El PSOE entra en xoc després del 4-M i empeny Gabilondo i Díaz

Amb prou feines s’escoltava ja el soroll intern. Passada la guerra fratricida del 2017, i sobretot després de l’arribada al poder de Pedro Sánchez l’any següent i les victòries electorals del 2019, el PSOE semblava una bassa d’oli. Un partit gairebé sempre en calma, obedient al seu líder, sense gairebé contestació interna. Però el 4-M trenca la tranquil·litat. El brutal i inesperat enfonsament del partit a Madrid ha remogut les aigües. En diverses direccions. Una, per intentar aixecar un tallafoc entorn del president i protegir-lo. Dues, per propiciar la sortida del fracassat candidat, Ángel Gabilondo, com a portaveu a l’Assemblea regional. I tres, per activar ja la maquinària de primàries a Andalusia i elegir a mitjans de juny el cap de cartell en les pròximes autonòmiques, buscant el relleu de Susana Díaz.

Els socialistes van despertar-se aquest dimecres amb el malson ben fresc de la debacle madrilenya. La pèrdua de 10,46 punts i 13 escons en dos anys. De vencedor dels comicis el 2019 a tercera força en vots, per darrere de Més Madrid. Un dramàtic 16,85% dels sufragis davant l’aclaparador 44,73% d’Isabel Díaz Ayuso, que, amb 65 diputats, a quatre de la majoria absoluta, va aconseguir més parlamentaris que tota l’esquerra junta. El mapa de la regió s’ha tenyit de blau PP.

La commoció, el xoc, era indissimulable al partit, es preguntés a qui es preguntés. Les respostes, fins i tot en privat, escassejaven. El PSOE havia captat el missatge, reconeixia els seus pèssims resultats «sense embuts», va dir la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. Però de seguida va intentar contenir l’expansió de l’incendi, contrarestar la idea, remarcada per Pablo Casado, que el 4-M era com una «bomba» a la Moncloa. La número dos de l’Executiu va admetre que el 4-M té la seva «transcendència, evidentment», però no pertorba la tasca del Govern i de la coalició, ni acosta al poder el PP, perquè a Madrid va guanyar «amb el discurs de Vox», i aquesta fórmula pot no «funcionar» a la resta d’Espanya. En el cercle del president van descartar canvis en l’Executiu per rellançar la legislatura. No hi haurà, van indicar, una crisi de govern. Almenys per ara.

Una transició «ordenada»

Però Madrid continua sagnant. En la nit electoral, Gabilondo va deixar el seu futur obert, però no va fer un pas enrere. Al cap de poques hores, la pressió perquè s’apartés va anar creixent, però en el seu entorn van ratificar que la seva intenció és recollir l’acta de diputat i continuar treballant en l’Assemblea els pròxims dos anys.

El partit, no obstant, li va ensenyar la porta de sortida. El secretari d’Organització, José Luis Ábalos, el va complimentar pel «servei prestat», pel paper «complert». Així, en passat. I a la cúpula del PSOE-M, dirigida per José Manuel Franco, van defensar que deixi la figura de portaveu a l’Assemblea. Això era tant com dir-li que no reculli l’acta. Aquest dimecres, es va produir una primera reflexió en l’executiva regional, durant més de tres hores. Uns van coincidir en la necessitat de tancar l’etapa de Gabilondo. Però també va ressonar la veu de l’alcaldessa d’Alcorcón, Natacha de Andrés, que va apostar per un congrés extraordinari.

Un grapat de dirigents, com l’alcalde de San Fernando de Henares, Javier Corpa, va secundar la posició de l’alcaldessa. A més, Esquerra Socialista, absolutament minoritària al PSOE-M, també vol la dimissió de la cúpula autonòmica i la renúncia del candidat a ocupar l’escó. Però Franco i el seu nucli dur no consideren pertinent ni donar pas a una gestora ni anar a un procés intern ara, perquè el congrés regional està previst per a finals d’any. És a dir, només es guanyarien uns mesos. No obstant, la direcció va acordar tornar a veure’s la setmana vinent per continuar discutint sobre les mesures «greus» a prendre per intentar sortir de l’insondable forat del 4-M. La transició serà «ordenada», tal com va notificar el PSOE-M en un comunicat passades les 22 hores. A la cita al carrer del Buen Suceso de la capital, quarter general autonòmic, no va anar-hi Gabilondo, que no és militant ni té cap càrrec orgànic. L’exministre no es va veure amb Sánchez a la Moncloa aquest 5 de maig al vespre.

Ferraz no vol tampoc més turbulències en el PSOE-M i prefereix que els canvis quallin en el congrés regional. Però, a canvi, activarà aquest mateix dijous, en la reunió de l’executiva federal, convocada a les cinc de la tarda, les primàries per elegir candidat a la Junta d’Andalusia. L’objectiu és rellevar Díaz i impulsar l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas.

Notícies relacionades

Ferraz activa ja les primàries a Andalusia per rellevar Susana Díaz

El PSOE es replega i intenta protegir Sánchez de l’hecatombe

La direcció respon així a la pressió dels crítics amb la cap del PSOE-A i de les agrupacions provincials de Granada, Cadis i Jaén, que havien demanat l’avançament. Aprofita el terrabastall del 4-M per encendre la maquinària, com ja s’esperava, en una baralla que es preveu ajustada i dura. Des de l’equip de Sánchez insisteixen que no es poden permetre que es repeteixi el que va passar a Madrid, un avançament a les urnes que els agafi a contrapeu. Perquè la maniobra d’Ayuso no va deixar marge per buscar una alternativa a un Gabilondo que ja estava de sortida. Juanma Moreno, el president de la Junta, va tornar a descartar aquest dimecres una convocatòria, però Ferraz no se’n fia i no vol assumir més riscos, així que desplega ja l’article 227 del reglament de desenvolupament dels estatuts, que el faculta per actuar d’ofici i accionar la palanca. La votació de les primàries serà a mitjans de juny, perquè a l’estiu el procés quedi tancat. A final d’any se celebraria el congrés regional, però Díaz estaria amortitzada si abans hagués sortit derrotada contra Espadas.

La secretària general del PSOE-A tenia ja convocada la seva direcció per a aquest dijous a les 12.30 h. Segons el seu entorn, va intentar contactar amb Sánchez, sense èxit, després del 4-M. «Se li va informar que es posaran en marxa les primàries ara», explicaven en l’entorn del president. Una dada que negaven amb rotunditat fonts pròximes a la baronessa, que van reconèixer que sí que va parlar amb Ábalos, però no d’aquest assumpte. «El que es pretén és tapar la patacada de Madrid amb un procés orgànic», explicaven. La batalla entre els dos rivals del 2017, Sánchez i Díaz, ressuscita. En la federació més poderosa del PSOE, abans territori inexpugnable per a ella, i enmig de la commoció pel cataclisme del 4-M. I potser ja res es pot donar per segur. Ho deia així un veterà dirigent i bon coneixedor de les tripes del partit: «Després del que va passar dimarts, tot pot passar. Són els temps de la imprevisió».