ERC tanca la porta a una coalició amb Junts abans de la investidura i ja negocia amb els comuns

«No és una jugada tàctica. Intentarem un Govern en solitari». Són paraules d’aquest dilluns de Marta Vilalta que miren de contenir l’inevitable escepticisme que provoca tota decisió política en general i, en aquesta conjuntura en particular, d’ERC i Junts. Els republicans, mitjançant els seus dos líders extramurs, Pere Aragonès i Vilalta, van tancar la porta a un pacte de Govern amb els postconvergents abans de l’eventual investidura de l’actual president doblement en funcions. La prioritat és que el rellotge no esgoti el termini. I per això, Esquerra ja s’ha posat a negociar amb En Comú Podem (ECP). 

Amb tot, la situació segueix sent desordenada. Primer perquè el recolzament que Junts va prometre gratuït fa unes setmanes, ara es limita a quatre vots perquè els republicans s’entenguin sí o sí amb els comuns. ¿Per a què? Perquè quedi clar, segons va asseverar Jordi Sànchez a Catalunya Ràdio, que Esquerra abjura de l’independentisme. No cal dir que és una interpretació que ERC causa esglai. Segon, perquè, segons va anunciar una altra veu de Junts, Elsa Artadi, diumenge, de gratuïts, res. S’hauran de negociar.

 

Tercer, perquè, si bé ERC considera que ja no hi ha opció que els postconvergents entrin en el Govern abans de la investidura, sí que van assenyalar que una vegada superat l’ungiment d’Aragonès s’obre un període de quatre anys que podria donar peu a un Govern de coalició. I si aquest és el pensament dels republicans, es pot suposar que el que pretenen és que els comuns recolzin el presidenciable sense entrar en l’Executiu. Però els postecosocialistes sí volen entrar en el Palau de la Generalitat, tot i que no en fan una línia vermella.

Qüestions programàtiques

De moment, en la reunió d’aquest dilluns, la prioritat marcada pels comuns és tancar un acord ràpidament. Se suposa que per tallar el camí de tornada dels postconvergents a un eventual acord estratègic sobre el procés. En la cita entre ERC i ECP es van abordar qüestions programàtiques. Com salut, acció climàtica, feminisme i reactivació econòmica –a més de la taula de diàleg i la situació dels presos–, i que amb els postconvergents es va trigar més d’un mes a abordar. 

I quart i últim. I com a conseqüència de tot l’anterior, l’amenaça de la repetició electoral plana sobre el Parlament.

I és que el secretari general de Junts per Catalunya va amenaçar ERC amb no recolzar la investidura de Pere Aragonès malgrat que el mateix Sànchez va afirmar en una conferència el 23 de març: «Que ningú s’equivoqui, JxCat no especularà ni jugarà al càlcul de noves eleccions ni proposarà un candidat ni condicionarà qui ha de ser el candidat d’ERC». En canvi aquest dilluns ha afirmat: «No es pot pretendre guanyar tot un Govern amb 33 diputats».

Els «cop de volant d’ERC»

El dirigent independentista ha acusat Pere Aragonès de fer un «gir brusc de volant» que «posa en risc» la tasca negociadora. «És tan important saber perdre com guanyar», ha afegit en un to contundent, en què no ha garantit el recolzament al candidat republicà, argumentant que això depèn de l’acord a què s’arribi amb els comuns.

Sànchez ha revelat que fa unes setmanes va explicar a ERC que si «tancaven un acord de Govern amb els comuns» i els presentaven el programa, Junts «valoraria» evitar anar a noves eleccions. Però ERC s’ha de decidir si vol fer un acord amb els comuns i renunciar a l’independentisme» o aconsegueix convèncer els comuns en favor de la independència.

És a dir, que Junts en cap cas garanteix els vots necessaris per a Aragonès i ja transmet l’argument que les bases, que va anunciar que consultarà, tindran l’última paraula. Unes bases absolutament excitades contra ERC. Un enuig alimentat pel discurs de Sànchez. «No és raonable una investidura amb 33 diputats amb la promesa d’arribar a un acord més tard», va afirmar a Catalunya Ràdio.

Les dures paraules de Sànchez, des de Lledoners, es van produir després de la intervenció d’Aragonès a TV-3. El candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat va afirmar que desitja poder comptar amb els 32 vots de JxCat i no només amb quatre per ser investit president, però ha rebutjat la possibilitat de renegociar encara una coalició amb aquest partit abans de la investidura. I arran del suposat preu a pagar pel recolzament d’aquests quatre diputats, com va assenyalar diumenge Artadi, el republicà va advertir que si els postconvergents «posen noves condicions, que ho expliquin». Vilalta, d’altra banda, va asseverar que no s’imaginava «en cap cas que Junts trenqui amb la paraula donada».

«No podíem continuar donant voltes» al mateix escull, ha indicat Aragonès al justificar per què ERC ha decidit optar per un Govern en solitari donant per acabada la negociació amb JxCat, després de 80 dies sense poder arribar a un acord. La secretària general adjunta va ser, hores més tard, més contundent: «Ens hem sentit estafats per Junts i la seva capacitat de bloqueig».

Quatre anys pendents

¿Hi haurà noves reunions entre ERC i Junts per Catalunya? Segons Aragonès sí, però per abordar el recolzament de la investidura, i «si volen entrar en el Govern, ja ho parlarem més endavant», va dir.

En l’únic en què es van posar d’acord totes les parts va ser a confirmar que el desacord entre les dues forces obeeix a qui exercirà el lideratge del procés, tal com va avançar aquest diari al març.

Notícies relacionades

El pacte sobre el lideratge del procés xoca amb les divisions internes de Junts

ERC i Junts encarrilen la nova direcció estratègica del procès

Així, Aragonès va deixar clar que per a ell resulta inacceptable que es volgués «tutelar» el Govern des del Consell per la República (CxR) i que la voluntat de Junts que qualsevol negociació amb l’Estat hagi de passar pel CxR suposava deixar el president electe un esglaó per sota de Carles Puigdemont.

Sànchez va negar vehementment aquesta voluntat de tutela i minuts després el CxR –entitat creada per Puigdemont, i on la CUP no forma part dels òrgans de direcció i ERC només ho està nominalment– va assegurar que no pretén fer ombra a la figura del futur president republicà. Això sí, el Consell, en el seu comunicat, va transmetre l’exigència d’un pacte entre independentistes i va assenyalar ERC com a responsable d’abandonar la negociació.