El PSC es reafirma a no investir Aragonès, i Sánchez demana a ERC que recolzi Illa

En política, 15 dies donen per a molt. Hi pot haver marge perquè finalment el bloc independentista –ERC, Junts per Catalunya i la CUP– es recompongui i firmi la seva aliança. O hi pot haver eleccions de nou a Catalunya. Però el que, d’entrada, no és sobre la taula és que Pere Aragonès aconsegueixi ser investit gràcies a l’abstenció del PSC. Els socialistes no contemplen aquest escenari i tornen la pilota a la teulada dels republicans: els demanen, i ho va fer Pedro Sánchez aquest dimecres al Congrés, que siguin ells els qui recolzin Salvador Illa, el vencedor de les autonòmiques del 14 de febrer, com a futur president.

«Arribats a aquest punt, potser a Catalunya es podria pensar en un Govern d’esquerres, perquè hi ha una majoria parlamentària al Parlament de Catalunya, liderat per qui va guanyar les eleccions, que és el Partit dels Socialistes Catalans». Era el final de la rèplica del cap de l’Executiu al portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián. Just abans s’havia compromès a mantenir la política de diàleg amb Catalunya –«Li puc garantir que, per descomptat, aquest Govern complirà amb el seu full de retrobament entre la societat catalana i la societat espanyola, no en tingui cap dubte»–, però la part central del seu discurs era precisament aquesta oferta als d’Oriol Junqueras, just en plena ruptura independentista. Hores abans, també, que ERC, JxCat i CUP segellessin un pacte de mínims per reencarrilar les negociacions.

Però el president feia aquest plantejament conscient que els republicans no recolliran aquest guant. I no estava pensant en un tripartit, segons ratificaven a la Moncloa, a Ferraz i al PSC. «És el que sempre hem dit», insisteixen a EL PERIÓDICO fonts molt pròximes a Sánchez. És a dir, que el líder socialista estava apuntant en la mateixa direcció que va reiterar l’exministre de Sanitat en la seva campanya del 14-F i després de les urnes: un Govern presidit per ell mateix, en coalició amb els comuns i avalat des de fora per ERC. És a dir, el model de l’Executiu central.

Notícies relacionades

Les raons que addueix Junts per bloquejar la investidura d’Aragonès

La repetició a Catalunya cotitza a l’alça al Congrés

«El que va dir Sánchez a ERC és una cosa molt simple: que facin president Illa. Nosaltres aspirem a la presidència, però ERC no farà president Illa, com nosaltres tampoc farem president Aragonès. Però no hi ha marge per a un Govern independentista si Junts no vol, ni hi ha un Govern d’esquerres si ERC no vol. L’únic que va demanar el president, per tant, va ser que facin president qui va guanyar el 14-F, res més», diuen fonts del màxim nivell del PSC. A la Moncloa, a Ferraz i al PSC reiteren que no val especular, perquè un escenari d’un tripartit o d’un Govern d’esquerres no es produirà, ja que els republicans «van abans a eleccions que a parlar amb el PSC». A més, al disc dur del PSOE i el PSC es recorda amb espant l’experiència dels governs a tres (socialistes, republicans i l’extinta Iniciativa per Catalunya Verds, avui integrada als comuns) de Pasqual Maragall i José Montilla: aquella experiència els va fer perdre recolzament electoral tant a Catalunya com sobretot a la resta d’Espanya.

Això explica que els socialistes tampoc contemplin facilitar, amb els seus 33 vots, l’elecció del candidat d’ERC. «Investir Aragonès és impossible», sentencien en el cercle de Sánchez. «Ja han dit que no volen saber res de nosaltres», rubriquen des de les altures del PSOE, una reflexió que se sent calcada des de l’entorn d’Illa i de Miquel Iceta, primer secretari del PSC i ministre de Política Territorial: «¿Per a què ens hi abstindrem? ¿Perquè ERC governi sola amb els comuns i la CUP? Això és d’aurora boreal». Els socialistes catalans remarquen que el seu objectiu és consolidar-se com a alternativa, i aquesta voluntat xocaria si a més ajudessin Aragonès a accedir a la Generalitat amb un full de ruta independentista sota el braç.