El PSOE força canvis a Madrid i inicia la pugna amb Díaz a Andalusia

Franco, un dirigent que va recolzar Sánchez en la seva croada contra Díaz en les primàries del 2017 i a qui sempre s’ha mantingut lleial, es va plantejar la seva sortida després de confirmar-se la derrota del 4-M. Però l’aparell federal li va demanar esperar, no prendre una «decisió sobtada». El líder del PSOE-M va decidir aguantar. El pas de les hores, no obstant, va complicar la seva continuïtat. La reunió de la seva executiva regional, dimecres a la tarda, va ser llarga i turbulenta, i diversos quadros, encapçalats pels regidors d’Alcorcón i San Fernando de Henares, Natacha de Andrés i Javier Corpa, van demandar la seva caiguda i la convocatòria d’un congrés extraordinari. Un membre de la cúpula, el secretari de petits municipis, José Luis Valdelvira, va deixar el seu càrrec. De la trobada va sortir l’acord per procedir a una «transició ordenada» al PSOE-M, fins al següent congrés regional, previst per a finals d’any.

Aquest dijous, la pressió va créixer. «Això es trencava. Hi havia múltiples amenaces de dimissió, molt malestar al PSOE-M, la situació no s’aguantava més, la gent demanava canvis», explicaven des de Ferraz. Fonts pròximes a Sánchez van assenyalar a aquest diari que no es va forçar Franco a marxar: «No tenia per què sacrificar-se més i constituir-se en boc expiatori, els mitjans estaven desitjosos de trobar algú per continuar tensant la situació». A la cúpula assenyalaven l’eco de les paraules, dures contra el cap del PSOE-M, de l’exlíder regional Tomás Gómez o de l’excandidat a la capital Antonio Miguel Carmona. Abans de les 17 hores, la dimissió ja era un fet. Franco explicava en un comunicat que la seva sortida buscava que no s’utilitzi la catàstrofe a Madrid «per atacar el PSOE i el Govern d’Espanya». En el seu entorn més estret va sorprendre la decisió perquè amb prou feines unes hores abans havia decidit resistir, i atribuïen la pressió a Ferraz. Altres quadros consultats atribuïen la seva marxa al foc arribat «per totes bandes».

El secretari d’organització, José Luis Ábalos, va comparèixer cap a les 20 hores després de la reunió de l’executiva federal. Va omplir d’elogis Franco, li va agrair la seva «lleialtat» i el seu «treball», va remarcar que el partit li té «afecte» i està en «deute» amb ell. Continua formant part de l’«equip», va dir, perquè no en va seguirà en el Govern per la seva condició de president del Consell Superior d’Esports (CSD). El número tres va afirmar que no se li va demanar que se n’anés, «en absolut», perquè al PSOE les responsabilitats s’assumeixen de forma «col·lectiva» perquè són «compartides». La seva marxa té més a veure, va afegir, amb què la federació es disposa a obrir «un temps nou» i ell no vol «condicionar-lo». A partir d’ara, agafarà les regnes del PSOE-M una gestora, una direcció provisional que assumirà la direcció de la federació fins al congrés ordinari de finals d’any. Ábalos va puntualitzar que en els pròxims dies se’n nomenaran els components i es designarà qui la presidirà.

Estamos muy agradecidos a @equipoGabilondo, que asumió la candidatura en Madrid en 2015, en un momento muy complicado. La volvió a asumir en 2019 y ganó, como esta vez para el #4M.

Gabilondo ha actuado con gran generosidad.

🌹 @abalosmeco
#LaEspañaQueHacemos_ pic.twitter.com/jKvA4YX0fc

— PSOE (@PSOE) 6 de mayo de 2021

No va saber «centrar el missatge»

El també ministre de Transport va confirmar que Gabilondo –ingressat a l’Hospital Ramón y Cajal per una arrítmia cardíaca lleu–, finalment no ocuparà l’escó a l’Assemblea de Madrid. El candidat, dimecres, havia fet saber a través del seu entorn que recolliria l’acta. Però el soroll intern, un altre cop, va créixer. La mateixa cúpula del PSOE-M entenia que ja no podia continuar de portaveu. «Si algú tenia clar el que havia de fer era ell», va mantenir Ábalos, que va narrar la seva «qualitat» i «dignitat» i el «servei prestat» al partit. El mateix número tres ja li havia ensenyat la porta de sortida després de conèixer-se l’escrutini al referir-se a ell en passat i remarcar que el partit s’escarrassaria a construir una alternativa per arribar preparat a les següents autonòmiques, el maig del 2023.

Ferraz pretén que l’incendi no arribi a les seves portes. I menys a les de la Moncloa. Per això el cap de l’aparell va insistir que la responsabilitat és «col·lectiva», fins i tot d’ell mateix. Hi ha hagut errors de «comunicació» i d’estratègia, va reconèixer: no es va saber «centrar el missatge», van pesar «qüestions sociològiques», com les característiques «singulars» de Madrid, una ciutat i una regió acostumada a la «bullícia». Els socialistes no van saber connectar amb l’«estat d’ànim» dels ciutadans, fatigats ja per la pandèmia, va seguir.

