La resposta a l’acord ERC-Junts

El Govern central decidirà sobre els indults després de les primàries del PSOE andalús

  • En l’Executiu addueixen que per terminis serà impossible resoldre els expedients dels líders del procés abans de la votació del 13 de juny, tot i que no volen donar una carta a Díaz en la seva pugna amb Espadas

  • El Govern respira alleujat després de l’acord dels sobiranistes i es marca l’objectiu de consolidar la relació amb ERC i reprendre la taula de diàleg

El Govern central decidirà sobre els indults després de les primàries del PSOE andalús
6
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Fa menys d’una setmana, l’escenari que veien més factible els socialistes a Catalunya era el d’unes noves eleccions en què confiaven esgarrapar uns quants escons més, tot i que el tauler de joc, admetien, no canviaria substancialment. Però el rellotge que conduïa a la repetició dels comicis s’ha aturat amb l’acord d’ERC i Junts per a un Govern de coalició. Un pacte que, almenys per ara, ofereix per a l’Executiu de Pedro Sánchez l’avantatge que els republicans podran continuar amb la seva estratègia al Congrés, donant suport a socialistes i morats en iniciatives legislatives, sense que perdin autonomia respecte als postconvergents. El Govern central va poder respirar aquest dilluns, tot i que també és conscient que ara li toca reactivar la carpeta catalana. I allà figura, molt a dalt, la resolució dels indults dels líders del procés.

La decisió no arribarà, indiquen tant a la Moncloa com alts càrrecs de l’Executiu, abans de les primàries del PSOE andalús, la primera volta de les quals se celebrarà el 13 de juny. En primer lloc, per una qüestió de terminis, expliquen, tot i que no s’amaga que no es vol que interfereixi la resolució dels expedients amb el procés intern. Perquè l’esperable concessió de la mesura de gràcia als dirigents condemnats podria ser una carta per a la secretària general del PSOE-A, Susana Díaz. «Segur que l’utilitzaria a favor seu», apunten des del cercle del candidat rival, l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas. L’expresidenta de la Junta ha multiplicat les seves crítiques a l’Executiu, i al seu entorn recorden que pot ser que a la militància no els hagin agradat «els pactes de Sánchez amb ERC i Bildu».

«La Susana no tindrà pas aquesta sort», assenyalen fonts governamentals. Però més enllà de l’oportunitat política, es tracta, incideixen, d’una raó de temps. El Suprem encara ha d’emetre el seu informe, com a tribunal sentenciador. És l’últim que queda per completar els expedients abans de remetre’ls a Justícia i s’espera que arribi en els pròxims dies. «No hi arribaríem encara que el TS donés l’informe demà mateix, perquè necessita una tramitació administrativa al ministeri», al·leguen les fonts esmentades. «Pels temps que es manegen, seria després de les primàries», confirma una ministra de pes dins del Gabinet. Un altre alt càrrec apunta que serà a partir de la votació del 13-J (o, si hi ha segona volta, el 20), quan Sánchez pugui reorientar la legislatura. Perquè per a ell, i en això coincideixen tots els alts càrrecs del partit i del Govern central consultats, és clau que Espadas, el seu candidat, venci Díaz. El fet contrari seria una minva al seu lideratge i un cop a la seva autoritat.

Reforma pendent de la sedició

En qualsevol cas, la data en què el Consell de Ministres decideixi la sort dels dirigents independentistes condemnats no està ni de bon tros definida. Al cap i a la fi, resumeixen diferents interlocutors de l’Executiu, dependrà de quan Sánchez trobi el millor moment. És a dir, que pesarà el criteri d’oportunitat política, ja que és una qüestió molt delicada i sensible. Alguns comandaments al Gabinet aconsellen que no es demori gaire, perquè com més avanci la legislatura i s’acostin les urnes –que el president vol posar a finals del 2023 o principis del 2024–, més complicat i costós serà resoldre els expedients de manera favorable als sentenciats pel Suprem. Per als socialistes, el cost electoral d’una mesura d’aquest calibre fora de Catalunya seria alt.

¿Però és segur que hi haurà indults? La decisió final és de Sánchez, tot i que a l’Executiu es dona per descomptat que sí que es concediran, potser de forma parcial i condicionada que no es pugui repetir el delicte. El Govern central ha anat aplanant el camí durant aquests mesos, fins i tot conscient del cost polític, per encarrilar la crisi territorial.

La reforma de la sedició estaria encara pendent, però no és segur que el president emprengui també aquest camí, més lent i subjecte al tràmit parlamentari –els indults són una prerrogativa exclusiva del Consell de Ministres–. De fet, el titular de Política Territorial, Miquel Iceta, ja va desaconsellar aquesta via perquè no estarien assegurats els vots: no els del PP, amb seguretat, però potser tampoc els dels independentistes. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va respondre fa un mes que la modificació del Codi Penal s’abordarà, però amb «repòs», perquè es tracta d’acomodar-lo a la legislació europea.

Després que es conegués l’acord d’ERC i Junts, diferents ministres van expressar el seu rebuig de l’estratègia sobiranista del pròxim Govern. Les dues formacions han d’aprendre, va dir a la SER la portaveu, María Jesús Montero, que formar govern «ha de comportar l’abandonament de les vies unilaterals i d’algunes qüestions que ja sabem on ens condueixen». La titular de Defensa, Margarita Robles, va reconèixer a Onda Cero que genera «certa preocupació» que ERC i JxCat plantegin una altra vegada la secessió de Catalunya i va recordar al Govern que ha de pensar en «tots» els catalans. «I quan dic tots, són tots, els que han votat independentisme i els que no», va advertir.

Governar «per als vividors del procés»

«Prioritzar l’independentisme no ens sembla el més ajustat quan les enquestes diuen clarament que el sentiment independentista està baixant a Catalunya», va assegurar el secretari d’Organització del PSOE i titular de Transports, José Luis Ábalos. El número tres va confiar que es mantingui la relació amb ERC, al protegir-se la seva autonomia parlamentària. «És l’adequat. No podria pensar en una opció diferent», va manifestar a Ferraz després de la reunió de l’executiva federal, després de lamentar que no s’hagi permès al guanyador de les eleccions del 14-F, l’exministre de Sanitat Salvador Illa, defensar la seva investidura.

Notícies relacionades

Iceta, per la seva banda, va mostrar el seu desig que Catalunya tingui un «Govern estable» que treballi per al «conjunt» dels catalans i accepti «reprendre com més aviat millor» la negociació amb l’Executiu. En el Gabinet no posen data a la segona reunió de la taula de diàleg –no hi va haver més trobades que la del mes de febrer del 2020, abans del primer estat d’alarma–, tot i que s’estima que la lògica fa pensar que arribarà després de la resolució dels indults.

Els partits de la dreta van carregar contra el nou Executiu, que no governarà «per a ningú, tret de per a un grupet de vividors del procés», en paraules d’Inés Arrimadas. Per a la cap de Cs, l’acord «és el preludi dels indults» a «uns senyors que no es penedeixen de res, que no han deixat enrere la seva radicalitat». «Crec que l’independentisme català avui avança en aquest viatge cap al no-res amb Sánchez de copilot, i crec que, si Sánchez accepta indults per continuar en aquest cotxe de copilot, la legislatura s’haurà acabat», va rematar Pablo Casado (PP). I Vox, va assegurar el seu el seu portaveu, Jorge Buxadé, es mantindrà «a l’aguait de qualsevol acció manifestament il·legal» del pròxim Govern, els socis del qual va acusar d’«enfonsar» l’economia catalana i de provocar una «Guerra Civil encoberta o silenciosa».