Continua el xoc polític

El Govern confia a dividir l’independentisme amb els indults

  • L’Executiu creu que poden ajudar a «desarmar» el sobiranisme, diluint el ciment que l’uneix i endinsant-se la fallida ERC-Junts i en la postconvergència

  • Zapatero, membres de la cúpula federal i barons com Puig, Armengol o Andreu defensen Sánchez contra els crítics, a qui se suma Guerra

El Govern confia a dividir l’independentisme amb els indults
8
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

El Govern es troba amb una oposició cada vegada més tancada –tot i que esperable– a la seva pretensió de concedir indults als líders del procés. Externa, perquè les dretes del PP, Vox i Ciutadans estan rearmant el front de Colón, i interna, perquè van degotant les crítiques de dirigents històrics del partit, que es contraposen a les de barons i comandaments que sí que recolzen decididament Pedro Sánchez. L’Executiu manté la seva aposta: considera necessari «obrir una pàgina diferent a Catalunya, una pàgina que té a veure amb la convivència dels espanyols,» com expressava des de Sevilla aquest divendres la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. I a més, està convençut, tot i que no ho expressi públicament, que la mesura de gràcia ajudarà a desarmar el sobiranisme dividint-lo. Un clivellament del bloc separatista podria canviar un panorama polític enquistat durant anys.

En les últimes hores, circulava als mòbils de dirigents socialistes el tuit que va penjar dijous la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie. «Els indults, si arriben, no seran un èxit. De fet, serien una decisió política intel·ligent del Govern espanyol contra l’independentisme. No només perquè queden fora els exiliats i els 3.000 represaliats, sinó perquè políticament ens desarmen i internacionalment són nefastos». L’Estat, va continuar, «amb una cara més cínica, la del PSOE i el ‘gest’ dels indults», o amb la «més descarnada» dels jutges i de la dreta, «té un mateix objectiu: acabar amb el moviment independentista».

Per a la cúpula socialista, el missatge de Paluzie reflectia el rerefons de l’arriscada jugada de Sánchez: la seva voluntat de «desarmar» el sobiranisme. Deixar-lo, raonen diferents alts càrrecs del Govern, sense l’element que l’aglutina: el llaç groc. Sense presos, «no hi ha llaç». No hi ha una causa comuna.

A més, l’expresident Carles Puigdemont quedaria fora de joc, perquè no se li aplicaria la mesura de gràcia –sí al seu rival, Oriol Junqueras–, i si tornés a Espanya no es deslliuraria de ser jutjat. Però la ruptura no s’aprofundiria només entre ERC i Junts, sinó en la mateixa formació postconvergent: dirigents com Jordi Sànchez –que es beneficiaria de l’indult governamental– són més sensibles a la decisió de l’Executiu, mentre el sector més dur s’hi situaria en contra. «L’indult no és una solució al conflicte polític. No es pot mercadejar amb els sentiments de les persones, amb el seu dolor i el de les seves famílies», deia aquest divendres la presidenta del Parlament, Laura Borràs, fidel puigdemontista. En suma, el perdó als condemnats del procés, creuen en l’Executiu de coalició, podria accelerar la descomposició de l’univers independentista que ja es va apreciar clarament en la tortuosa negociació del Govern, que només va quallar quan ja es veien les urnes a la cantonada.

«Tant de bo ho aconseguim»

«Sembla que Paluzie està entenent millor la jugada que la dreta pàtria», resumien a la Moncloa la sensació que recorre l’Executiu. La pretensió de «dividir» el sobiranisme. «Tant de bo ho aconseguim», deien. «És obvi que a l’independentisme més radical el perjudica. Així s’han manifestat explícitament», afirmava un ministre consultat per aquest diari. «Redueix el victimisme de què s’alimenta el sobiranisme», deia una dirigent de Ferraz: «Penso en els ciutadans manipulats durant anys que han d’estar farts de somiejos fora de la legalitat i que poden veure que hi ha capacitat de rebaixar la tensió per part del Govern d’Espanya. No vindrà malament que pressionin una miqueta el seu».

En públic, l’Executiu continua desplegant la seva argumentació. Sánchez va participar –com Pablo Casado– en la IV Fira Nacional per a la Repoblació de l’Espanya Rural, a Sòria, però allà només va fer referència a la necessària «estabilitat política». Des de Sevilla, la seva escudera, Calvo, es va mostrar convençuda que els espanyols valoraran la decisió que adopti el Gabinet «quan vegin que la política espanyola s’estabilitza» després d’una dècada de «turbulències» a Catalunya.

