El PSOE madrileny descarta una gestora i busca apartar Gabilondo de portaveu a l’Assemblea

Encara sota l’impacte del profund xoc que el 4-M ha sumit el PSOE, es comencen a entreveure els primers moviments, els primers senyals de cara a un futur incert. I la primera incògnita per aclarir és el futur d’Ángel Gabilondo, el candidat que es va quedar molt a prop de governar Madrid el 2015, que va vèncer en vots i escons el 2019 i que va firmar el pitjor resultat històric del partit a la comunitat aquest dimarts i fins i tot es va veure superat per Més Madrid. L’exministre d’Educació vol recollir la seva acta de diputat, continuar treballant a l’Assemblea els pròxims dos anys i no es planteja dimitir, segons van confirmar fonts del seu entorn. Però a la cúpula del PSOE-M tenen meridianament clar que la situació ha de canviar ja, amb urgència.

La direcció de la federació madrilenya, comandada per l’exdelegat del Govern a la regió i actual president del Consell Superior d’Esports, José Manuel Franco, està empenyent perquè Gabilondo «almenys, no continuï de portaveu» a la Cambra autonòmica un cop es constitueixi, el 8 de juny. Així ho van confirmar fonts del nucli dur del PSOE-M a EL PERIÓDICO. Aquesta tarda hi pot haver alguna decisió, perquè es reuneix l’executiva de manera telemàtica a les 19 hores. Desposseir Gabilondo dels galons, de l’únic càrrec que exercia –ell no és militant, ni té un càrrec orgànic–, té com a finalitat ensenyar-li la porta de sortida. El que motiva la decisió és el desastre del 4-M (va tenir el 16,85% dels vots i va aconseguir 24 escons, davant el 27,31% i els 37 del 2019), que molts al PSOE expliquen per la tasca d’oposició davant Isabel Díaz Ayuso durant la pandèmia.

La lectura molt estesa és que el candidat no va saber fer front a la presidenta regional, que mai va ser contundent i que els madrilenys, en canvi, han sabut premiar l’aspirant de Més Madrid, Mónica García, anestesista al 12 de Octubre i flagell d’Ayuso. García anava creixent en l’oposició mentre Gabilondo era pràcticament invisible, tot i que en el seu entorn sempre han defensat que el treball en aquesta legislatura ha sigut molt intens, que sempre ha defugit la confrontació perquè aquest és el seu estil i el partit ho sap i que el que hi ha hagut és una aliança d’interessos en contra seu.

Gabilondo podria quedar-se de president del grup parlamentari, una tasca merament institucional, sense focus, mentre la representació passaria a mans d’una altra persona. El problema que pateix el PSOE-M, ara i abans, és la falta de banqueta. La nòmina d’aspirants es redueix gairebé als que la Moncloa ha promocionat a les llistes d’aquestes eleccions: Hana Jalloul, exsecretària d’Estat de Migracions i número dos de la candidatura; Juan Lobato, el quatre i exalcalde de Soto del Real, o Mónica Carazo, la coordinadora de campanya i que ocupava el sisè lloc.

Ábalos, en passat

Per alguns quadros del PSOE-M, la idea que Gabilondo deixi de ser portaveu és amb prou feines un pedaç, quan el que fa falta és un revulsiu més gran, atès que la següent cita amb les urnes arribarà el maig del 2023, d’aquí tot just dos anys, i llavors es tornarà a disputar el Govern regional, però també el poder als 179 ajuntaments de la comunitat, 59 dels quals (els de més pes poblacional, com Alcorcón, Móstoles, Parla, Getafe, Leganés, Fuenlabrada o Coslada) estan avui dirigits per alcaldes socialistes. Una sortida més dràstica seria la dimissió de tota la cúpula autonòmica i el seu líder, Franco.

«No poden seguir ni Ángel ni la direcció que ens ha portat aquí. Fa falta un canvi ordenat, contundent i ràpid. La situació és molt greu i ja no valen les brometes», assegura un membre de la candidatura, que veu «absurd» que Gabilondo segueixi en el grup parlamentari sense el càrrec de portaveu.

La pressió perquè l’exministre faci un pas al costat i faciliti la renovació és cada vegada més gran, també al PSOE. De fet, el secretari d’Organització, José Luis Ábalos, s’hi va referir aquest dimecres en passat: és una persona «prou madura» com «per prendre la seva pròpia decisió» i la direcció federal està «molt agraïda» al «servei que ha fet», i al paper que «ha complert» d’una manera «absolutament desinteressada i generosa». La mateixa nit del 4-M, va afirmar que el PSOE té ara «dos anys per davant per construir l’alternativa progressista que Madrid necessita». «Sabrem aprofitar-ho i ens hi posem des d’aquest mateix moment», va afegir.

Notícies relacionades

Els resultats de les eleccions a Madrid, en vuit mapes

Com més població, més recursos

El secretari regional, José Manuel Franco, no té al cap dimitir del seu càrrec. Una renúncia provocaria la caiguda de la seva direcció i obligaria Ferraz a nomenar una gestora, que assumiria les regnes del PSOE-M de manera interina fins al següent congrés. El conclave ordinari es preveu per a finals d’any, després del federal. Molt probablement Franco no renovarà en el càrrec. En el cercle del president, Pedro Sánchez, tampoc veuen la necessitat d’augmentar la inestabilitat del PSOE-M amb una gestora.

Passi el que passi amb Gabilondo en el futur més immediat, el cert és que els socialistes ja no hi compten com a candidat per al 2023. De fet, el partit es va veure abocat a escollir-lo per al 4-M perquè no tenia una alternativa madura a punt. És més, la Moncloa va projectar valors emergents com els que va incloure als primers llocs de la candidatura (Jalloul, Lobato o Carazo) i la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, que l’exministre va apuntar com a vicepresidenta econòmica d’un Govern progressista que ja no arribarà.