Els indults del procés, en mans del Govern: ¿què pot passar ara?

A continuació responem a alguns dubtes sobre què pot passar a partir d’ara amb els indults.

¿Des de quan s’estan tramitant els indults del procés?

Les primeres peticions d’indult dels 12 condemnats per l’1-O van començar a arribar al Tribunal Suprem el 2 d’octubre de l’any passat. La llei de l’indult de 1870 obliga a obtenir dos informes: el del tribunal que va dictar la condemna, en aquest cas el Tribunal Suprem, i el de la Fiscalia. Tots dos són imprescindibles per poder elevar la seva proposta de resolució al Consell de Ministres, que és qui finalment l’acorda o el denega. En aquest cas, tant el Tribunal com el ministeri públic s’oposen a atorgar la mesura de gràcia.

¿Són vinculants els informes del Suprem i la Fiscalia?

No. És obligatori sol·licitar els dos informes abans de decidir si es concedeixen o no els indults, però cap d’ells és vinculant. El Govern pot decidir seguir la doctrina del Suprem i de la Fiscalia o desatendre les seves recomanacions i, en aquest cas, atorgar la mesura de gràcia. El president del Govern, Pedro Sánchez, ja ha donat a entendre que concedirà els indults a l’afirmar que això pot contribuir a superar «fractures» davant «venjances o revenges».

¿Quin termini té el Govern per prendre una decisió?

No existeix cap termini legal. A partir d’ara, el Consell de Ministres pot deliberar i adoptar una decisió quan vulgui. No obstant, fonts governamentals situen la decisió entre finals de juny i el mes de juliol, després de les primàries del PSOE d’Andalusia.

¿Es pot indultar uns presos i d’altres no?

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha explicat que els indults seran estudiats cas per cas, no en bloc, cosa que obre la porta a decisions diferents en funció del pres. A més, la llei faculta per commutar la totalitat de la condemna o només una part. Per als indults totals, la normativa requereix que es donin «raons de justícia, equitat o utilitat pública» i que comptin amb l’aval del tribunal sentenciador. En aquesta circumstància no es donen les raons exposades, de manera que la concessió podria ser parcial, és a dir, commutar-los la pena que els quedi per complir per una multa, i condicionar el benefici que no torni a cometre el delicte.

¿L’indult és una mesura habitual?

El Govern va indultar 39 persones el 2019, més del doble que les 17 que van rebre el perdó l’any anterior, tot i que van ser menys de l’1% de les sol·licituds presentades. Es va trencar una tendència a la baixa que es mantenia des de 2012. Lluny queden aquells anys en què hi havia cententars d’indults, com els 501 del 2012, i fins i tot milers, com els més de 1.700 de l’any 2000.

¿És habitual concedir-los amb els informes judicials en contra?

Només el 3,6% dels indults concedits els últims 10 anys es van atorgar malgrat comptar amb els informes en contra del tribunal i la Fiscalia. És a dir, tant governs del PSOE com del PP han indultat presos fent cas omís a les recomanacions judicials.

¿Es pot recórrer un indult? ¿La justícia pot anul·lar-los?

Notícies relacionades

Sánchez, a Casado: «Hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia»

Sánchez llança ja els indults: prioritzarà la «concòrdia» i no la «revenja»

Els indults poden ser recorreguts davant el Tribunal Suprem. Els que s’han revocat es poden comptar amb els dits d’una mà, però existeix un precedent que pot condicionar el desenllaç dels indults del procés. El Suprem va anul·lar l’indult que va concedir el Govern de Mariano Rajoy a un conductor kamikaze que va matar un noi de 25 anys. Malgrat comptar amb els dos informes judicials en contra, l’Executiu del PP va decidir commutar la condemna inicial de 13 anys de presó per una altra de dos anys de multa.

El ple de la Sala Contenciosa pràcticament es va dividir en dos, però la majoria va recolzar l’anul·lació perquè el Govern no havia argumentat de forma sòlida les «raons de justícia, equitat o utilitat pública» que justificaven la mesura. Afegia que «l’única fonamentació que conté no podem situar-la en el terreny de la lògica jurídica, excloent de l’arbitrarietat», perquè els informes del tribunal sentenciador i del fiscal van ser contraris.