Condemnats a penes de 53, 46 i 8 anys de presó els acusats pels atemptats del 17-A

Ni els acusats ni les acusacions populars i particulars van aconseguir convèncer la Secció Tercera del Penal de l’Audiència Nacional que va jutjar el 17-A. En la seva sentència ha condemnat els tres primers a penes de 53, 46 i 8 anys de presó, dos d’ells com a membres i el tercer com a col·laborador de la cèl·lula gihadista que va cometre els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils l’agost de 2017, en els quals van morir 16 persones. La pena més gran correspon a l’únic supervivent del xalet d’Alcanar, Mohamed Houli Chemlal, que haurà de complir 53 anys anys i mig de presó. A Driss Oukabir li ha imposat 46 anys de presó.

El tribunal els condemna els dos pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista, i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu, però els absol dels morts que hi va haver entre la Rambla i Cambrils, pels quals també els acusaven les acusacions populars (per Pau Pérez no els acusaven, perquè el va matar Younes Abouyaaqoub, autor de l’atropellament de Ll Rambla al robar-li el cotxe en la seva fugida).

El tercer acusat, Saïd ben Iazza, que només estava acusat de col·laboració amb organització terrorista, ha sigut condemnat a vuit anys de presó, per deixar-los la seva documentació i la furgoneta de la carnisseria del seu oncle a Vinaròs per traslladar els materials amb què van fabricar els explosius. La seva condemna, en què el tribunal destaca que la seva relació amb la cèl·lula és més gran que la que reconeix, ja que algun dels seus membres eren clients, és l’única que coincideix amb la petició fiscal. Les imposades als altres dos són més llargues que les que sol·licitava la fiscalia, que eren de 41 anys per a Houli i 36 per a Oukabir per integració en organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i estralls en grau de temptativa, a l’afegir a aquest últim els 29 delictes de lesions, un per cada ferit que es va produir a l’explosió d’Alcanar.

Malgrat el voluminós de la condemna, el tribunal precisa que el límit màxim de compliment serà de 20 anys de presó. La resolució també els imposa, a més, inhabilitació absoluta i especial, així com la prohibició d’acostar-se a Alcanar durant 10 anys una vegada complertes les penes privatives de llibertat. En el cas d’Iazza la prohibició és per cinc anys.

Ignora les acusacions

Tot i que les penes són més grans que les sol·licitades pel ministeri públic, les tesis de la majoria de les acusacions particulars i populars no han convençut el tribunal, que els ha absolt dels 14 delictes d’homicidi de caràcter terrorista i 34 delictes de lesions de caràcter terrorista, així com cinc de lesions per imprudència. El tribunal, que també absol Iazza dels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista i de conspiració per cometre estralls terroristes, pels quals també l’acusaven algunes acusacions, descarta que cap dels tres joves que es van seure al banc dels acusats coneguessin els plans que van improvisar els altres membres de la cèl·lula terrorista per cometre els atropellaments.

Quant als acusats, la sentència conclou que «s’ha practicat vàlidament prova de càrrec acreditativa que Mohamed Houli Chemlal va formar part integrant d’una cèl·lula terrorista, establerta en Ripoll que, adoctrinada en la ideologia salafista-radical-gihadista pel que fos imam dels dos centres musulmans de l’esmentada localitat i seguint els postulats de l’organització Estat Islàmic, es disposava a realitzar un atac mitjançant explosius contra almenys una església o monument amb la finalitat perseguida per Daesh, el triomf del Califat universal. Per això Mohamed Houli adquireix una dels SIM ‘conspiradores’, compra cent litres de peròxid d’hidrogen i un nombre indeterminat de bombones de butà, coopera en el finançament de la cèl·lula abonant despeses amb la seva targeta i mitjançant la venda d’or i no només compra i transporta fins a la vivenda de què disposaven per això, els precursors dels explosius, sinó que fabrica el TATP destinat a l’acte terrorista».

Radicalitzats per Es-Satty

El tribunal declara provat que l’imam Abdelbaki es-Satty després del seu pas per la presó ja va mirar de radicalitzar a Castelló dos joves, Cristian Ruiz Morcillo i Adrián Fernández Martínez, a qui «parlava del gihad com a mitjà de lluita contra els atacs que pateixen els musulmans mentre visionaven vídeos sobre el gihad, ensenyant-los l’Alcorà amb una ideologia salafista extremista o ortodoxa».

A finals del 2014 o principis del 15 es va traslladar a Ripoll on, com a imam de la mesquita, va entaular relació amb Youssef Aalla, Mohamed Hichamy i Youness Abouyaaquob, «a qui va adoctrinar en la visió o ideologia salafista-radical-ortodoxa de l’islam que ell professava, inculcant-los les bondats i obligacions del gihad global que predicava», amb vídeos difosos per Estat Islàmic. Aquest ideari el van traslladar als seus germans i altres joves, com Moussa Oukabir, el germà gran del qual, Driss, es va integrar al grup a mitjans del 2017, tot i que la seva «radicalització mitjançant l’autoadoctrinament havia començat almenys al febrer, perquè llavors ja va buscar el posicionament de l’Alcorà sobre el judaisme, el cristianisme i el terrorisme.