Els indults, va dir la vicepresidenta, «són instruments que tenen totes les democràcies del món, és la decisió del Poder Executiu de poder utilitzar el dret de gràcia». Va recordar que la Justícia «ha fet la seva feina», que l’Executiu respecta, però ara la tasca és on «el col·loca la Constitució», en el Consell de Ministres. Va afegir que el que busca el Govern és que Catalunya se situï en una «posició de lleialtat institucional» i de resolució dels problemes acumulats i situacions que «formen part del passat» i que corresponen «més aviat als errors que va cometre el PP».

Les decisions, «als òrgans»

Al cor limitat de veus crítiques escoltades (o llegides) aquests dies –les dels presidents de Castella-la Manxa i Extremadura, Emiliano García-Page i Guillermo Fernández Vara, o les de Felipe González– es va sumar aquest divendres la de l’exvicepresident Alfonso Guerra. Indultar els líders del procés és «políticament indesitjable i jurídicament no és legal», perquè si alguns dels condemnats –cas de Jordi Cuixart– han dit que no es penedeixen i que ho faran de nou, el Govern no els «pot donar la mesura de gràcia, ja que «les condicions» no es donen. Als barons i als dirigents històrics Calvo va remarcar que les decisions en el seu partit es prenen «als òrgans» de direcció. Anava en la mateixa línia que, hores abans, la ministra portaveu, María Jesús Montero, i el titular de Transports i número tres del PSOE, José Luis Ábalos: la decisió és exclusivament del Consell de Ministres.

No tots els barons socialistes pensen com Page o Vara. Aquest divendres van sortir en defensa del Govern els presidents autonòmics de País Valencià, Ximo Puig –«ajuda a resoldre el conflicte, però és exigible un gest dels independentistes»–, i les Balears, Francina Armengol –«és un error judicialitzar el conflicte a Catalunya». I el mateix va fer la cap de l’Executiu de la Rioja, Concha Andreu, que va demanar «no fer soroll» amb la mesura perquè Sánchez prendrà la decisió «en benefici del bé comú i de la convivència». El comitè regional dels socialistes navarresos també va manifestar el seu recolzament al president per superar la «fractura» a Catalunya. Ho van fer així mateix els secretaris generals de Galícia i Euskadi, Gonzalo Caballero i Idoia Mendia. Sánchez serà «valent» per treure Catalunya «de l’encallador», va dir la també vice-‘lehendakari’ segon.

El líder del PP, Pablo Casado, xerra amb els presidents de la Rioja, Concha Andreu, i Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, aquest 28 de maig a Sòria.  / EFE / WIFREDO GARCÍA

Justament la «valentia» va ser el ‘claim’ que van utilitzar diversos dirigents socialistes aquest divendres a les xarxes socials per aplaudir la determinació del seu líder. Havia obert aquesta via de defensa el primer lloctinent del president, el seu director de Gabinet, Iván Redondo, dijous en el Congrés: «Crec que per arreglar el que ha passat en l’última dècada es necessitarà un lideratge valent». Comandaments de l’executiva federal com Adriana Lastra, Cristina Narbona, Santos Cerdán, Ander Gil o Ibán García del Blanco van expressar la seva «confiança» en Sánchez i van destacar la seva «valentia».

I mentrestant, ja apunta a una reedició de la foto de Colón. El PP i Vox seran presents el 13-J en la concentració convocada per la plataforma Unió 78 –fundada per l’exlíder d’UPYD Rosa Díez– a la plaça madrilenya contra dels indults. Ciutadans recolza la manifestació i alguns dels seus dirigents sí que hi seran.

Notícies relacionades

A més, Casado va anunciar des de Sòria que el seu partit promourà una campanya de recollida de firmes contra la mesura de gràcia, com la que el 2006 va impulsar contra l’Estatut, quan la Moncloa estava ocupada per José Luis Rodríguez Zapatero. L’expresident socialista recolza Sánchez, al contrari que González, i aquest mateix divendres, preguntat per la iniciativa dels populars, va remarcar que, «amb els anys», la majoria s’adonarà que tots els moviments que busquin «acostar postures» i «afavorir el diàleg» són positius.

Els expedients d’indult, mentrestant, se segueixen tramitant, i sense data perquè arribin al Consell de Ministres. En la seva elaboració treballen Calvo; el titular de Justícia, Juan Carlos Campo, i el secretari general de la Presidència del Govern, Félix Bolaños.