la jornada, Més Madrid, el partit acusa un daltabaix monumental en la federació del president del Govern. Un desastre que no només situa a la picota el candidat fracassat, Ángel Gabilondo, sinó que compromet el mateix Pedro Sánchez. El líder socialista afronta una enorme ensopegada a meitat de legislatura en uns comicis que també examinaven el seu Executiu i que poden canviar les dinàmiques per als pròxims dos anys. Ara la formació s’imposa un període de «reflexió» i obre la porta a la sortida de Gabilondo, com ell mateix va reconèixer prop de les 23 hores. Però la nit de malson no va acabar amb renúncies ni dimissions.

No hi ha número bo per al PSOE-M en aquest 4-M. Amb el 99,93% escrutat, el partit, que va vèncer en vots i parlamentaris fa tan sols dos anys, en les últimes autonòmiques, va patir aquest dimarts una humiliació completa: es va enfonsar per sota del 17%, fins al 16,85% (i 610.190 sufragis). És el seu pitjor resultat històric, molt per sota del 25,43% que el mateix Gabilondo va aconseguir el 2015 i del 27,31% que va obtenir el 2019. El PSOE aconsegueix ara 24 diputats, 13 menys que els 37 que tenia, malgrat que l’Assemblea creix en quatre escons per l’augment de la població. Els socialistes, a més, es veuen superats per Més Madrid en nombre de paperetes (unes 5.000 més), tot i que amb el mateix nombre de representants (24). El ‘sorpasso’, que la cúpula deia no témer, ja era un fet. Mónica García va avantatjar el PSOE a tota la regió i a la capital i es convertirà en nova cap de l’oposició.

La dimensió de la tragèdia d’aquest dimarts electoral és descomunal, que succeeix l’èxit del PSC en les passades catalanes del 14-F. Des que Sánchez va arribar a la Moncloa, el 2018, el partit també va naufragar en les gallegues i basques de l’any passat, les primeres en plena pandèmia de la Covid-19, però la catàstrofe d’aquest 4-M és molt més contundent, per les dades i per la importància per al projecte socialista d’una comunitat tan important com Madrid, que amb cada convocatòria s’allunya més i més de les seves mans. I en les andaluses del desembre del 2018 la bufetada es va atribuir a l’estratègia i al desgast de la gran rival interna de Sánchez, Susana Díaz. A més, la implicació del president en aquesta contesa va ser total des del principi: Gabilondo havia sigut la seva aposta a Madrid des del 2015, quan va defenestrar Tomás Gómez, des d’aleshores ha controlat la federació i en aquesta ocasió va voler que el seu equip a la Moncloa dirigís la campanya de principi a final. I Ayuso va plantejar la batalla com un pols contra Sánchez, que ell va acceptar fins que, alertat per la seva gent, va passar a un segon pla.

Aquesta vegada, l’altíssima participació (va arribar al 76,25%), com es temien els més escèptics, no va ser senyal d’una victòria del bloc progressista, sinó d’un triomf absolut de la dreta, que suma 78 diputats (per sobre del sostre d’Esperanza Aguirre del 2011, de 72 escons), pels 58 de l’esquerra. No hi va haver empat ni forces igualades, sinó una victòria per golejada del front conservador. Gabilondo, no obstant, havia guanyat a la regió el 2019, i aquell era el primer triomf autonòmic del PSOE des del llunyà any del 1987.

L’èxit d’Ayuso va ser devastador. Es va col·locar a prop del 45% (1,62 milions de vots) i va pescar 65 escons (41 més que el PSOE), a només quatre de la majoria absoluta, per tant, en tindrà prou amb l’abstenció de Vox per a la investidura, així que disfrutarà de dos anys, fins a les autonòmiques del maig del 2023, sense gaires lligams. La presidenta va vèncer als 21 districtes de la capital, fins i tot als tradicionals feus de l’esquerra, com Puente de Vallecas, Villaverde, Usera o Carabanchel. I es va imposar en municipis del cinturó industrial com Alcorcón, Fuenlabrada, Móstoles, Getafe, Leganés, Alcalá o Parla. De fet, el PP va guanyar a totes les localitats de la comunitat, excepte als petits pobles d’El Atazar i Fuentidueña del Tajo, on va vèncer el PSOE, i tots dos van empatar a Navarredonda i San Mamés. Ayuso, per si mateixa, va obtenir més escons que tota l’esquerra junta. Poques explicacions aconseguien expressar els dirigents del PSOE-M que van viure la nit electoral a l’hotel Princesa Plaza, més enllà d’un evident «transvasament de vots del PSOE al PP».

Gabilondo va admetre, en una compareixença sense preguntes, que els resultats no eren «bons». «No ho he aconseguit i ho lamento. Analitzarem els resultats», «des de la tristesa i des de l’enteresa», va dir. També va deplorar no haver sigut capaç d’haver obert «espais per a un debat assossegat», un reconeixement que havia sigut engolit per la polarització de la campanya. El candidat va deixar entreveure la seva sortida: «Siguem on siguem, ens continuaran fent mal les cues de la fam, la desigualtat i la pobresa». Però no va donar més pistes, no va concretar el seu futur, com va fer Pablo Iglesias, que va anunciar minuts després la seva renúncia a tots els càrrecs i el seu final en la política. L’exministre es trobava acompanyat per la cúpula del PSOE-M, encapçalada pel seu secretari regional, José Manuel Franco, i membres de la seva llista, que el van cobrir d’aplaudiments.