De res li han valgut els seus arguments que no era religiós i que va llogar una furgoneta perquè el seu germà i els seus amics fessin una mudança. El tribunal no creu aquesta versió i reprodueix la conversa que va tenir amb qui va ser la seva parella, que va decidir posar-se el mocador o hijab perquè ell la tractés amb més respecte. En les seves paraules són contínues les referències a Déu.

Entre les proves en contra seu figura el to d’«autoritat» que els testimonis que el van veure amb Abouyaaqoub en un restaurant de carretera, a Tona ( Barcelona), li atribueixen. Els que els van veure diuen que «tenien una actitud sospitosa, nerviosos, intranquils». Mostra d’això, el testimoni protegit que el va situar diversos dies a Alcanar, on la cèl·lula va preparar els explosius, i les converses que mantenia amb el seu germà en què s’aprecia que prenia mesures de seguretat. Entre els comentaris que li fa a Moussa figuren: «Ja us explicaré quan torni, ja en parlem quan torni», «tu vine, posant les piles al din. Fort. Prem» i, fins i tot, «no parlis d’això per aquí. Moussa, sembles tonto».

«La seva conducta, com a membre actiu de la cèl·lula terrorista que fabrica i emmagatzema sense cap mesura de precaució, almenys 200 quilograms d’un explosiu tan potent com és el triperòxid de triacetona, va contribuir a crear un risc previsible, que es va materialitzar en les lesions que van patir persones del veïnat, mossos d’esquadra, bombers i personal que auxiliava en el desenrunament. Aquest resultat li és imputable al tenir, com a integrant del grup criminal, la disponibilitat sobre el dipòsit dels explosius que volia fer servir en un atac terrorista. No es pot oblidar que s’estableix una comunicació amb l’acusat d’un dels telèfons conspiradors el 13 d’agost», assenyala la sentència.

Col·laboració sense explosius

La sentència condemna per col·laboració Iazza tot i que assegura que «no queda acreditat que conegués el propòsit de fer un atemptat amb explosius, ni tan sols que sabés que el que els dies 12 i 27 de juliol es va comprar al seu nom fos una substància química precursora per fabricar TATP a la casa d’Alcanar i s’emmagatzemés allà; falta de coneixement que no exclou el delicte de col·laboració segons la teoria de la ignorància deliberada. El que està provat és que fa una aportació útil a una cèl·lula gihadista, de l’existència de la qual sap per la seva relació amb algun dels seus integrants (a la botiga una vegada a la setmana, a la mesquita i, fins i tot, ja posteriorment, un dia a Alcanar), però no que ho fes amb la consciència i voluntat d’adquirir precursors per a la fabricació d’explosius, explica el tribunal.

El grup es reunia a Grobem (Girona) i al xalet d’Alcanar, en què es van arribar a empadronar. El tribunal destaca que «el resultat de la radicalització que van experimentar els membres del grup va ser la decisió d’utilitzar explosius contra edificis emblemàtics, això seguint l’ideari que va difondre Mustafà Setmarian: «Fes el gihad on puguis i com puguis», les proclames del líder operatiu de Daesh Abu Mohammad al-Adnani, que va fer una crida a respondre a Occident com a represàlia a les accions de la coalició aliada que estaven aconseguint un retrocés territorial del Califat Islàmic a Sham i l’Iraq, i les proclames de líders del gihad contemporani en relació amb la recuperació des de Palestina fins a al-Àndalus».

«L’aportació que aquest fa no és doncs negligent, sinó conscient que tots aquests conformen una cèl·lula gihadista i, sense importar-li quin era l’ús concret que es donaria al vehicle i la seva documentació, hi col·labora. Aquesta ‘ignorància deliberada’ no és imprudència», assegura.

Objectius

Notícies relacionades

Els acusats «lamenten» els atemptats del 17-A i se’n desvinculen en l’última paraula

Les acusacions demanen que els acusats pel 17-A siguin condemnats pels assassinats

Entre la runa d’al-Alcanar es va trobar l’ordinador d’es-Satty, i en l’historial de navegació van aparèixer diverses recerques relacionades amb explosius a partir de nitrat de plom, nitrat d’amoni i àcid nítric, així com de detonadors. Les últimes recerques en aquest sentit van ser el 15 d’agost del 2017 en un telèfon. En aquest aparell també hi havia possibles objectius des del 20 de juny del 2017: «l’embassament de Ruidecanyes, que es busca 219 vegades; l’Audiència Nacional, en 125 ocasions, de les quals en 78 es busca en relació amb el nombre de treballadors; què és l’Audiència Nacional i la competència sobre delictes de terrorisme; la festa de la tomatina de Bunyol es busca 106 vegades; 104 l’Alhambra de Granada i l’Alpujarra; 23 l’OTAN, 10 el Museu de l’Exèrcit de Madrid; 32 Medina-Sidonia; 20 la catedral de València; 17 recerques sobre les bases militars de Saragossa i Barbastre, 13 sobre Mèrida i Alcaraz i fins a vuit llocs de París com la torre Eiffel, el Museu del Louvre, Montmatre, el Jardí de Luxemburg, Notre-Dame, l’Arc del Triomf, el Museu D’Orsay i la Ille de la Cité. L’última recerca va ser el 16 d’agost del 2017 sobre l’OTAN».