Pere Aragonès, investit president amb els vots d’ERC, Junts i la CUP

Pere Aragonès ha sigut investit pel Parlament 132è president de la Generalitat, gràcies al recolzament del seu partit, ERC, i dels 32 diputats de Junts per Catalunya i els 9 de la CUP, 74 en total, davant el rebuig de la resta de forces, amb 61 vots en contra. En les seves primeres paraules després d’aconseguir la investidura, Aragonès s’ha compromès a «exercir el càrrec de president amb tota la humilitat personal però amb tota l’ambició col·lectiva, amb mà estesa i ambició democràtica, esperit de servei, valors republicans, sempre al servei de la ciutadania de Catalunya, visca Catalunya lliure». Aragonès ha afirmat que governarà «per a tothom i posant sempre per davant el servei a la ciutadania de Catalunya».

Aragonès ha citat en aquesta intervenció el líder d’ERC i exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i el primer regidor d’ERC a Pineda de Mar després del franquisme, Pere Horta, mort fa tres anys. I ha citat uns versos del poema XXIV del poemari ‘La pell de brau’, de Salvador Espriu. Els diputats d’ERC i JxCAt dret han aplaudit la investidura del dirigent republicà, després de la qual cosa s’ha cantat l’himne de Catalunya, ‘Els segadors’.

Mentre els diputats de Vox abandonaven l’hemicicle, Aragonès ha rebut felicitacions i ha saludat Josep Maria Jové, del seu grup, així com Dolors Sabater, de la CUP, Salvador Illa, del PSC i Jéssica Albiach, entre d’altres.

Aragonès ha aconseguit per fi ser investit –després de dues sessions fallides el mes de març passat– gràcies a un acord independentista que ha estès també als comuns i el PSC, als quals ha allargat la mà en el transcurs del debat de dos dies a la Cambra catalana: «Em crec aquesta via àmplia, existeix aquesta àmplia majoria, que és diversa i plural, perquè el país és divers i plural», ha proclamat en una de les seves rèpliques en el debat d’aquest divendres. «Les aliances que volem per superar la situació actual, com més àmplies siguin, més fortes seran, més infranquejables seran, l’acord nacional per a l’autodeterminació i l’amnistia és una peça fonamental per avançar en aquest sentit», ha proclamat el candidat republicà, que ha assegurat que en la nova «Generalitat republicana» serà un president «per a tots els catalans i les catalanes».

ERC dona transcendència històrica a la sessió

En la seva intervenció final, el dirigent republicà ha insistit a «obrir una nova etapa amb aquesta majoria independentista i de progrés, podem obrir una nova etapa centrant l’objectiu de drets i llibertats, de reconstrucció econòmica i social, i amb la màxima ambició per fer possible culminar la independència de Catalunya», i ha tingut paraules de record als orígens d’ERC i a la institució de la Generalitat a la República i l’exili. Per això ha esmentat Macià, Companys, Irla i Tarradellas, així com els que «van defensar les urnes l’1 d’octubre». També ha esmentat Junqueras, Marta Rovira, Carme Forcadell, entre d’altres, i tots els exiliats i «represaliats». En nom d’aquests, l’última intervenció l’ha formulat Josep Maria Jové, diputat republicà, processat per malversació, prevaricació i desobediència. Jové s’ha fos en una abraçada amb Aragonès amb els diputats i diputades d’ERC aplaudint dempeus, i els de Junts també aplaudint, però asseguts als seus escons. L’anècdota de la sessió ha sigut quan una diputada del PSC, per error, ha afirmat «sí» a l’hora d’emetre el vot, que s’ha efectuat per crida i en veu alta. Ràpidament ha canviat el sí pel no, davant les rialles de part de l’hemicicle.

La satisfacció de Junqueras

A la sessió hi ha assistit el líder d’ERC, Oriol Junqueras –rebut a l’escalinata de la Cambra amb un llarg aplaudiment dels diputats del seu partit– aprofitant un permís penitenciari, per remarcar el caràcter «històric» de la jornada d’avui per als republicans, perquè per recuperar una presidència d’ERC cal remuntar-se a l’etapa de la República. Junqueras, en declaracions a diversos mitjans de comunicació, ha expressat la seva plena satisfacció per la investidura d’Aragonès i ha evitat arestes respecte a l’expresident Carles Puigdemont, que ha mantingut silenci fins al moment sobre l’acord de legislatura entre republicans i Junts. Sí que ha estat present al Parlament el també expresident Quim Torra.

