Crisi migratòria a Ceuta
El Govern redobla els contactes a la UE i avisa Rabat que no tolerarà «xantatges»
L’Executiu considera clau el paper dels socis europeus perquè la crisi diplomàtica pugui reconduir-se
Espanya està en contacte amb les institucions comunitàries i amb els Estats membres, i també amb els que tenen cadira al Consell de Seguretat
La pressió migratòria a Ceuta remet però la crisi diplomàtica amb el Marroc de cap manera s’ha resolt. De fet, és el que el Govern assumeix que costarà més reconduir. L’Executiu, no obstant, creu que un paper «clau» l’està jugant la pressió de la Unió Europea, els màxims responsables de la qual van recolzar en bloc la postura espanyola des de dimarts. El missatge que està reiterant el Gabinet de Pedro Sánchez al Marroc és que no té al davant Espanya, sinó els seus socis europeus.
De fet, com apunten fonts diplomàtiques a aquest diari, Exteriors està comprovant l’«impacte» de l’ajuda de la Unió i la «presència» del president a Ceuta i Melilla el mateix dimarts. I en aquest sentit, afegeixen des de la Moncloa, és molt important que Brussel·les s’hagi alineat clarament amb Madrid. La lectura que fan a l’Executiu és que Rabat va mesurar malament els seus moviments. Perquè, com recordava aquesta mateixa setmana la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, la qüestió migratòria és d’«enorme sensibilitat» a la UE.
L’acció de l’Executiu se centra, doncs, en dues línies. Una, «gestionar l’emergència» a Ceuta, promovent els retorns dels nouvinguts i atendre i acollir els menors i distribuir-los a les comunitats. I dos, mobilitzar al màxim la maquinària diplomàtica per «reconduir la crisi». Espanya treballa amb les institucions comunitàries i també de manera bilateral amb els Estats membres. Exteriors, van indicar fonts del ministeri, està en estret contacte amb els tres països europeus que formen part actualment del Consell de Seguretat (Estònia, Noruega i Irlanda), a més de França, la posició de la qual tradicionalment ha sigut més pròxima a Rabat. A més, és molt probable que la qüestió migratòria emergeixi al Consell Europeu del pròxim dilluns i dimarts, ben suscitada per Sánchez o pel ‘premier’ italià, Mario Draghi.
Alhora, afegeixen des del Govern, s’està insistint a l’ONU perquè el secretari general, António Guterres, nomeni un enviat especial per al Sàhara –el càrrec està vacant des del maig del 2019, quan va dimitir l’alemany Horst Köhler– que sigui acceptable per a totes les parts.
En suma, descriuen al Govern, s’està desplegant una «diplomàcia multinivell» per procurar una «normalització» de les relacions amb el Marroc. Però no hi ha data per concloure la crisi. És més, Rabat no afluixa la pressió: aquest dijous, el ministre d’Exteriors del regne alauita, Nasser Burita, va avisar que l’ambaixadora a Madrid, Karima Benyaich, «no tornarà [a Espanya] mentre duri la crisi, i la crisi durarà mentre continuïn la seva veritable causa», que és l’entrada del líder del Front Polisario, Brahim Gali, en territori espanyol «en condicions indignes per a un Estat de dret», informa EFE.
També van arribar a Rabat dures paraules per part del Govern. «No acceptarem el més mínim xantatge ni qüestionament de la integritat territorial», va assegurar la titular de Defensa, Margarita Robles, a RNE.
Margarita Robles Fernández Ceuta Noruega Irlanda Estònia ONU (Nacions Unides) Marroc Govern Pedro Sánchez França Arancha González Laya República Àrab Sahrauí Sàhara Occidental Rabat Ministeri d'Afers Exteriors
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia