Per què Galhi, el líder del Front Polisario, ha d’enfrontar-se a la justícia espanyola

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha citat a declarar Ghali l’1 de juny que ve, després de conèixer-se que es trobava hospitalitzat a Logronyo sota la identitat de Mohamed Benbatouche. La compareixença obeeix a una querella admesa a tràmit el mes de gener passat contra ell i altres líders del Front Polisario interposada per l’activista sahrauí amb nacionalitat espanyola Fabel Breica, que els acusa dels delictes de detenció il·legal, tortures i lesa humanitat, perquè quan va arribar als campaments de Tindouf l’abril del 2019 va ser suposadament amenaçat per membres del Front Polisario perquè els abandonés sota l’acusació de traïdor.

En qualsevol cas aquesta no és la primera citació a l’Audiència Nacional a què s’enfronta Ghali. Se l’ha cridat sempre que se’l situava a Espanya i es feia saber aquesta circumstància a l’Audiència Nacional. L’última vegada va ser el 2016, quan es va saber que venia a Barcelona a fer una conferència. En aquesta ocasió se’l va intentar interrogar en relació amb les diligències prèvies obertes el 2008 per la querella que l’Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (Asadeh) havia presentat contra ell per genocidi en concurs amb delictes d’assassinat, lesions, detenció il·legal, terrorisme, tortures i desaparicions.

El problema principal que presenten els crims de genocidi o lesa humanitat és com de difícil pot resultar portar davant els tribunals els seus presumptes responsables, perquè normalment es troben en un país diferent que inicia el procediment judicial. D’aquí els intents infructuosos de citació de Ghali. Al marge d’això hi ha la capacitat de l’Audiència Nacional per actuar en vista de delictes de persecució universal en funció de la llei vigent. L’última reforma, portada a terme pel PP, va resultar molt restrictiva.

El primer acostament de Breica a la justícia espanyola, per exemple, per denunciar que a Tindouf va ser traslladat a centres de detenció indeterminats, on va rebre cops, descàrregues elèctriques i se’l va mantenir amb els ulls embenats i amb els peus i mans lligats, va ser arxivada pel jutge José de la Mata, a l’entendre que el que li havia passat a ell no podia emmarcar-se en l’atac generalitzat a la població civil que seria necessari per apreciar la competència de l’Audiència Nacional.

No obstant, quan De la Mata va canviar l’Audiència Nacional per Eurojust, agència europea de reforç de la cooperació judicial penal per lluitar contra el terrorisme i la delinqüència organitzada, va ser substituït per Santiago Pedraz, que va acabar donant la raó a Breica i va admetre la querella. De fet aquest mes ha intentat localitzar diversos dels altres querellats sense èxit.

Fonts jurídiques van assenyalar a aquest diari que si Ghali arriba a ser a disposició del Jutjat Central d’Instrucció número 5 se li prendrà declaració en relació amb la querella de Breica, però també se li informarà sobre la d’Asadeh, que va ser la que va donar origen a l’obertura de diligències prèvies el 2008, tot i que no es va admetre a tràmit fins al 2012, després de constatar-se amb les comissions rogatòries corresponents al Marroc i Algèria que no hi havia cap procediment obert en aquests països pels mateixos fets. El magistrat espera l’informe del fiscal per decidir si és procedent unir les dues querelles per tractar-se de fets similars.

Les indagacions a què va donar origen aquesta primera querella van acabar sent arxivades el 2014, tot i que es van reobrir per tornar a citar-lo el 2016, al saber-se que seria a Espanya. Va ser Asadeh qui va facilitar al jutjat la identitat falsa amb què Galhi havia viatjat en un avió medicalitzat a Espanya, a l’escrit en què va demanar la seva detenció, informa Europa Press.

En la seva querella Asadeh i tres particulars responsabilitzaven Ghali i 27 líders més del Front Polisario del tracte patit a Tindouf «pels presoners de guerra, així com pels mateixos ciutadans sahrauís, especialment pels d’origen espanyol, en mans del Front Polisario». La querella assegurava que càrrecs del Polisario van retenir contra la seva voluntat milers de sahrauís als campaments situats a Algèria. Entre els casos que relatava figura el d’una dona el pare de la qual va patir greus seqüeles per les tortures sofertes després d’anys empresonat.