El Rei firmarà els indults en virtut de la seva funció constitucional

«Soc el Rei d’Espanya i no el de Bèlgica», va dir Joan Carles quan, el 2005, va rebre pressions de l’Església perquè no sancionés la llei del matrimoni homosexual
La frase és rememorada ara per la Zarzuela per assegurar que Felip VI rubricarà la decisió del Govern, malgrat que el PP veu irresponsable que Sánchez el posi en aquest compromís

EFE / CASA REAL / JOSÉ JIMÉNEZ

Els possibles indults als presos del procés que el Govern estudiarà en les pròximes setmanes farà que totes les mirades es posin també sobre Felip VI, la firma del qual és necessària per completar el tràmit abans que sigui publicat al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’. Els màxims dirigents del PP es preguntaven aquest dimarts al pati del Congrés què farà el cap de l’Estat, una pregunta que no es van plantejar quan aquest partit va posar sobre la taula del cap de l’Estat (llavors, Joan Carles I) altres indults polèmics als condemnats pel GAL (José Barrionuevo i Rafael Vera) o al kamikaze que va matar un jove de 25 anys. Els conservadors consideren que Pedro Sánchez «hauria de ser responsable» i no posar-lo en aquest compromís. Sobretot, apunten fonts d’aquest partit, després que el Monarca pronunciés el 3 d’octubre del 2017 un discurs rotund en defensa de l’ordre constitucional. Si Pablo Casado abunda en aquesta línia, el Rei, que des de 2016 ha adoptat un perfil baix pels múltiples escàndols que planen sobre Joan Carles I, estarà de nou sota els focus. No obstant, quan es planteja aquest assumpte a la Zarzuela, la resposta es revesteix de naturalitat: Felip VI complirà la funció que li atorga la Constitució i firmarà els indults.

En la seva resposta, fonts de la Casa del Rei recorden un episodi que va viure Joan Carles I amb periodistes italians en un acte al qual va assistir a Roma. Era el maig del 2005 i aquells dies corria per Madrid que la Conferència Episcopal Espanyola enviaria una carta al Palau de la Zarzuela per demanar al Rei que no firmés la llei del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero que permetria el matrimoni homosexual. La premsa italiana va voler saber si Joan Carles havia analitzat aquesta opció i ell va contestar: «Jo soc el Rei d’Espanya, no el de Bèlgica». L’emèrit descartava així repetir el que havia fet el 1990 Balduí, que va abdicar durant 36 hores per no haver de sancionar la llei que permetia l’avortament al seu país. Home de profundes conviccions religioses, el monarca belga va al·legar raons de consciència per negar-se a posar el seu autògraf a la norma. Per a això va renunciar als seus poders constitucionals de forma temporal i la llei va poder entrar en vigor tot i que sense la seva firma.

L’intent de Fernández Campo

Notícies relacionades

A la Zarzuela expliquen que, si el Consell de Ministres estudia l’expedient dels indults, inclosos els informes en contra del Tribunal Suprem i la fiscalia, i decideix concedir aquesta mesura de gràcia de manera total o parcial, el cap de l’Estat complirà amb l’article 62 de la Constitució i firmarà el decret corresponent.

A Espanya, la Constitució no permet que el cap de l’Estat torni al Parlament una llei o una iniciativa amb la qual no estigui d’acord, opció que sí que inclouen altres Cartes Magnes. De fet, Sabino Fernández Campo, que va ser cap de la Casa del Rei en els anys en què es va elaborar la Constitució, va explicar dècades després que ell va intentar introduir aquesta prerrogativa per atorgar més poder al Rei, però no va tenir èxit.

Temes:

Pablo Casado Pedro Sánchez Felip VI Joan Carles I Indults

Inicia sessió 0 Comentaris

L’intent de Fernández Campo

El Tribunal Suprem s’oposa a la concessió de l’indult als 12 condemnats del procés

Sánchez, a Casado: «Hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia»