El Govern exhibeix «unitat» interna davant la «nova etapa» oberta després de la sortida d’Iglesias

El PSOE i Unides Podem volen projectar fortalesa interna, mostrar cohesió ara que comença una segona part de la legislatura, embolcallada en l’aroma d’un eventual canvi de cicle producte de l’huracà del 4-M. Després de la sortida de Pablo Iglesias del Consell de Ministres, els dos socis prefereixen apuntalar la coalició i minimitzar el soroll intern. Un estil, impulsat per la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, molt diferent del de l’exlíder dels morats, que entenia que tensant el bipartit podia esgarrapar més concessions a Pedro Sánchez.

Díaz va marcar aquesta nova empremta aquest dimarts, en la primera roda de premsa posterior a la reunió del Gabinet en què participava després de la marxa d’Iglesias de la política i després de les eleccions madrilenyes de fa una setmana. Ella mateixa, igual que la portaveu, María Jesús Montero, va ser vehement en la defensa de la coalició. I les dues ministres van augurar llarga vida a l’Executiu bicolor.

Dos vectors guien l’Executiu «en aquest context», ha assenyalat Díaz: «Unitat i entusiasme». «Entusiasme que ve de la mà del pitjor moment econòmic i social del país» producte de la pandèmia, ha seguit. Així, el Govern, «junt i unit», donarà «el millor de si mateix», estarà «a l’altura de les circumstàncies». Díaz ha avisat els que, «des del minut menys un», han titllat el Gabinet de coalició d’«il·legítim», aquests que «representen el pitjor del nostre país», que el Govern ha fet «moltes coses». «I el millor està per fer al nostre país, ho dic alt i clar», va sostenir.

La vice presidenta tercera ha enumerat alguns dels projectes pendents que sortiran en els pròxims mesos del forn. I no per casualitat va citar les mesures de dues ministres que havien sigut objecte de crítiques d’Unides Podem en l’època en què Iglesias s’asseia en el Consell de Ministres: Carmen Calvo i Isabel Celaá. A les dues les ha citat pel seu nom. La primera, va recordar, culminarà aviat la llei de memòria democràtica per portar-la al Congrés, i la segona ultima la modificació de la Formació Professional. I ella mateixa, des del Ministeri de Treball, pretén acabar amb la precarietat que pateixen les ‘kellys’, les cambreres de pis dels establiments hotelers.

Mesures de «protecció social»

Davant una «oposició que no ha aportat idees» i ha «demostrat el pitjor de si mateixa», va dir Díaz, hi ha un Govern que ha impulsat mecanismes de «protecció social», com els ertos o l’ingrés mínim vital. «L’etapa és nova –va concloure–, perquè comencem de nou, ja que sortim d’una de les crisis de salut més grans del món» i la vacunació avança a bon ritme.

Montero, al seu costat, s’ha afanyat a «corroborar» les paraules de la vice presidenta tercera. La portaveu va estirar el refranyer per remarcar que l’«adversitat uneix molt», i ho ha fet la travessia per la pitjor pandèmia sanitària en un segle i una caiguda històrica del PIB. «I ho hem fet units, treballant per l’interès general», ha afirmat.

Notícies relacionades

Sánchez apuntala la coalició amb Podem després del 4-M per transmetre estabilitat

Com més població, més recursos

La ministra d’Hisenda també va donar per inaugurat un nou temps, ja que comença la «reactivació econòmica» i el camí cap a la tornada a l’antiga «normalitat». «I ara estem molt més units que en el moment en què vam conformar aquest Govern [el gener del 2020]. Per tant, llarga vida a aquest Govern, que és en el que estem treballant, perquè creiem que és bo per a l’interès general», ha dit la portaveu.

Sánchez i Unides Podem desitgen donar carpetada a l’etapa anterior i exhibir cohesió de portes endins, de cara a l’oposició, i també davant la Unió Europea, precisament en un moment clau, quan Espanya ha presentat a Brussel·les el Pla de Recuperació, que suposarà la injecció, en els pròxims sis anys, de 140.000 milions d’euros. El Govern necessita projectar «estabilitat». Per això el mateix president, aquest dilluns des d’Atenes, va llançar el missatge que no hi haurà una dissolució anticipada de les Corts. O no ho té a la ment per ara. El que espera és convocar les generals «en 32 mesos», el gener del 2024, per quan hagin passat les autonòmiques i municipals de maig del 2023.