Les raons que addueix Junts per bloquejar la investidura d’Aragonès

Els negociadors de JxCat afirmen que ERC ha comès un error garrafal, perquè en tot moment es va advertir als republicans, en les reunions negociadores, que no podien comptar amb els vots gratis en la investidura si Aragonès optava per un Govern alternatiu al de la coalició amb JxCat. Aquest missatge, insisteixen, era perfectament conegut per Esquerra. No obstant, el missatge públic de Jordi Sànchez en una conferència, a l’inici de les negociacions, donava a entendre el recolzament de Junts a Aragonès es compartís l’Executiu o no. «Que ningú s’equivoqui, JxCat no especularà ni jugarà al càlcul de noves eleccions, ni proposarà un candidat, ni condicionarà qui ha de ser el candidat d’ERC», van ser les paraules textuals de Sànchez.

Sintonia sospitosa

La indignació de Junts consisteix a acusar ERC d’haver aconseguit transmetre la imatge que el que estripa les cartes és el partit de Puigdemont. I això els porta al convenciment que els republicans tenen lligat un acord de certa reciprocitat amb el PSOE. Els ingredients d’aquest presumpte pacte són, sempre segons aquesta versió, la col·laboració permanent al Congrés, la bona sintonia de Gabriel Rufián amb la ministra i vicepresidenta Yolanda Díaz, de Podem, i el fet que Esquerra temi quedar fora del tauler d’aliances estatal, ja que, després de les eleccions de Madrid, el PSOE podria tornar a llançar picades d’ullet a Ciutadans. Aquesta situació portaria els republicans a acceptar la ruptura amb Puigdemont.

Però JxCat insisteix: aquesta estratègia té un punt feble, que no és cap més que la investidura, que Aragonès no té gens garantida. Junts carrega i carregarà contra un Govern en solitari d’ERC assegurant que, en el fons, es tractaria d’un pacte amb els comuns, com indiquen les negociacions amb els de Jéssica Albiach. Pacte que inclouria –segons va afirmar Jaume Asens– renunciar de moment a la independència. En aquest mateix sac situen els puigdemontistes l’article a EL PERIÓDICO del líder d’ERC, Oriol Junqueras, que acusen de no haver citat l’objectiu independentista. Es tractava d’un article en clau econòmica i social.

L’estratègia independentista

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En aquesta batalla ja amb aromes preelectorals, Junts defineix Esquerra com un partit que es resisteix a llançar un nou embat independentista malgrat que el secessionisme va aconseguir el 52% dels vots el 14 de febrer. I es queda sola defensant que el Consell per la República que lidera Puigdemont no ha de marcar el rumb estratègic del procés i del seu anomenat ‘estat major’ (el que formen ERC, JxCat, la CUP, l’ANC i Òmnium). En aquest sentit, citen la reunió de la setmana passada a sis bandes –entre el Consell i aquestes cinc instàncies– en què, segons Junts, Esquerra es va quedar sola i l’ANC va avalar que el procés sigui dirigit des del Consell. La versió d’ERC sobre aquesta mateixa reunió és oposada.

L’únic punt de trobada amb els republicans, ara com ara, és la constatació que repetir eleccions seria «un fracàs col·lectiu de tot l’independentisme», perquè llançar els daus a les urnes pot deixar-los per sota d’una hipotètica nova victòria del PSC i amb tots els ponts trencats. ¿La solució? Un pacte en l’últim moment amb cessions mínimes. Amb la boca petita, Junts deixa caure que potser seria assumible per les bases un recolzament a Aragonès. Però no a canvi de res. ¿A canvi de què? La partida continua viva, mentre els retrets creixen en decibels per si finalment sí que són les urnes les que diluciden aquesta enèsima crisi independentista.