El Suprem ultima el seu informe sobre els indults del procés

Una vegada celebrades les eleccions madrilenyes, el tribunal que va jutjar el procés es disposa a concloure el seu dictamen sobre la petició d’indult cursada des de diferents col·lectius i per particulars, com el lletrat Francesc Jofresa, perquè siguin exonerats o, almenys, vegin alleugerides les seves condemnes els líders independentistes condemnats per un delicte de sedició, que en el cas d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, s’entenia comès, a més, en concurs amb un altre de malversació de cabals públics.

Els magistrats que van jutjar la tardor del 2017 catalana tenen previst remetre al Govern l’informe que preparen en relació amb la mesura de gràcia previsiblement aquesta mateixa setmana o la pròxima, segons assenyalen fonts de l’alt tribunal a aquest diari. Des de fa setmanes compten per preparar-lo amb els de la fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, així com amb el d’Institucions Penitenciàries, tot i que aquest últim es refereix únicament al comportament del reu a la presó i a l’efectiu compliment de la pena, per la qual cosa la seva rellevància en comparació amb els anteriors és sensiblement inferior, almenys en aquest procediment.

En contra

L’informe fiscal va ser obertament desfavorable a l’indult per a tots els condemnats, perquè en cap dels casos consideraven que es donessin els criteris d’equitat, reinserció i reparació total del dany necessaris per recolzar la mesura de gràcia. Els fiscals que van acusar al judici es van mostrar tan crítics amb la possibilitat d’un indult que en el seu dictamen afirmaven que la Constitució veta que un Govern s’‘autoindulti’ davant delictes de traïció o contra la seguretat de l’Estat, i entenien inclosa en aquesta prohibició que «la concessió del mateix pugui operar, lluny dels paràmetres de justícia, com a moneda política de canvi en el camp de les negociacions per a l’obtenció de recolzaments parlamentaris».

El de l’Advocacia de l’Estat, al contrari, es va centrar en el delicte de malversació de cabals públics i es va limitar a considerar reparat el dany causat pels condemnats, després que el Tribunal de Comptes informés el mateix Suprem que s’havien satisfet les quantitats que s’havien declarat destinades al referèndum il·legal de l’1-O. Els Serveis Jurídics de l’Estat, que acusaven per sedició, i no per rebel·lió com la Fiscalia, no arribaven, no obstant, a mostrar-se obertament a favor de la mesura de gràcia.

En qualsevol cas, els informes que necessita el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, per elevar una proposta al Consell de Ministres sobre els indults, que poden ser totals o parcials, són el del ministeri públic i el del tribunal sentenciador, que en aquest cas va ser el Suprem. El dictamen de l’alt tribunal també es presumeix contrari a la mesura, perquè d’haver-la cregut necessària l’hauria proposat en la seva pròpia sentència i no ho va fer. Tampoc va expressar en la resolució la necessitat d’una reforma del delicte de sedició, malgrat poder fer-ho, si entenia que la legislació resultava inadequada als fets jutjats. Independentment d’això, l’Executiu ha anunciat que hi treballa.

Cap en contra

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Una vegada que el Suprem li remeti el seu dictamen, l’Executiu no tindrà excuses per pronunciar-se sobre l’indult. Ni aquest ni el del ministeri públic el vinculen, però els ha de recollir per poder pronunciar-se i, sens dubte, no és gens habitual que en concedeixi un amb els dos informes en contra. Així es pot constatar amb les últimes xifres sobre indults facilitades per Justícia, de l’últim semestre del 2020, període en el qual es van denegar 1.646 peticions i només se’n van concedir 18, cap dels quals amb l’oposició del ministeri públic i del tribunal sentenciador.

D’aquests 18, set comptaven amb els informes favorables tant del tribunal sentenciador com del ministeri fiscal; 10 expedients tenien l’informe favorable del tribunal sentenciador i desfavorable del ministeri públic, i un tenia desfavorable el del tribunal sentenciador i favorable el de la fiscalia.