¿Per què la sentència sobre un kamikaze pot ser clau per als indults del procés?

Fins que aquesta decisió va rebaixar substancialment la discrecionalitat del Govern davant la mesura de gràcia, el canvi més substancial registrat en la llei del segle XIX va ser el 1988 quan es va eliminar la motivació en els indults parcials. L’article 11 només preveu la concessió d’un indult total per raons de justícia, equitat o utilitat pública, quan ho recolza el tribunal sentenciador, circumstància que, llevat de sorpresa majúscula, es descarta en elprocés. Això redueix la concessió a un de parcial amb el qual els presos també podran abandonar la presó. Només caldrà commutar-los el que els quedi per complir per una multa acompanyada de l’afegitó present en tot indult amb «a condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini de X anys des de la publicació del reial decret».

Arbitrarietat

El que ho complica és la sentència amb la qual el Suprem va anul·lar l’indult concedit a un kamikaze al qual es va commutar la condemna inicial de 13 anys de presó per una altra de dos anys de multa. El ple del Contenciós pràcticament es va partir en dos, però la majoria va donar la raó als pares de la víctima i va recolzar que el reial decret pel qual s’havia concedit l’indult no va assenyalar les «raons de justícia, equitat o utilitat pública» en què es basava. Afegia que «l’única fonamentació que conté no podem situar-la en el terreny de la lògica jurídica, excloent de l’arbitrarietat», perquè els informes del tribunal sentenciador i del fiscal van ser contraris.

Afegia que l’indult és un acte discrecional del Govern i el control jurisdiccional no pot estendre’s a la seva essència, que és la seva concessió o denegació, però sí a la concurrència d’arbitrarietat en la concessió, fet que «exigeix, per disposició legal, l’especificació i el coneixement de les raons de justícia, equitat o utilitat pública.

Les fonts jurídiques consultades per aquest diari assenyalen que l’habitual és que el tribunal sentenciador s’oposi a un indult en un parell de línies, perquè, per exemple, no aprecia penediment, però aquesta parquedat, que continua deixant marge al Consell de Ministres per concedir-lo, no es preveu que es produeixi al Suprem. Sostenen que si l’alt tribunal argumenta en el seu dictamen per què no es donen raons de «justícia, equitat o utilitat pública» per a la concessió, serà molt complicat perquè l’Executiu de Pedro Sánchez pugui defensar-les davant futurs recursos, com els ja anunciats.

Legitimació

Notícies relacionades

El Govern resoldrà els indults «vetllant per l’interès d’Espanya»

Aragonès visita avui els nou líders del procés presos

El més bel·ligerant en aquest sentit ha sigut el PP que ha anunciat per activa i per passiva que en el cas que el Govern concedeixi l’indult als condemnats del procés ho recorrerà davant el Suprem. O almenys ho intentarà, perquè la jurisdicció contenciosa amb caràcter general considera que els partits polítics no estan legitimats per recórrer tota acció del Govern, llevat del que directament els afecti a ells. De manera que només podria formalitzar la impugnació si demostra un interès legítim en l’indult.

Més possibilitats té de poder fer-ho Vox, que ja va exercir l’acusació popular en el judici penal, segons apunten les fonts de l’alt tribunal consultades per aquest diari. En qualsevol cas, determinar si algun dels dos està legitimat per impugnar l’indult serà la primer qüestió que haurà de determinar la Secció Cinquena de la Sala Tercera a l’hora de resoldre la impugnació.