Defensa justifica les maniobres dels EUA i el Marroc al Sàhara

Aquesta prudència amb què es pretén recompondre les relacions amb el Marroc és la que sembla estar darrere de la mesurada resposta espanyola a aquests exercicis militars conjunts de marroquins i nord-americans, habituals entre els dos països des del 2007, i que el Govern de Pedro Sánchez evita sens dubte censurar, malgrat la controvertida decisió de traslladar-los al Sàhara Occidental. Ni el Ministeri de Defensa, ni el d’Afers Exteriors, la Unió Europea i Cooperació han posat peròs a l’operació, i fins i tot semblen compartir l’argument, assenyalat des dels països participants en les maniobres, que un dels objectius és combatre el terrorisme gihadista a les fronteres marroquines davant el Sahel.

Així es desprèn almenys de declaracions de membres de l’Executiu espanyol en relació amb aquests exercicis militars, que mobilitzaran prop de 8.000 efectius i un pressupost de 24 milions d’euros i que tindran lloc no només a la zona marroquina de Tan Tan, sinó també a la localitat de Mahbes, pròxima a la frontera amb Algèria i davant els campaments de refugiats sahrauís de Tindouf i la ciutat saharui de Dakhla. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha declarat que el Govern espanyol coneix des de fa temps aquesta operació militar i que havia sigut informada pel Departament de Defensa nord-americà de les seves característiques, inclòs que part del desenvolupament tindria lloc en territori sahrauí sota administració marroquí, però encara subjecte a les resolucions de l’ONU respecte a la seva sobirania.

«Aquestes maniobres entre els EUA, Marroc, Tunísia i el Senegal les coneixem, perquè estan planificades des de fa molt temps i es realitzen de forma habitual», va afirmar Robles, sense condemnar el fet que per primera vegada les ‘African Lion’ es desplacen majoritàriament a una zona sota control internacional. A més, la ministra suggereix en la seva explicació que l’operació estaria emmarcada en la preocupació dels països implicats en l’exercici militar pels moviments del terrorisme gihadista que afecta tota la zona del Sahel, que va barrejar, a més, amb el fet que aquests grups fossin els responsables de la mort de dos periodistes espanyols i un d’irlandès a finals d’abril, tragèdia que va passar, no obstant, a Burkina Faso, al sud de Mali i a 3.500 quilòmetres de la zona de les maniobres.

El que semblen tenir clar els mitjans especialitzats en la geopolítica del nord de l’Àfrica és que el Marroc ha convençut els EUA per evidenciar d’una manera pràctica el pas endavant que va fer fa uns mesos l’Administració nord-americana, en els últims moments del mandat de Donald Trump, al reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, i sobrepassar així el mandat de l’ONU per al referèndum d’autodeterminació de l’excolònia espanyola i la pròrroga d’un any concedida a l’octubre del 2020 que el mateix organisme internacional va atorgar a la Minurso (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental). L’anàlisi més estesa entre els especialistes és que aquest pas ‘militar’ a l’uníson del Marroc i els EUA mira de visualitzar la nova posició nord-americana, que, tot i que auspiciada per l’anterior mandatari, sembla haver assumit el nou president. Seria, per tant, un reconeixement al règim del monarca alauita i als seus postulats sobre la qüestió sahrauí per part de Biden.

Control energètic

A més, la presència nord-americana, més enllà d’explicacions oficials, tindria un objectiu de facilitar el control del trànsit dels superpetrolers que arriben a Europa a través de la ruta del cap de Bona Esperança, així com el de la supervisió dels complexos energètics de la regió, entre els quals, la xarxa de conductes de gas que travessa el Sàhara i el Sahel. Un dels caps de l’operació, el general nord-americà de Divisió Andrew M. Rohling, explica que el dispositu «és una gran oportunitat per enfortir una de les relacions estratègiques més antigues dels EUA».

Des del Front Polisario també s’està reaccionant amb cautela, tot i que la versió oficial de la direcció política és que no els consten aquestes maniobres conjuntes en territori sahrauí, segons va assenyalar ahir el seu representant a Espanya, Abdullah Arabi. No obstant, el dirigent de l’FP va apuntar que si bé l’‘African Lion’ és habitual els últims anys en l’àmbit de les relacions bilaterals de l’Estat alauita, el seu desplaçament ara al Sàhara Occidental tindria una «connotació política en el mateix sentit que la va tenir la declaració de Trump». És a dir, que seria tant com reconèixer que el Marroc i els EUA estarien donant carta de naturalesa a través de fets consumats al reconeixement unilateral de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons la versió oficial dels exèrcits dels països implicats en l’operació, l’objectiu seria «unir la col·laboració dels dos estats contra les amenaces comunes». A la zona de Tan Tan, els EUA compten amb una base militar pròpia amb l’objectiu de fer front al terrorisme i a les catàstrofes naturals.

Aquesta operació suposa una de les maniobres militars més grans de l’Àfrica i inclouria operacions multidomini amb exercicis marítims, aeris i de respostes quimicobiològiques, així com accions humanitàries. En les maniobres hi ha involucrats 7.800 de soldats dels Estats Units, el Marroc i diferents països d’Europa i l’Àfrica. En la línia de l’acord militar, el ministre marroquí per a la Defensa Nacional, Abdellatif Loudiyi, va precisar el compromís del Marroc de «lluitar contra el terrorisme i adoptar mesures humanitàries per resoldre les crisis migratòries partint del seu paper com a factor d’estabilitat regional al Sahel i al Mediterrani».