El pacte sobre el lideratge del procés xoca amb les divisions internes de Junts

Poc s’ha avançat des d’aleshores i ERC ho atribueix a les divisions internes a Junts. «El que es parla i es mig acorda a la taula de negociació es desbarata quan els negociadors postconvergents surten de la sala i ho consulten als òrgans de decisió», apunta un republicà. JxCat replica sempre acusant ERC de no concretar el seu pla sobiranista i assegurant que s’ha de dedicar el temps necessari a un acord «robust».

Davant la dificultat d’encaixar el Consell per la República en l’estratègia que cal seguir, uns i altres van apostar en la reunió de dimecres per deixar l’entitat puigdemontista, de moment, al marge, amb la premissa de buscar, al llarg dels dos pròxims anys, una solució que permeti coordinar l’ens amb la direcció a cinc del procés.

¿Per què en els dos pròxims anys? Aquest és el termini que tots han acceptat perquè el futur Govern explori la negociació amb l’Estat. Així figura en l’acord entre ERC i la CUP, un partit, per cert, situat en la radicalitat independentista, però que ha acceptat abans i amb més facilitat que Junts aquest esquema de dos anys de diàleg, després dels quals s’explorarien alternatives, «preferentment» la del referèndum. Dos anys, doncs, indiquen que el 2023 marca el final de la legislatura espanyola, sempre a expenses que aquesta pugui precipitar-se i es convoquin eleccions anticipades.

A propòsit del pla b 

¿I què passarà el 2023, l’anomenat ‘pla b’? Els republicans insisteixen que hi ha poca discussió sobre això a la taula de negociació. Serà aquest comandament estratègic el que decidirà el com i el quan del nou «embat democràtic» en el cas, assumit per tots, que el diàleg amb l’Estat no doni fruits. Així consta, de fet, en el pacte amb els cupaires. Fonts republicanes afirmen que els postconvergents, a la taula de negociació, no exigeixen concrecions de com s’articularà aquest embat i que només es refereixen a això als mitjans de comunicació, per teixir un relat «per a la seva gent».

En canvi, Junts sí que afirma que tot passa per detallar què es farà si l’Estat no concedeix oxigen a la via sobiranista. El partit de Puigdemont insisteix a denigrar la taula de diàleg acordada entre ERC i el PSOE. Però a l’hora de concretar aquest pla b, l’espai puigdemontista no és homogeni: quan en campanya Laura Borràs –ara desplaçada de la negociació i del lideratge– va llançar com a proposta estrella que s’aixecaria la DUI, els crits al si de Junts van ser notables. Hi va haver un gran malestar per aquesta proposta de màxims, que no casava amb la via més gradual per la qual advoca Jordi Sànchez, de preparar les condicions per a un altre «embat» amb l’Estat.

Ultimàtums

Aquesta dicotomia entre el que s’afirma als mitjans i el que es teixeix en les negociacions és semblant al fals ultimàtum d’ERC, que Junts sempre va afirmar que no s’havia verbalitzat mai a la taula de negociació. Una mesura de pressió, aquesta, que els republicans, via el seu vicesecretari i negociador Sergi Sabrià van tornar a deixar anar. El cap del grup parlamentari d’Esquerra va advertir JxCat que si no aconsegueixen tancar un acord abans del 20 de maig, i per evitar que hi hagi una repetició de les eleccions, «exploraran altres opcions».

Tot i que aquestes sempre passin pels mateixos puigdemontistes, mitjançant el vot a favor de la investidura d’Aragonès, però sense entrar al Govern i deixant-lo completament a les mans republicanes. ERC no vol ni sentir parlar, ni tan sols a opció de pressió, d’un acostament al PSC, i no vol arribar a l’últim minut de les negociacions sense un acord tancat.

Aquesta pretesa divisió interna que al·leguen els republicans, amb tot, sembla que comença a treure el cap a l’arena pública. Fa uns dies va ser la consellera de Presidència i portaveu del Govern en funcions, Meritxell Budó, que, arran del fals ultimàtum, va assenyalar que Junts no es quedaria fora de del Govern. I en les últimes hores, el que s’ha significat ha sigut el conseller de Territori, Damià Calvet –rival de Borràs en les primàries del partit–, sancionant que no hi ha cap més opció que el Govern ERC-Junts.

En canvi, a Twitter, el número dos de la candidatura i exlíder de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, obre la porta que Junts es quedi fora del Govern o, fins i tot, es repeteixin eleccions si ERC no acata un full de ruta sobiranista del grat de JxCat.

Negociació multinivell i simultània

¿I la resta d’afers de la negociació? Des de fa pocs dies, les converses han adoptat l’esquema multinivell que els republicans demanaven des de l’inici. D’una banda, el gruix dels negociadors aborden la qüestió estratègica i, en paral·lel, tres comissions de treball aborden la configuració del pla de govern. La novetat és que el disseny de l’arquitectura de Govern, el repartiment d’àrees, l’han assumit personalment els dos caps visibles dels dos partits, Pere Aragonès i Jordi Sànchez. I és que Oriol Junqueras ha delegat tota la negociació en Aragonès.

Notícies relacionades

ERC es resigna a cedir Economia a Junts

Com més població, més recursos

Cal fer notar que aquesta negociació es va iniciar amb Laura Borràs com a líder màxim de la postconvergència, sempre amb permís de Puigdemont, i que amb el temps ha sigut Sànchez el que ha anat ocupant el centre de l’escena. Amb les dues reunions a la presó de Lledoners com a moment gràfic del canvi de centre de gravetat a Junts.

El pla de govern no és un problema

Cal recordar que, tant el 2015 com el 2017, els dos espais polítics ja van entreteixir els elements dels executius, per això, tenint l’experiència també de sis anys d’Executiu de coalició, el pla de govern i l’arquitectura governamental van seguint el seu curs, i no es preveu que siguin motiu perquè no es produeixi el pacte. Es tracta, com es va tractar en el passat, de cartografiar les discrepàncies –impostos, mesures econòmiques polèmiques com Barcelona World, paper de l’escola concertada, grau d’ambició dels plans socials en qüestions com la renda garantida...– i concretar un repartiment de papers perquè cada partit tingui marge a les respectives conselleries per mirar d’imposar la seva agenda. I mirar així de mantenir una convivència ordenada.