Aquestes són les cinc acusacions que fa el fiscal contra els Pujol

L’origen dels diners és clau perquè hi hagi delicte de blanqueig o no. Anticorrupció comença l’escrit amb el comunicat que el juliol del 2014 va donar a conèixer el president de la Generalitat entre el 1980 i el 2003 i president de CDC entre el 1989 i el 2012, en què atribuïa els seus diners a Andorra a l’herència que li va deixar el seu pare, Florenci Pujol. La fiscalia no dona crèdit a aquesta versió de l’origen dels diners que considera que «va ser acordada per tots els membres de la família».

Pujol Soley tenia diners a Andorra almenys des del 1990, i amb la seva dona van acordar que es distribuïssin en comptes a nom dels set fills. Els fons els gestionaria el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, per al qual el fiscal sol·licita 29 anys de presó pels mateixos delictes que el seu pare, més un de falsedat, cinc delictes fiscals i un de frustració de l’execució.

Per Anticorrupció l’herència no és més que una excusa per ocultar la «xarxa de clientelisme» que va teixir l’expresident català aprofitant els seus càrrecs amb empresaris afins a CDC que es repartien els «excel·lents beneficis de concursos públics la resolució dels quals depenia de les administracions catalanes sota el control» del partit. Com que tots els membres de la família eren conscients d’això, tots estan acusats del delicte de blanqueig i associació il·lícita, i s’enfronten, llevat de Jordi i Josep, a vuit anys de presó.

El repartiment de papers necessari per a l’associació il·lícita va consistir en el fet que el matrimoni va dirigir l’ocultació i aflorament dels diners, el fill gran i la seva exdona, Mercè Gironès (que s’enfronta a 17 anys de presó), i Josep Pujol (14), de la gestió, i la resta de germans es va beneficiar dels diners il·lícits.

La Fiscalia es remunta a la denúncia contra el primogènit que va realitzar el 2012 la seva exparella Victoria Álvarez, a la qual no inclou entre els 200 testimonis que proposa, tot i que va ser l’origen del cas Pujol. Des del 2008 fins aleshores en els comptes bancaris i dipòsits financers dels Pujol hi va haver un moviment pel qual van passar de 106.796 euros fins als 12,2 milions, malgrat que les sortides eren superiors a les entrades d’efectiu.

Les que es produïen a l’estranger es catalogaven com a préstecs que després miraven de donar per fallits, perquè van semblar deutes a l’estranger i així evitar el seu embargament de cara a la investigació judicial. Tot això amb les societats que controlaven Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès, com Iniciatives Marketing, Project Marketing, Active Traslation o Inter Rosario Port Service. El fiscal considera que cap «generava cap trànsit mercantil ni valor afegit contrastable» i entre les quals hi havia «unitat de caixa». Ni tan sols comptaven amb treballadors.

Es dedicaven suposadament a assessorar empreses que casualment compartien el fet d’haver sigut beneficiàries d’adjudicacions públiques a Catalunya, amb contractes per imports que oscil·laven entre els 15 milions i els 2.000 milions d’euros. «No s’ha aportat cap element valorable, dada, document...» que acrediti que Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès realitzessin «cap servei de consultoria, assessorament o intermediació», com deien les factures que rebien per justificar l’ingrés, afirma el fiscal.

Per ocultar els ingressos registrats per més de sis milions d’euros, més de 500 milions de pessetes i més de quatre milions de dòlars, el fiscal considera que es van utilitzar contractes ficticis entre les empreses de Pujol Ferrusola i Gironès i la desena d’empresaris encausats. El seu suposat assessorament s’estenia al projecte d’electrificació de la Libreville i la Franceville al Gabon, a Mèxic i a l’Índia.

Al fiscal ni tan sols el convenç el que va facturar la Fundació Albert Pascual, creada el 2003 per Pujol Ferrusola, en què apareixen com a donants les mateixes empreses amb què ell i la seva exdona van facturar al llarg d’aquells anys. Per això l’acusació que dirigeix contra la parella i els empresaris per falsedat en document mercantil. A aquests últims els considera cooperadors necessaris en el blanqueig de què acusa la família.

L’escrit detalla els comptes andorrans de tots els membres de la família i de tercers que els ajudaven a blanquejar, però també les fundacions de les quals es van valer per ocultar al fisc els diners il·lícitament obtingut, com Doral International, Kamala o Kopeland a Panamà. Aquesta última és a la qual la majoria dels fills i la mare van portar els diners que tenien a Andorra el 2012. La van cancel·lar el 2014, quan es van acollir a una regularització fiscal.

Anticorrupció xifra el disposat als comptes a Andorra per la família a un total de 38.792.021 euros més 8,1 de dòlars, 2,7 de marcs i 95.344 lliures. En un dels comptes el fiscal detecta, a més, un préstec a CDC, que no va tornar el partit, sinó, almenys part del concedit, empreses adjudicatàries de concessions.

El fiscal dubta dels dècims guanyadors el maig del 2004, amb els quals Mercè Gironès va ingressar 180.000 euros i, sobretot, per la pensió que el matrimoni va concedir a la seva filla Núria, així com un pis, motiu pel qual també els acusa tots dos d’un delicte de frustració de l’execució, a l’entendre que amb aquests moviments pretenia evitar que la justícia li intervingués els béns.

Quant al frau a Hisenda, la fiscalia, que demana que declarin 201 testimonis al judici, atribueix cinc delictes a Jordi Pujol Ferrusola pels exercicis del 2007, 2008, 2009, 2010 i 2012, i a Gironès només un, perquè el 2012 no va declarar els 409.796 euros ingressats per Inter Rosario Port Services.

En el cas del tercer acusat en importància, Josep Pujol, el fiscal explica que va regularitzar el 2012 amb 88.788 euros, els que li corresponien de tres exercicis. Però això no va incloure un ingrés en efectiu que va tenir de 800.000 euros. En aquest sentit, esmenta el préstec que considera fictici amb el propietari de Cat Helicopters Josep Barrigón per 960.000 euros. Aquesta empresa va resultar adjudicatària de diversos contractes públics amb el Servei Català de Trànsit, dependent del Departament d’Interior de la Generalitat entre el 2008 i el 2015.