Sánchez i Aragonès es preparen per reiniciar el diàleg sobre Catalunya

Sánchez, en la seva felicitació pública (en castellà i català) al nou cap de l’Executiu, divendres passat, després de ser investit pel Parlament, ja va remarcar que «la vacunació, la recuperació sense deixar ningú enrere i el retrobament entre catalans, i entre catalans i la resta d’espanyols, són tasques en què treballar junts». «Fem-ho possible», va emplaçar. Aragonès, per la seva banda, en declaracions aquest dilluns a RAC-1, abans de la seva presa de possessió, també va remarcar la importància de «reobrir la comunicació» amb Sánchez. Li trucarà al llarg d’aquesta setmana, va dir, per «marcar prioritats», que són per ell els fons europeus i el fòrum entre governs. I va afegir que tindria «tota la lògica» que primer es produeixi una reunió prèvia entre els dos presidents abans de convocar la taula de diàleg, en la qual el Govern insistirà en els dos punts que uneixen tot l’independentisme: amnistia per als condemnats i un referèndum d’autodeterminació. Dues qüestions que el Govern central rebutja de ple.

«Sí, sembla lògic que abans es vegin els dos presidents», convé un ministre de pes consultat per EL PERIÓDICO. A la Moncloa, no obstant, es mostren més cauts. «No s’ha de donar per feta la seqüència d’entrevista bilateral i després taula de diàleg. Cal veure-ho i és massa aviat encara», afirma un alt càrrec. «Quan parlin ells, ja ho veurem», sentencia una altra màxima responsable del cercle del president. «Tant fa –intervé un tercer responsable pròxim al líder socialista–. En qualsevol cas, hi sol haver recepcions del president als presidents de les comunitats autònomes després de ser elegits. Els últims a venir van ser el ‘lehendakari’ [Iñigo Urkullu] i [Alberto Núñez] Feijóo», tots dos, el gener del 2021, després de les seves respectives eleccions i investidures.

Enhorabuena a Pere Aragonès en su elección como nuevo President de la Generalitat. La vacunación, la recuperación sin dejar a nadie atrás y el reencuentro entre catalanes, y entre catalanes y el resto de españoles, son tareas en las que trabajar juntos. Hagámoslo posible.

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 21 de mayo de 2021

Sánchez té una agenda carregada en els pròxims dies. Sobretot pels seus compromisos internacionals. Aquest dilluns i dimarts és a Brussel·les, amb motiu del Consell Europeu extraordinari. El dilluns 31, presideix a Alcalá de Henares (Madrid) la XIII Reunió d’Alt Nivell (RAN) Espanya-Polònia, i el dijous 3 vola a Líbia per recolzar el procés de transició al país. Del 8 a l’11 de juny protagonitzarà una petita gira llatinoamericana, en la qual visitarà l’Argentina i Costa Rica, i a la seva tornada, el 14 de juny, participarà en la cimera de l’OTAN, a Brussel·les, on coincidirà per primera vegada amb el nou president nord-americà, Joe Biden, amb el qual per cert encara no ha conversat telefònicament.

El PP recorrerà

Aragonès va defensar aquest dilluns posar en marxa l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació, informa EFE, per acudir al diàleg amb el Govern amb el suport de la societat civil. Sánchez, recalquen a l’Executiu, reivindicarà el full de ruta que va traslladar a Torra a primers de febrer del 2020, en l’entrevista que va mantenir amb ell al Palau de la Generalitat. L’‘Agenda per al retrobament’, la seva proposta de sis epígrafs i 44 punts, amb la qual el Govern vol bastir ponts amb Catalunya amb compromisos com la desjudicialització de la política, l’impuls a la regeneració democràtica, la millora del finançament autonòmic, una inversió més gran en infraestructures en la comunitat o el permís per obrir ‘ambaixades’ catalanes a l’exterior sempre que s’ajustin a la llei.

L’acord per investir Sánchez entre el PSOE i ERC incloïa el compromís de validar a través d’una consulta allò que s’acordi a la taula de diàleg. Els socialistes sempre han reiterat que mai donaran el vistiplau a un referèndum d’autodeterminació. ¿I un nou Estatut? El Govern no aposta ja tan fortament per aquesta via, precisament per la dificultat per aconseguir un acord ampli –es requereix el recolzament de dos terços del Parlament i majoria absoluta al Congrés i Senat–, i en tot cas Aragonès no l’accepta. El nou president va rebutjar aquest dilluns un nou Estatut i va advertir que una eventual consulta a la ciutadania ha d’incloure l’opció de la independència. Sánchez ha repetit que el que ha de sotmetre’s a ratificació és un nou acord per seguir convivint junts, i no per a la ruptura de Catalunya amb Espanya.

