Els quatre eixos de l’acord de Govern entre ERC i Junts

El lideratge del procés ha sigut el principal camp de batalla entre ERC i Junts al llarg de les negociacions fins al punt que va arribar a dinamitar les converses fa una setmana. L’aspirant republicà a la Presidència, Pere Aragonès, va desdenyar ser tutelat des de Waterloo davant l’obcecació de Junts que el full de ruta havia d’anar a càrrec del Consell per la República (CxR), presidit per l’expresident Carles Puigdemont.

Els intents de la CUP per treure de l’equació de la investidura el CxR van fructificar i Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, van presentar aquest dilluns un acord que aposta per acordar un «espai de coordinació, consens i direcció estratègica» conformat pels tres partits independentistes, l’ANC i Òmnium Cultural, sense que per ara estigui lligat a l’ens privat belga. Un dibuix calcat al que ERC i la CUP van pactar poc després dels comicis del 14-F.

L’aspirant a president ha insinuat que el CxR podria «acollir» aquest òrgan de coordinació si hi ha consens perquè sigui així, però abans haurà de ser reformulat perquè tot l’independentisme se’l senti seu i que no es llegeixi com un braç més de Junts. «No és un acord que faci que un o altre surti derrotat o victoriós», ha dit Sànchez per negar que Junts hagi fet marxa enrere. «Mai ha pretès dictar ni al president ni al Govern», ha afegit sobre les tuteles de què es queixava Aragonès. 

El paper del CxR està per veure, però fonts de la CUP afirmen que s’ha de considerar com «una pota de l’independentisme des de l’exili» sense preeminència sobre la resta, una visió compartida per ERC, però que xoca amb la figura «institucional» que Junts pretén donar a l’ens. Si el consens permet la seva reformulació, republicans i anticapitalistes podrien ocupar un lloc en la direcció, tot i que aquest punt, per ara, està lluny de complir-se. Mentrestant, Puigdemont no diu res. JÚLIA REGUÉ

La recuperació econòmica després de l’impacte de la Covid-19 és una de les prioritats del futur Govern i, amb això, la responsabilitat de gestionar dels fons europeus Next Generation. El control d’aquesta injecció procedent de la Unió Europea, previ peatge per la Moncloa, anirà a càrrec d’una comissió interdepartamental que dependrà de la Conselleria d’Economia, en mans de Junts i previsiblement sota la batuta d’Elsa Artadi. 

Per garantir una gestió conjunta entre republicans i postconvergents, l’aspirant a la Presidència Pere Aragonès ha anunciat aquest dilluns que aquest comitè estarà compost pels membres del Consell Executiu i per alguns alts càrrecs de la Generalitat –a tall del Procicat– per tenir una «visió global i transversal».

Els fons Next Generation han sigut objecte de tensió entre els dos partits durant les àrdues negociacions per formar Govern després de les eleccions del 14-F. La idea inicial d’Esquerra era que fos un comissionat adscrit a la Conselleria de Presidència que els administrés i fins i tot va triar l’economista i actual regidor del partit a l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Puig, per encarregar-li aquesta missió. Junts, en canvi, volia que es lligués a Economia, sabent que després de la distribució de l’anterior Govern els podria correspondre ara, amb els papers invertits, agafar les regnes d’aquest departament, així com de la Direcció General de Promoció Econòmica, que havia acollit fins ara el pla sobre aquests fons. 

I així ha sigut. L’intercanvi de carteres per dividir-se els càrrecs del Consell Executiu ha acabat deixat per a Junts la que fins ara era la conselleria insígnia d’ERC. Això sí, per evitar treure rèdit en solitari de la gestió dels fons europeus, Esquerra i Junts han acordat una gestió ‘compartida’. La CUP, el soci extern dels independentistes, ja ha advertit que presentaran batalla perquè aquests ingressos arribin a la ciutadania i no només a mans de grans empreses. JÚLIA REGUÉ

Un dels principals esculls per arribar a un pacte estava en la coordinació dels diputats dels dos grans partits independentistes a Madrid. Tant ERC com JxCat acceptaven que la tasca d’aquests 17 parlamentaris tinguessin algun tipus de fil conductor, però les diferències estaven en el grau d’aquesta col·laboració i, sobretot, en qui dirigia les operacions. JxCat ha defensat que el Consell per la República ha de tenir un paper predominant en l’estratègia global del procés, cosa que incloïa la feina al Congrés. ERC no volia que el poder de decisió del futur president de la Generalitat se supedités a ningú altre.

