La debacle de Cs a Madrid desencadena un altre degoteig de baixes en el partit

Ciutadans empalma desbandades. Després del triple fiasco electoral –Galícia, el País Basc i Catalunya– i la fallida operació Múrcia, l’efecte dòmino de baixes –algunes al PP–, lluny de frenar-se, es reactiva després de desaparèixer de la Comunitat de Madrid, el govern del qual van compartir amb els populars abans que Isabel Díaz Ayuso decidís anticipar les eleccions per evitar enfrontar-se a una moció de censura.

La devastadora victòria del PP ha despertat nous abandonaments. La que va ser consellera de cultura de l’autonomia madrilenya, Marta Rivera de la Cruz, ha trencat el carnet de Cs i quatre diputats del País Valencià han sol·licitat la seva baixa en la formació i han comunicat el seu abandonament del grup parlamentari, per la qual cosa seguiran com a no adscrits. Jesús Salmerón, Cristina Gabarda, Sunsi Sanchis (qui va substituir Toni Cantó després de renunciar aquest a l’acta a mitjans de març per provar sort amb Ayuso) i José Antonio Martínez, que també és portaveu adjunt, marxen amb dards a la líder Inés Arrimadas, a la qual acusen d’abandonar els principis liberals que els van portar a sumar-se al partit i d’esquivar l’autocrítica i l’assumpció de responsabilitats hecatombe rere hecatombe a les urnes.

«No ens sumem al partit per anar de la mà de [Pedro] Sánchez i de tota la seva tropa, que vol destruir Espanya i el País Valencià», afirmen en la seva carta, en la qual afirmen que Cs actua com a «crossa del sanchisme».

El futur polític de les fugues

Ayuso continua cavil·lant com configurar el seu govern regional, en el qual Rivera de la Cruz podria tornar a tenir una cartera reservada. Durant la campanya electoral, la guanyadora dels comicis del 4-M es va mostrar disposada a comptar amb Rivera de qui va destacar la seva «col·laboració» més enllà del color polític. «Per a mi és una persona a tenir a prop i m’agradaria», va reconèixer, tot i que va dir que no busca «adhesions infrangibles» ni vol càrrecs «tots tallats pel mateix patró». Rivera de la Cruz, fins i tot, va participar en un acte el segon dia de campanya amb Ayuso, a la qual va agrair la seva «generositat», però no es va deixar veure per mítings d’Edmundo Bal, el candidat de Cs.

No obstant, la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, ha negat que la baixa de Rivera de la Cruz sigui una «fuga» i no creu que finalment s’afiliï al PP. «No és una fuga. Ara mateix no està treballant a Cs a l’Assemblea de Madrid. Ha sigut una grandíssima consellera de Cultura que ha aconseguit mantenir els teatres oberts i la cultura segura», ha defensat davant els periodistes i l’ha definit com «de centre, moderada, liberal i moderna», en un intent de desvincular-la dels populars.

Fa mesos que el PP no amaga que la seva intenció és absorbir Cs i nodrir-se dels seus quadros polítics en el territori, més encara després del fitxatge de Fran Hervías, amb una agenda plena de contactes per la seva etapa com a secretari d’Organització taronja.

Arrimadas resisteix malgrat les crítiques

Cs ha perdut uns 500.000 vots a Madrid respecte als comicis autonòmics del 2019 i, al quedar-se en un 3,57% i no arribar al mínim del 5%, s’ha quedat fora del Parlament. Però Arrimadas, lluny d’assumir responsabilitats, s’ha blindat davant el partit i descarta qualsevol dimissió. En la reunió del comitè permanent, va defensar que Cs és «absolutament imprescindible» i que ha de rellançar-se per certificar el gir al centre. Diverses veus del sector crític van demanar una «reflexió» interna, alguns fins i tot la seva dimissió i un congrés extraordinari, que es portarà a terme en una convenció política al juliol després d’un ‘tour’ d’Arrimadas per les comunitats autònomes per frenar la sagnia de dirigents al PP i constatar el pes territorial de les sigles.

Rivera reapareix però evita pronunciar-se

Notícies relacionades

Arrimadas resisteix malgrat que Ciutadans toca fons

Cs s'aboca a la desaparició a la Comunitat de Madrid

Qui ha trencat el seu silenci aquest divendres és l’antic cap dels taronges, Albert Rivera, qui, malgrat evitar comentar les decisions d’Arrimadas, ha sostingut que no divideix entre «bons i dolents» els seus excompanys de partit en funció de mantenir o no el carnet taronja. «Als que són dins, sort i encert, i als quals són fora, tot el meu afecte, perquè jo no distingeixo entre bons i mals ciutadans. De fet, em vaig entossudir a unir gent molt diversa en un projecte, s’hi va incorporar gent que venia del PSOE, de la societat civil i del PP», ha asseverat durant una trobada organitzada a Màlaga.

El que va ser president de la formació durant 13 anys, ha evitat opinar públicament sobre la caiguda lliure de Cs a les urnes al·legant que va fundar aquest partit. «No ho faré, per respecte als que sí que han de prendre decisions», que són «els que dirigeixen el partit, no els que ja no hi som», ha conclòs.