El PSOE afronta amb vertigen, però sense soroll, els indults i demana «pedagogia»

El cap de l’Executiu va sorprendre dimarts quan, des de Brussel·les, va indicar de manera diàfana el que ja s’entreveia: que estava disposat a atorgar el perdó governamental fins i tot amb els informes contraris de la fiscalia i del Suprem. Llavors no es coneixia el contingut de l’escrit de l’alt tribunal, tot i que es pressentia que s’oposaria, i molt durament, als indults als dirigents independentistes penats. Sánchez, expliquen a la Moncloa, va anar desplegant el relat, aixecant un tallafoc, preparant el partit i l’opinió pública per a una decisió que el seu Govern ja ha madurat molt i que considera imprescindible per sortir del laberint del procés i per polvoritzar el ciment que uneix el separatisme.

Va insistir que el Consell de Ministres s’inspirarà en els «principis constitucionals» de «concòrdia», «entesa», «convivència», i no «venjança» ni «revenja». Cal «superar les fractures», «aprendre dels errors» del passat, «mirar al futur». «Hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia», va ampliar aquest dimecres des del ple del Congrés, en resposta a Pablo Casado, davant el qual va proclamar que el seu Govern prendria la mateixa decisió amb 300 escons com amb 120. És a dir, que no ho fa com a «pagament» –va ser l’expressió del líder del PP- als seus socis, sinó com una convicció política. Respon a la voluntat de «normalitzar la vida política a Catalunya», en paraules del número tres de la nomenclatura socialista, José Luis Ábalos, que va recalcar a TVE, després de conèixer-se el demolidor informe negatiu del Suprem [aquí en PDF], que la resolució final dels expedients és una competència exclusiva del Consell de Ministres.

A la cúpula del PSOE reconeixen que se sent «vertigen», que s’és conscient que és un tema «molt divisiu», sobretot perquè una part de l’electorat socialista, especialment la de territoris de l’interior i del sud, pot no entendre-ho. Per això, convenen diverses fonts de Ferraz, és millor «passar el mal trago al més aviat possible». ¿I quan? L’Executiu no aproxima encara dates: no serà imminent, perquè abans ha d’estudiar «amb deteniment» l’informe del Suprem i de la fiscalia i construir els expedients per a cada reu i fonamentar molt bé cada resolució, perquè corre el risc que, amb el segur recurs que arribarà a l’alt tribunal per part de la dreta, i que haurà de resoldre la Sala Tercera, la decisió pugui ser tombada. Llavors, el cop seria doble. I és que els magistrats amb prou feines deixen espai al Govern per recolzar la mesura de gràcia en raons de justícia, equitat i utilitat pública.

Urnes encara llunyanes

És previsible que l’acord del Consell de Ministres arribi a finals de juny o ja directament al juliol. En tot cas, abans de les vacances d’estiu i després de les primàries del PSOE andalús, que es jugaran en primera ronda el pròxim dia 13 i el 20 en segona volta, si és necessària. Fonts de l’Executiu apunten que és esperable que els indults es concedeixin abans de la reunió de la taula de diàleg, i potser també fins i tot de la reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès. L’Executiu no vol que la cita entre els dos presidents, que no és imminent, sigui protocol·lària, sinó que busca dotar-la d’un contingut concret.

A Ferraz confien que la llunyania de les urnes ajudi a esmorteir l’impacte de la mesura en l’opinió pública. Sánchez ja ha advertit que vol esgotar la legislatura, convocar les generals per a finals del 2023 o principis del 2024. Els socialistes esperen poder revertir el clima advers –i la sensació de canvi de cicle que ja assenyalen algunes enquestes– amb l’avenç de la vacunació i el final de la pandèmia i una sòlida recuperació econòmica. Factors que, indiquen, poden pesar més en el votant.

Però al quarter general són conscients que el PP utilitzarà els indults com a camp de batalla en els pròxims mesos i podrà mantenir-ho viu gràcies a la impugnació davant el Suprem. «Així que correm el risc que la resolució a la impugnació ens esclati en precampanya. I això sí que seria una bomba. De manera que com més aviat ho resolgui el Govern, millor», admet una baronessa autonòmica, en una conclusió molt compartida, atès que Sánchez ja ha avançat la seva determinació. Un altre perill afegit, convé una altra font de Ferraz, és que, amb l’enfonsament de Ciutadans i el reagrupament del centredreta, es pot estar produint un transvasament entre electors del PSOE al PP. És a dir, els blocs s’esquerden, com succeïa abans de la voladura del bipartidisme, i això pot danyar les expectatives dels socialistes.

