El PSOE es replega i intenta protegir Sánchez de l’hecatombe

Commoció total al PSOE. Absoluta. Ningú es pot explicar què va passar en la nefasta nit del 4-M, per què es va produir un cataclisme gegant que ni els més pessimistes preveien ni les enquestes, fins i tot les més adverses, havien assenyalat de manera tan descarnada. El PSOE-M no només va anotar el seu pitjor resultat històric a la regió i es va encongir en 13 escons. Sinó que també es va veure superat per Més Madrid. Els socialistes intenten digerir el desastre de les eleccions autonòmiques a Madrid, el fracàs rotund del seu candidat, Ángel Gabilondo, volen començar a «construir una alternativa» des d’ara mateix. Però també s’afanen a salvaguardar el seu líder i president del Govern, Pedro Sánchez, fins ara vist internament com el seu actiu electoral més gran, però que ha sortit perjudicat del combat contra Isabel Díaz Ayuso. El missatge que Ferraz vol projectar és nítid: Madrid és Madrid, no Espanya, i Pablo Casado no és equiparable al «fenomen extrapolític» que és la presidenta regional. Però encara s’han de veure les rèpliques del terratrèmol que va tenir origen a Múrcia però que el seu epicentre s’ha traslladat al cor del país.

A diferència d’Ayuso, de ‘tournée’ mediàtica durant tot el matí, la prudència es va imposar en el PSOE. No hi va haver declaracions de dirigents en ràdios i televisions des de primera hora i els quadros més pròxims a Sánchez amb prou feines contestaven els missatges privats. O enviaven una resposta lacònica o directament replicaven amb el silenci. Al migdia, sí que va traçar una primera lectura la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, que va reconèixer que el PSOE no esperava la patacada i que per al seu partit és «dificilíssim parlar [en campanya] de canyes, d’exparelles i d’escopinyes» o d’una «vida a la madrilenya que no existeix», va dir, referint-se a les grans frases d’Ayuso en aquest camí de les urnes.

El PSOE, va seguir Calvo, parla de «programes, objectius, gestió i treball», mentre que la presidenta «no ha retut comptes en dos anys», no ha aprovat «ni Pressupostos ni lleis» –l’Assemblea només ha impulsat una llei en aquests dos anys, del sòl–, ha guanyat «amb el discurs de Vox» i té rivets que recorden als «moviments independentistes». «Si un electorat és capaç d’entendre això, ho hem de respectar».

La sensació que es palpa en el partit és de naufragi, ningú s’atreveix a aventurar què passarà a partir d’ara i com es reconstrueix una federació capital per al projecte socialista i ferida de mort, més enllà del mantra que cal moure’s ràpid per reconquerir espai en les autonòmiques que arribaran el maig de 2023, en tot just dos anys.

Les primeres reflexions se centraran en la reunió telemàtica de l’executiva madrilenya, avançada a les 19 hores d’aquest dimecres –en principi estava prevista per a dijous– i sobretot en la convocatòria de la direcció federal, presidida per Sánchez, demà mateix. També per al 6 de maig està citada, i no és en absolut menys important, l’executiva andalusa. Perquè és una peça clau ara mateix, el següent objectiu de Ferraz: la cúpula no vol que passi el mateix que a Madrid i que l’agafi a contrapeu un avançament electoral en la comunitat més poblada d’Espanya i principal graner socialista. Per això estudia avançar les primàries per elegir candidat i aixecar l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, per donar per liquidada l’etapa de Susana Díaz al capdavant de la federació més poderosa del partit.

El PSOE-M va treure les seves pitjors dades aquest dimarts electoral, tot i que la participació va ser altíssima, del 76,25%, 11,98 punts més que la que es va registrar el 2019, quan va guanyar Gabilondo les regionals, tot i que no va poder governar perquè les dretes de PP, Cs i Vox sumaven 68 escons en comparació amb els 64 de l’esquerra en una Assemblea de 132 diputats. Aquest 4-M, Gabilondo va descendir del 27,31% dels sufragis al 16,85% (10,46 punts menys) i va perdre 13 seients: va passar de 37 a 24 representants, malgrat que la Cambra regional va créixer fins als 136 parlamentaris. Els socialistes van recollir 610.190 vots, 274.028 menys que en la convocatòria anterior. Més Madrid va empatar amb ells en escons, 24, però els va guanyar en paperetes: va obtenir a la regió 614.660 vots (4.470 més) i es va imposar tant en el conjunt de la comunitat com a la capital. El ‘sorpasso’ feia encara més dramàtica la dimensió de la debacle. Unides Podem, soci de Sánchez a la Moncloa, només va avançar tres escons, un resultat insuficient que va provocar la sortida de la política de Pablo Iglesias, fins fa poc vicepresident segon de l’Executiu central.

La del 4-M és la derrota més consistent de Sánchez des que va arribar a la Moncloa. I la que els fa més mal. Perquè la caiguda a les andaluses i la pèrdua de la Junta es van atribuir a Díaz i perquè la baixada a les gallegues i basques no tenia la mateixa entitat que la comunitat que és motor polític, econòmic i mediàtic del país. Dels quatre comicis celebrats des de la configuració de l’Executiu bicolor de PSOE i Unides Podem, el bipartit ha rebut tres clatellades i un sol èxit, el de les catalanes del 14-F, que van premiar l’exministre Salvador Illa per la seva gestió de la pandèmia, tot i que la seva condició de força guanyadora no li servirà per governar.

Notícies relacionades

El PSOE madrileny descarta una gestora i busca apartar Gabilondo de portaveu a l’Assemblea

Els resultats de les eleccions a Madrid, en vuit mapes

Ferraz i la Moncloa van intentar des del principi de la campanya limitar l’impacte del 4-M a Madrid, malgrat que Ayuso volia convertir les urnes en un cara a cara amb Sánchez. Ell va entrar en el cos a cos, però després va passar a la rereguarda i va participar, ja en campanya oficial, en només tres mítings, els tres diumenge, davant els sis actes en els quals va recolzar Illa per al 14-F. En la nit electoral, el president es va mantenir a la Moncloa, com sol fer quan no hi ha generals, mentre el seu equip federal es va citar a Ferraz, liderat pels números dos i tres, Adriana Lastra i José Luis Ábalos.

Gabilondo va seguir l’escrutini en un hotel pròxim al quarter general dels socialistes, en el desangelat Princesa Plaza, envoltat per la direcció del PSOE-M, encapçalada pel secretari regional, José Manuel Franco, i per membres de la seva llista. En la foto final, la de la decepció, la de la valoració dels resultats, el candidat es trobava acompanyat pel PSOE-M, però no per quadros de Ferraz o de l’Executiu, excepte el secretari general de la Presidència del Govern, Félix Bolaños, dirigent madrileny i home molt pròxim a Sánchez que, en la tensió permanent Ferraz-Moncloa s’ha aproximat al nucli dirigent del partit. Iván Redondo i Paco Salazar, director de Gabinet i el seu adjunt, caps de la campanya del 4-M, el disseny dels quals no va ser entès sobretot pel PSOE-M, no es van desplaçar a Ferraz ni al Princesa Plaza, tot i que sí que van acompanyar Illa el 14-F a Barcelona. Llavors, l’exministre els va felicitar per l’èxit de la seva campanya.