També era allà el número dos de la Moncloa, Félix Bolaños, però no els caps de la contestada campanya del partit, Iván Redondo i Paco Salazar. A prop, a Ferraz, el secretari d’Organització, José Luis Ábalos, va intentar limitar l’informe de danys: «Han sigut unes eleccions a Madrid, i només en aquesta comunitat. És una comunitat molt important, però no representa el conjunt d’Espanya, com tampoc ho fa el resultat d’eleccions recents, com a Catalunya, on per cert el PP va quedar com a última força». Però a Sánchez li serà difícil escapar-se del gairebé col·lapse del seu projecte en un territori fetitxe i nuclear.

Des de la tristesa que no ens importa expressar, analitzarem la situació i seguirem treballant.

Siguem on siguem, ens continuarà fent mal que hi hagi desigualtat i pobresa a Madrid. La realitat no canvia per uns resultats.

Som el Partit Socialista.

Gràcies a tots. pic.twitter.com/KL5XAujy6W

— #ÁngelGabilondo (@equipoGabilondo) 4 de maig de 2021

Ábalos també va llançar el senyal que els socialistes havien captat el missatge de l’electorat i va fer lliscar aquesta idea d’un relleu a Madrid, que, d’altra banda, a Ferraz i al PSOE-M es dona per descomptada. «Treballarem incansablement els pròxims dos anys per aconseguir el recolzament a aquest projecte», per vetllar pels serveis públics i per frenar el PP en el seu atac al Govern central, va dir. «Tenim dos anys per construir l’alternativa progressista que Madrid necessita. Sabrem aprofitar-la i ens hi posem des d’aquest mateix moment», va concloure. Ábalos havia encapçalat la nit electoral a Ferraz, que va reunir part de la direcció federal, tot i que Sánchez es va mantenir a la Moncloa, com sol fer amb les autonòmiques. Amb Ábalos hi havia la número dos, Adriana Lastra, i el responsable de Coordinació Territorial, Santos Cerdán, més la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i el mateix Bolaños.

El PSOE de Madrid treballarà incansablement aquests dos pròxims anys:

✅ Para unos servicios públicos de calidad.

Para impedir que el PP siga utilizando esta comunidad como ariete contra otros territorios y contra el Gobierno de la Nación ️

@abalosmeco
#4MPSOE pic.twitter.com/VHAftRKThf

— PSOE (@PSOE) 4 de maig de 2021

Les pròximes hores serviran per apreciar els següents moviments. Dijous, 6 de maig, es reuniran per separat l’executiva federal i la regional, i allà podrien adoptar-se les primeres decisions. Diferents dirigents consultats, de Madrid i de la cúpula de Sánchez, deien sentir-se en absolut estat de xoc, i adduïen diferents raons per a la debacle: des del desgast del candidat, l’esdevenir de la campanya, que creien mal dissenyada, fins a la desestructuració del PSOE-M.

A la direcció volen preservar per tots els mitjans la figura de Sánchez. La situació no és «extrapolable» a l’arena nacional, reiteraven diferents dirigents consultats. «No ho va ser Catalunya ni Andalusia. Quan el PP va quedar últim a Catalunya no estava tan mort ni ara està tan viu. Ayuso és un fenomen extrapolític, i [Pablo] Casado, no. Quan siguin les generals, haurem sortit de la pandèmia i hi haurà expectatives de recuperació, i serà un duel de Pedro contra Casado», valora un membre de la cúpula federal.

Notícies relacionades

Ángel Gabilondo «¿Governar amb Iglesias? Només dic ‘no’ a Ayuso i Vox

El PSOE porta Ayuso a la Junta Electoral per l’ús «partidista» del Dos de Maig

Ningú sap precisar què pot passar a partir d’ara i com es pot aixecar una federació enfonsada. Ja el partit es veia venir un daltabaix. Quadros mitjans del PSOE-M i de la seu federal observaven que la campanya va començar amb mal peu, al que s’afegia la figura més erosionada d’un Gabilondo, al que es veia de sortida, ja que el destí previst per a ell, si hagués quallat el pacte amb el PP, hauria sigut fer-se càrrec del Defensor del Poble. Després del gir en el debat de Telemadrid i la polarització màxima que va seguir el de la SER i l’enviament de sobres bala, els socialistes es van animar, van pensar que havien anat de menys a més, que s’estava aconseguint desemmandrir els votants del cinturó industrial de la regió i dels barris populosos de la capital. Els blocs estaven «igualats», en «empat tècnic», defensaven a la Moncloa, mentre que en altres esglaons del partit la sensació que es palpava era la d’un major pessimisme.

Durant la jornada electoral, des de les altures del PSOE insistien a demanar paciència, apuntaven que el gir era possible i que el creixement de la participació als municipis i zones vermelles eren un bon senyal, tot i que també s’havia produït un augment de la mobilització als feus de la dreta. Però es respirava un bon ambient, en absolut, tot i que ningú s’esperava una hecatombe d’aquest calibre. Al final de la nit, els mals auguris es van fer realitat. I els resultats van semblar un autèntic malson.