Aragonès ha aconseguit una plàcida segona sessió, en què després de plantar cara al discurs de nou incendiari de l’extrema dreta de Vox amb un «no passaran», ha tendit ponts tant amb la CUP –que li ha advertit que li retirarà el recolzament ben aviat si no es comença a veure el canvi en política de desnonaments i l’actuació dels Mossos d’Esquadra– com amb els comuns, que li han ofert acords parlamentaris malgrat criticar l’acord ERC-Junts, que ha definit Jéssica Albiach com el «pacte de la resignació», per això ha votat en contra d’Aragonès, malgrat que aquest li ha demanat obertament una abstenció.

L’avís dels anticapitalistes

En la seva doble intervenció, Dolors Sabater i Carles Riera, de la CUP, han llançat missatges d’advertència respecte a l’acord amb ERC, que han qualificat de «mínims». Sabater ha avisat de nou: «Si durant les pròximes setmanes no s’atura la repressió contra el moviment de defensa de la vivenda i no es retiren els antiavalots en els desnonaments, la CUP no podrà sostenir aquesta majoria parlamentària». Per això ha demanat que la majoria independentista que va avalar una majoria d’esquerres passi «dels anuncis i declaracions» als «fets d’acció concreta».

En la seva resposta, Aragonès ha sigut extremadament conciliador amb el discurs i l’eix ideològic de la CUP, afirmant que tot i que tinguin, respecte a ERC, llenguatges diferents, parlen tots dos de «transformar el sistema econòmic que ha generat desigualtats». En aquest sentit ha apel·lat reiteradament als objectius de «llibertat nacional i justícia social», amb ambicions com la de l’amnistia i l’autodeterminació. Malgrat aquesta abraçada, el cupaire Carles Riera ha insistit a marcar distàncies: «Estem disposats a col·laborar per fer possible el pacte de mínims, però sense renunciar a objectius que van més enllà, no sempre parlem el mateix». Riera ha posat com a exemple que la CUP està per «generar tota la inestabilitat i la disrupció» possible pel que fa al procés, i no accepta un pacte d’indults a canvi d’«estabilitat i bon comportament, de compromís al marc autonòmic». Però alhora, la CUP s’ha obert a assumir «totes les responsabilitats» si s’avança «en la ruptura democràtica amb l’Estat».

Comuns, en contra, però disposats a pactar

Notícies relacionades

Una investidura que obre un despatx

Així és Pere Aragonès

La candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha acusat ERC d’haver cedit a Junts polítiques clau per a la nova legislatura, com l’àrea econòmica, de salut, de vivenda, emergència climàtica o els canvis als equips antiavalots dels Mossos d’Esquadra. La diputada ha retret als republicans haver renunciat a part dels seus objectius en política social i econòmica en benefici de Junts. Però ha allargat la mà per a pactes al Parlament: «No hem aconseguit el canvi de Govern, perquè això no és un canvi, nosaltres sí que volem fer des de ja realitat el canvi al Parlament de Catalunya».

Ciutadans i el PP, sense treva

A l’extrem han quedat els discursos de Vox, el PP i Ciutadans, el portaveu dels quals, Carlos Carrizosa, ha insistit en el seu conegut discurs contra la via independentista: «Vostè passarà no com un president de tots els catalans sinó com un polític que va tornar a no respectar la pluralitat de Catalunya, i va dividir fins i tot més els catalans». Carrizosa s’ha dirigit gairebé més al PSC que a Aragonès en el seu discurs, davant «futurs acords amb ERC». El parlamentari, en la seva línia, ha qualificat Junqueras de delinqüent i ha demanat que «no es retin homenatges» al Parlament al líder republicà. Alejandro Fernández ha fet servir el sarcasme per desqualificar l’acord de govern entre ERC i JxCat i ha aprofitat, com Vox, per llançar elogis a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per la seva actuació a Ceuta. Aragonès li ha contestat animant-lo a dedicar-se a les caricatures.