Els quatre reptes de Sánchez després del final de l’estat d’alarma

Sánchez es va marcar com a objectiu tenir immunitzada el 70% de la població (33 milions de ciutadans) a finals d’agost. La primera fita en aquest recorregut, cinc milions de vacunats per a la primera setmana de maig, sí que s’ha aconseguit gràcies a l’entrada de més vials des de l’abril. L’administració de sèrums està agafant velocitat de creuer: el 28% (13,2 milions) compten amb almenys una dosi i 5,9 milions (el 12,6%) ja tenen la pauta completa. La incidència acumulada va baixar divendres als 198,60 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies.

Les festes, ‘botellons’ i aglomeracions vistes en diversos punts d’Espanya a la matinada de dissabte a diumenge, coincidint amb el final de l’estat d’alarma, han tornat a posar en qüestió l’estratègia del Govern. El líder del PP, Pablo Casado, va remarcar aquest diumenge que Sánchez «serà el responsable si hi ha una altra onada sense que les comunitats autònomes tinguin la llei de pandèmies» que el seu partit ha estat exigint l’últim any. Paco Igea, vicepresident de Castella i Lleó, de Cs, afirmava també que si l’Executiu es veu obligat a decretar l’alarma per un repunt dels contagis, hauria «de dimitir».

L’Executiu defensa, per la seva banda, que les comunitats, amb una situació epidemiològica diferent, però amb unes condicions de partida «bastant acceptables», sí que compten amb eines legals suficients per controlar la pandèmia, sense necessitat d’una alarma a tot el país. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, remarcava dissabte que ja està en vigor l’instrument que va aprovar dimarts el Consell de Ministres: l’opció que les autonomies recorrin en cassació al Tribunal Suprem si les seves restriccions són tombades pels respectius tribunals superiors de justícia. El Govern canari és el primer que ha fet ús d’aquesta eina, després que el TSJC denegués mantenir el toc de queda i el tancament perimetral. El gabinet tècnic contenciós administratiu de l’alt tribunal ja ha advertit que veu «molt problemàtic» complir el termini de cinc dies hàbils que el decret llei li concedeix per resoldre els recursos.

El Govern insisteix que la segona part de la legislatura es juga en l’economia. En com Espanya gasta els pròxims tres anys els 72.000 milions a fons perdut que arribaran d’Europa i en com afecten la butxaca dels ciutadans. Això podria mitigar, confien a la Moncloa, el cataclisme viscut a Madrid, que la cúpula socialista no considera extrapolable a la resta d’Espanya. L’Executiu està treballant ja amb les comunitats per al repartiment de les ajudes. I, de cara a la UE, intenta traslladar el missatge d’«estabilitat», que la coalició funciona i que no morirà aviat. El bipartit navega per ara amb menys soroll des de l’ascens de Yolanda Díaz com a vicepresidenta tercera i la sortida de Pablo Iglesias.

En la reactivació econòmica és fonamental el paper del turisme, que abans de la pandèmia aportava entorn del 12% del PIB. Ara, la previsió de la titular del ram, la ministra Reyes Maroto, és que aquest estiu el volum de turistes pot rondar el 50% respecte al registrat el 2019 o una mica millor. Espanya defensa el certificat verd digital que desenvolupa la UE, però també la iniciativa de l’OCDE per a un passaport de mobilitat segura, per «restaurar la confiança en els viatges» i reanimar el turisme internacional. El primer gran aparador, després de la sortida de l’alarma, serà la fira Fitur, que s’obre el 17 de maig a Madrid.

Sánchez ha patit amb algunes iniciatives parlamentàries, però té per ara garantida l’estabilitat amb els socis de legislatura. Sobretot amb el PNB. La relació amb ERC espera com es resolgui la governabilitat a Catalunya, tot i que ‘a priori’ un Executiu de Pere Aragonès en solitari concediria més marge de maniobra als seus al Congrés. Però el Govern no se’n fia per les «trampes» que li pugui posar JxCat. Però si finalment no hi ha investidura abans del 26 de maig, els catalans tornarien a les urnes a ple estiu.