Era la seva manera d’explicar que l’oferta d’Isabel Díaz Ayuso, que va tenir com a eslògan la «llibertat» i l’obertura de l’hostaleria, havia penetrat entre els votants. En la reunió de la cúpula, el mateix Sánchez va reconèixer que la campanya de la presidenta regional havia tingut encerts. Ábalos va al·legar que el PSOE pot ser que errés en la «comunicació» i en la venda del seu projecte polític, però el seu fracàs a les urnes no l’invalida.

El secretari d’Organització va sortir al pas igualment de les repetides crítiques a Gabilondo per la seva estratègia tova contra Ayuso. Si no va liderar una «oposició forta i important de desgast del PP» va ser perquè hauria sigut contradictori amb el que el Govern central reclamava al PP en plena pandèmia: «No podíem apel·lar a una oposició lleial i no fer-la a Madrid».

Quiero agradecer a @conJoseMFranco, que ha presentado su dimisión, su lealtad, compromiso y trabajo al frente de la secretaria general del @psoe_m.

Tendrá siempre el reconocimiento de todo el partido y de esta dirección federal.

🌹 @abalosmeco
#LaEspanaQueHacemos_ pic.twitter.com/rMZivDNv9M

— PSOE (@PSOE) 6 de mayo de 2021

El partit, amb tot, no buscarà culpables. «No fem carreres per atorgar-nos la gràcia de les conquestes o els èxits i derivar les responsabilitats i derrotes. Ho assumim tot com a part de la nostra gestió, els errors i les derrotes», va justificar. «No som de la cultura del menyspreu a qui ha intentat aportar el millor. Amb èxit o sense èxit», va respondre a la pregunta directa de si hauria d’assumir algun tipus de responsabilitat l’equip del president a la Moncloa, liderat pel seu cap de Gabinet, Iván Redondo, que es va encarregar de l’estratègia socialista del 4-M. En la reunió de la direcció, a porta tancada, es van sentir crítiques molt indirectes al disseny de campanya, als «tombs», segons van relatar alguns quadros consultats.

«Ho han intentat»

Però l’entorn de Sánchez vol girar full, diluir les responsabilitats i protegir el líder de les flames. I assenyalar Redondo, resumeix un dirigent, seria tant com apuntar el president, perquè continua sent una persona de la seva màxima confiança. I s’hi suma, i aquí coincideixen diverses fonts, que no hi ha una sola raó que expliqui la patacada, perquè el PSOE-M porta sense conquerir Sol, la seu del Govern autonòmic, des del 1995, i el 4-M es presentava d’entrada com una batalla impossible per la recuperada fortalesa del PP i la seva absorció de Ciutadans.

«Volem tractar bé la nostra gent, a qui ha aportat –va afegir Ábalos des de la sala de premsa–. ¿Que després han anat les coses malament? Però ho han intentat, amb el millor dels propòsits. Volem ser agraïts amb els han participat en el projecte socialista, i això passa per respectar-los i no maltractar-leo». El cap de l’aparell va admetre que durant la campanya hi va haver «diferents posicions», però també és cert que «hi va haver moments de tensió» que el partit no podia esperar, «com amenaces de mort o debats aspres sense la candidata». I això va contribuir, va concloure, a la polarització, a asfixiar el projecte de moderació que va voler representar Gabilondo. El ministre també va remarcar que el que ha passat a Madrid no és extrapolable a la resta d’Espanya, com tampoc el que va passar a Catalunya el 14-F. Aquesta és la principal línia de defensa de l’Executiu i de la Moncloa.

El tercer moviment de la jornada es va produir a Andalusia. Díaz i la seva executiva van reclamar «per unanimitat» a Ferraz que activés ja el procés de primàries per elegir el candidat de la Junta. Un pas a què es va veure forçada per la pressió de la cúpula federal, que vol que el partit estigui «preparat» per si el president andalús, Juanma Moreno, avança les eleccions. La secretària general va defensar que creia que primer havia de quallar el debat de les idees (el congrés regional) i després el de les persones (les primàries), però el debat sobre la pertinència d’avançar el procés de designació de l’aspirant presidencial estava «erosionant» la imatge del partit.

Notícies relacionades

El PSOE entra en xoc després del 4-M i empeny Gabilondo i Díaz

Com més població, més recursos

Díaz va confirmar que es presenta a la batalla, que vol una contesa «sense empentes», que els més de 44.000 militants del PSOE-A votin «en llibertat i amb autonomia», expressió que sembla el germen del seu eslògan de campanya, el d’una candidata que rivalitza amb el Goliat de l’aparell federal. A continuació va fer el pas el seu rival, l’ungit per Ferraz: l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, que es presenta com un «revulsiu», com ell mateix es va definir, amb la pretensió de consolidar un projecte de base municipalista i que a partir d’allà construeixi l’alternativa regional. «Poden comptar amb mi», va apuntar, evidenciant el seu pas endavant, esperat pels crítics de la baronessa andalusa.

La lluita reprodueix l’esquema del 2017, el pols de Sánchez i Díaz. Ara, amb Espadas com a persona interposada. La tensió interna tornarà a pujar i tindrà el clímax en la votació, el 13 de juny. I aquesta, potser, ja serà l capítol definitiu de la guerra entre el president i la líder del PSOE-A.