A l’equip de Sánchez diuen que estan tranquils respecte a la resposta del partit. No preveuen més contestació pública que la que pugui arribar de Castella-la Manxa o d’Aragó, ja que els seus barons, Emiliano García-Page i Javier Lambán, són els menys alineats amb Ferraz. La portaveu de l’Executiu castellanomanxec, Blanca Fernández, va anticipar aquest dimecres que el cap de l’Executiu autonòmic, en les pròximes hores, «parlarà clar», per «defensar Espanya», que és «una democràcia plena» i que té unes lleis que hi són «per complir-se». Page ja va mostrar recels respecte a l’acord d’investidura amb ERC i malestar per l’entesa amb Bildu als Pressupostos del 2021. De Lambán no s’esperen declaracions aviat, ja que encara està reposant-se de l’operació per càncer de còlon, dilluns passat.

«A flor de pell»

El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, es va limitar a escriure un tuit per manifestar, amb tebiesa, el seu desacord: «Resulta evident que no ha de ser indultat qui no vol ser-ho, perquè no respecta ni creu en les lleis que ho fan possible –va sostenir, recollint l’argument del Suprem que no hi ha indici de penediment en els condemnats del procés–. I igualment és evident que els problemes que té el nostre país de construcció d’un model de convivència no es resoldran mentre ningú ho vulgui».

Resulta evidente que no debe ser indultado quien no quiere serlo porque no respeta ni cree en las leyes que lo hacen posible . E igualmente es evidente que los problemas que tiene nuestro país de construcción de un modelo de convivencia no se resolverán mientras nadie quiera.

— Guillermo Fdez Vara (@GFVara) 26 de mayo de 2021

Vara és habitualment un baró més caut, que comparteix els arguments d’altres federacions veïnes, com Andalusia o Castella-la Manxa, però que des que va vèncer Sánchez en les primàries del 2017 es va allistar a les seves files –és membre nat de l’executiva en qualitat de coordinador del consell de política federal, antic consell territorial– i s’ha proclamat fidel al líder. Ho són també al seu equip, on, no obstant, es mostren preocupats per la incidència electoral dels indults, una qüestió «molt emocional», que està «a flor de pell», perquè a Extremadura, com en altres territoris, hi ha un sentiment més hostil cap a Catalunya després del «trencament» de la tardor del 2017.

La percepció és més favorable a les federacions mediterrànies, i òbviament al PSC, ja que el seu primer secretari i avui ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, ja va defensar els indults com una possible sortida al xoc a Catalunya en plena campanya del 2017. Al partit germà han pressionat Sánchez per adoptar una decisió que pot ajudar a sortir del bucle i, sobretot, a trencar el bloc sobiranista.

«Hi estem totalment a favor, tot i que tingui un cost, tot i que tinguem davant una dreta assilvestrada, amb menys sentit d’Estat que el que tenia la dreta de Manuel Fraga als vuitanta. ¿Hi ha una alternativa a no dialogar a Catalunya? ¿Què volem, que al final Catalunya se’n vagi emocionalment, que la ruptura sigui irreversible?», es pregunten fonts pròximes al baró valencià, Ximo Puig. El mateix judici expressen en l’entorn de la presidenta balear, Francina Armengol: «Pedro fa molt bé, i no esperem cap cost aquí, però al més aviat possible i que es talli el debat ràpid. Tots tenim assumit que tenir-los a presó [als condemnats del procés] és un disbarat». «És una mesura necessària, convenient i encertada –convergeix un membre de l’executiva federal–. Un governant ha de mirar cap al futur sempre, vetllar per la cohesió de la nostra pàtria, tenir altura de mires. No hi preveig cap cost. La dreta s’equivoca una vegada més».