La Moncloa encara guarda al calaix la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió i també la resolució dels indults als líders independentistes condemnats. El Suprem podria emetre el seu informe en els pròxims dies, cosa que afegirà més pressió per al Govern.

Després de dos anys d’assossec interior, el PSOE se submergeix de nou en una batalla pel poder. La més mediàtica, i en què Sánchez s’hi juga més, és Andalusia. Les primàries per elegir el candidat de la Junta són el pols definitiu entre l’avui president i la secretària general del PSOE-A, Susana Díaz. Ferraz, després de molts dubtes, es va decidir per l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, com a rival de l’expresidenta, tot i que en els últims dies ell ha intentat prendre distància per treure’s l’etiqueta de candidat impulsat des de Madrid. La direcció federal creu que Espadas guanyarà la contesa per les esquerdes a les files susanistes i el desgast de la líder del PSOE-A, que es presenta com l’aspirant «de la militància».

Per Sánchez, una victòria de Díaz no suposaria només la resurrecció imprevista de la seva adversària, sinó una derrota humiliant, que se sumaria a la catàstrofe del 4-M i un mal auguri per a les següents eleccions andaluses. A la cúpula estan convençuts que l’expresidenta no només no suma recolzaments, sinó que en resta. Si les opcions davant un cada vegada més consolidat Juanma Moreno són complicades, amb Díaz, addueixen, serien menors.

A Madrid, el rumb no és gens clar. Sánchez, en la reunió de l’executiva de dijous passat, va defensar, davant els que demanaven més autonomia per a la federació, que no es desentendria del PSOE-M, el seu bressol polític. I menys quan ell ha sigut assenyalat com el gran derrotat a les urnes, els va dir. El president va esgrimir que els candidats nascuts en la federació tampoc han tingut millors resultats que els que han sigut impulsats des de Ferraz.

Després de la dimissió de José Manuel Franco i la caiguda de tota la seva direcció, i la renúncia a l’acta d’Ángel Gabilondo, la cúpula ha nomenat una gestora presidida per una dona de la total confiança de Sánchez (i del líder dimissionari), la diputada nacional Isaura Leal. El pes de la direcció provisional recaurà en ella i en l’encarregat de portar les regnes de l’aparell fins al congrés regional, a finals d’any: Fran Martín, director general a la Moncloa i home molt pròxim al número dos del Gabinet del president, Félix Bolaños.

La gestora, molt continuista amb l’executiva sortint, ha sigut vista amb decepció per alguns quadros del PSOE-M, pel seu baix perfil polític i per l’escassa presència dels municipis de més població, l’únic motor que queda a la federació i que encara carbura. De les grans ciutats, només hi està representada Leganés a través del seu alcalde, Santi Llorente. L’altra regidora integrant de la cúpula interina és María Cano, primera regidora de Robregordo, un petit poble de la serra nord madrilenya de 65 habitants. Sánchez encara no ha assenyalat qui serà el successor de Franco, tot i que a la graella figuren els diputats regionals Juan Lobato, exregidor de Soto del Real i tècnic d’Hisenda, i Mónica Carazo, coordinadora de la campanya de Gabilondo, arquitecta i vicealcaldessa de Rivas Vaciamadrid.

El 15, 16 i 17 d’octubre se celebrarà a València el 40è congrés federal del PSOE. Encara és aviat per saber com donarà forma Sánchez al partit, però sí que s’anticipa que el secretari general emprendrà una reducció de la seva executiva –ara té 47 membres, dos menys que quan va néixer el 2017, per les sortides de José Félix Tezanos i Beatriz Corredor– i que es renovarà en profunditat. Però totes les fonts consultades indiquen que el més probable és que no hi hagi canvis en el nucli dur, compost per la vicesecretària general, Adriana Lastra; el secretari d’Organització, José Luis Ábalos; el responsable de Coordinació Territorial, Santos Cerdán, i la responsable d’Igualtat i vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo. D’aquest esglaó de poder, el nom que suscita més dubtes és el d’Ábalos, tot i que a Ferraz intueixen que el president no se’n desfarà en cap cas. El conclave federal servirà, en tot, per rellançar el projecte, per reconfigurar el timó del PSOE i, potser, per impulsar nous rostres que permetin donar pistes sobre el futur.