En paral·lel, Sánchez es prepara per prendre la decisió de política interior potser de més alt voltatge del seu mandat: els indults. El Govern ha anat preparant el terreny durant tots aquests mesos, i aquest mateix dilluns el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, continuava aquest mateix camí: va demanar que es vegin amb «naturalitat», tant si són favorables com si no ho són, o si són «totals o parcials». Tot apunta que el Consell de Ministres concedirà parcialment la mesura de gràcia als condemnats pel procés, i potser la condicioni que el delicte no es pugui tornar a cometre. «És com es fan tots els indults», precisen a Justícia. «És una prerrogativa exclusiva de l’Executiu i, per tant, es poden fer com es vulgui. El que sí que s’exigeix és que estiguin molt ben motivats», assenyala un altre ministre consultat per aquest diari. El PP ja ha avançat que recorrerà al TS la decisió, i aquest la podria tombar si no la considera prou argumentada. I Aragonès, a RAC-1, va assegurar que les condonacions de pena «no són la solució, són una solució individual», però el Govern no s’hi oposarà. 

Només un 1,08% del total

En el segon semestre del 2020, es van resoldre 1.664 indults, dels quals se’n van concedir 18 (un 1,08% del total), tots, parcials. Es van denegar els 1.646, segons les dades ofertes pel sotssecretari de Justícia, Miguel Bueno, el mes passat. Dels 18 indults atorgats, set comptaven amb els informes favorables tant del tribunal sentenciador com de la Fiscalia; deu expedients tenien el vistiplau del tribunal sentenciador i, en canvi, desfavorable del Ministeri Fiscal, i un comptava amb el dictamen contrari del tribunal sentenciador i favorable de la Fiscalia.

És a dir, que no n’hi va haver cap que el Govern concedís amb l’informe negatiu del tribunal i del ministeri públic. La fiscalia ja es va oposar a la mesura de gràcia i és previsible que el Suprem, que evacuarà el seu informe previsiblement en els pròxims dies, hi coincideixi. Però els dos escrits són preceptius, tot i que no vinculants. L’Executiu entén que perdonar, si més no parcialment, la pena als dirigents independentistes condemnats pot ajudar a tancar el procés. Els indults, indiquen en el Govern, poden contribuir a clausurar una etapa, acabar amb la «victimització» de les formacions separatistes i dissoldre la goma d’enganxar que les manté unides. A continuació, continuen, hauria de moure fitxa el Govern. Per això hi ha els que en el Gabinet de Sánchez defensen que té més sentit reunir la taula de diàleg després que el Consell de Ministres s’hagi pronunciat sobre la mesura de gràcia.

Notícies relacionades

La fiscalia s’oposa en 12 informes a l’indult dels presos del procés

Com més població, més recursos

Més enllà del desbloqueig a Catalunya, el president és conscient que ha de llançar gestos cap a ERC, que després del 2017 va iniciar un procés en el qual la seva aposta pel diàleg amb el Govern va ser cada vegada més clara. Els republicans, ara en la direcció del Govern amb Aragonès, són socis fonamentals de la legislatura, i més ara que la via alternativa amb Ciutadans s’ha complicat sobre manera després del seu enfonsament el 4-M i la seva previsible liquidació com a partit. Sánchez ja ha proclamat que vol portar el seu mandat a terme. Fins a finals del 2023 o principis del 2024. Per això en el seu Govern consideren que ara, durant l’estiu –i previsiblement després de les primàries del PSOE andalús, que també influeixen en l’agenda del president–, sigui el moment més idoni per adoptar una decisió transcendent i delicada, els indults.

Una altra carpeta igual de complicada per a l’Executiu és la promesa reforma de la sedició, pena per la qual van ser sentenciats nou dels 12 condemnats pel Suprem. Però el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, l’opinió del qual té pes per al president, ja ha apuntat que no veu aconsellable aquesta via, perquè potser no aconseguiria els vots necessaris. Ni del PP ni dels independentistes.