Sí que està molt generalitzada una reflexió: cal fer «pedagogia». Explicar. A Ferraz consideren que Sánchez ja la va començar a fer dimarts, quan es va anticipar als arguments del Suprem. Per ara, no està prevista una ronda de contactes amb els barons. «Tots hem d’implicar-nos-hi», assenyala un president autonòmic, que expressa el seu temor, no obstant, que hi hagi malestar per darrere de quadros mitjans. A aquest esforç col·lectiu de pedagogia al·ludeix una altra baronessa socialista: «Tots tenim una responsabilitat amb Espanya, i tots podem explicar-ho des de la nostra òptica. Hem d’explicar-ho bé, i amb el cap ben alt».

El fil conductor des de González

Des del PSE, per exemple, recorden que ells poden posar en relleu com tots els presidents del Govern, en algun moment, se l’han jugat: Felipe González, amb la reconversió industrial; José Luis Rodríguez Zapatero, amb el procés de pau i el final d’ETA, i ara Sánchez amb Catalunya. «Els socialistes sempre hem fet el que les circumstàncies requerien, no hem pensat si ens anava bé o malament electoralment, de manera que els indults són coherents amb totes les decisions d’Estat que hem pres. Pedro està sent fidel a la tradició més profunda del partit, i molt generós, perquè a més ell ha heretat aquest problema del PP», aplaudeixen des de la cúpula de la federació basca, que lidera Idoia Mendia. Precisament Zapatero, aquest dimecres, des de Sevilla, va recolzar la mesura de gràcia per als líders catalans i es va remuntar a la seva «experiència» quan, com a cap de l’Executiu, va decidir «avançar», «per convicció», amb un procés de diàleg amb ETA per acabar amb el terrorisme». No hi ha cap més «camí» que «acostar postures» i «dialogar» amb Catalunya, va afegir.

González es va situar als antípodes de Zapatero. En una entrevista aquest dimecres a ‘El hormiguero’, el patriarca socialista va remarcar que «en aquestes condicions» ell no indultaria els dirigents separatistes. La Constitució, va recordar, «no és militant», però «el que no admet és que es trenquin les regles del joc». No va carregar directament contra Sánchez.

El debat amb prou feines ha aparegut al PSOE andalús. Juan Espadas, el candidat ungit per Ferraz, va dir a ‘Espejo público’ (Antena 3) que prefereix «no especular». Confia, en tot cas, «en el criteri del Consell de Ministres i del president». «Quan el Govern adopti la decisió, en parlarem», va manifestar lacònicament Pepe Fiscal, portaveu parlamentari i membre de la candidatura de Susana Díaz.

Des del cercle de la secretària general rubriquen que no era una relliscada: «No utilitzarem cap element que pugui fer mal al Govern o que pugui fer pensar que estem contra ningú. Treballem en positiu en clau andalusa, i a més aquest és un assumpte sobre el qual encara no hi ha decisió». «No volem entrar en la crispació, ens dirigim al militant, no al votant. La gent ja sap què pensa Susana i quin és el seu projecte», assenyala una altra integrant de l’equip de la baronessa.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Al gabinet d’Espadas, creuen que Díaz «s’està mossegant la llengua», però perquè «sap que no pot entrar al cos a cos amb Pedro», perquè seria «com un retorn a l’1 d’octubre del 2016», quan la mobilització dels barons, encapçalats per ella mateixa, va tombar Sánchez com a secretari general. Però entre els partidaris de l’alcalde de Sevilla reconeixen que la decisió del Govern no arriba «en un bon moment». «Però també és veritat que Pedro no pot fer un Rajoy i donar una puntada de peu al tema. En algun moment cal abordar-lo i contribuir a la sortida política a Catalunya», conclou una parlamentària alineada amb Espadas. El tercer candidat provisional, Luis Ángel Hierro, no té opcions per guanyar les primàries.

El PSOE s’endinsa, doncs, en un terreny pantanós, però no serà un obstacle per a Sánchez. El partit seguirà el líder en una travessia arriscada i la sort de la qual, adverteixen diversos comandaments consultats, a Ferraz i als territoris, dependrà en bona mesura de la resposta dels independentistes. Si els indults serveixen per obrir nova etapa a Catalunya i garanteixen l’estabilitat a l’Executiu, el pas haurà servit, apunten. Però si no és així, l’impacte d’una mesura incòmoda pot ser més gran.