Durant la compareixença d’aquest dilluns en què Pere Aragonès i Jordi Sànchez van anunciar el seu acord també van deixar en l’aire fins on podia arribar aquesta col·laboració a Madrid. Aragonès va dir que s’haurà d’arribar a acords «per consens», o, altrament, cada partit prendrà les seves pròpies decisions. En aquest cas, el pes de cada formació al Congrés és molt diferent: ERC compta amb 13 diputats, mentre que JxCat, després de la separació del PDECat, només en té quatre.

Quant a la taula de diàleg amb el Govern espanyol, una de les principals apostes estratègiques d’Esquerra –que ha sigut acollida des del principi amb indissimulat recel per JxCat–, Sànchez va afirmar que el seu partit «assumeix» l’aposta. En el pacte que va subscriure ERC amb la CUP es va acordar deixar treballar aquest òrgan durant dos anys, i passat aquest temps valorar els fruits que havia donat i, en cas que no fossin els esperats, estudiar les alternatives. En correspondència, Aragonès va parlar de «confrontació», que és la paraula clau de l’estratègia que Carles Puigdemont vol portar a terme respecte a la relació amb l’Executiu del PSOE i Podem. «Defensem la necessitat d’una confrontació cívica i pacífica perquè l’Estat accepti aquesta majoria independentista del 52%», va dir el futur president. DANIEL G. SASTRE

El 7 de maig, Jordi Sànchez va anunciar, davant la sorpresa d’ERC, que l’acord per investir Pere Aragonès estava «a punt de tancar-se». En aquests 10 dies ha passat de tot: els republicans trencaven les negociacions i donaven prioritat al Govern en solitari, Junts rectificava l’oferta inicial de cedir els seus vots en la investidura i, finalment, tot es reconstruïa el cap de setmana passat per arribar a un pacte que evita les eleccions. Però Sànchez proposava aquest dia una fórmula per a la nova estructura de Govern que difereix poc de la creada finalment: la de simplement capgirar l’acord del 2018 perquè cada partit exerceixi ara les funcions que en aquest pacte assumia l’altre.

Les conselleries insígnia de l’última legislatura canvien de mans. ERC perd Salut, que fins ara dirigeix Alba Vergés, just quan la vacunació ha arribat a velocitat de creuer i es relaxen les restriccions per la pandèmia. Durant la campanya, la candidata de Junts va anunciar que el doctor Josep Maria Argimon, actual secretari general de Salut, seria el nou conseller. 

A canvi, els republicans gestionaran per primera vegada Interior. Es tracta d’un departament enverinat des de fa molts anys, principalment per la controvèrsia que suscita l’actuació policial en les tasques d’ordre públic durant les manifestacions o els desnonaments.

En l’intercanvi, Junts assumeix altres importants departaments que ara tenien un conseller d’ERC, com Economia i Hisenda –que seguirà adscrit a Vicepresidència, i que era l’àrea que fins ara dirigia Aragonès–, Drets Socials, Justícia i Acció Exterior. Aquestes dues últimes conselleries són importants en el desenvolupament del procés per la seva influència tant en la política penitenciària com en el tracte amb els ‘exiliats’. Els postconvergents conserven Polítiques Digitals i Territori, que es fusiona amb la primera amb el nom d’Infraestructures. 

A més d’Interior, ERC es queda amb Empresa, Cultura i Agricultura, ara en mans de Junts. Els republicans mantenen Educació i sumen la nova Conselleria de Feminismes i Igualtat. DANIEL G. SASTRE