L’ANC s’aferra a la unilateralitat i Òmnium vindica el ‘cuixartisme’

L’organització que presideix Elisenda Paluzie va aprovar aquesta setmana amb el 96% dels vots de les bases a favor un nou full de ruta aferrat a la unilateralitat, una drecera que pràcticament tot el tauler institucional descarta a curt termini. L’Assemblea aposta sense fissures per emprendre una «revolta permanent» als carrers que forci l’Executiu de Pere Aragonès a impulsar la desconnexió de Catalunya de la resta de l’Estat en aquesta legislatura. ¿I com? Enllaçant «desobediències simultànies i persistents» en els àmbits institucional, econòmic, social i sindical. 

Segons el seu parer, l’1-O continua sent vàlid, per la qual cosa no hi ha falta de legitimitat, sinó falta d’estratègia per aixecar la Declaració Unilateral d’Independència del 2017. Perquè la comunitat internacional se la senti seva, animen a teixir una xarxa paradiplomàtica que es recolzi en el Consell per la República per desplegar-se i proposen recollir firmes per registrar al Parlament una ILP per crear una llei d’independència. Fonts de l’entitat opinen que no hi ha recorregut per a la negociació a la taula de diàleg i que el moviment necessita una nova meta perquè els partits no facin passos enrere, un temor que creix a l’ANC amb la previsible concessió d’indults als presos, una cosa que veuen com un «desarmament» del PSOE a l’independentisme.

En l’acte de presentació del posicionament, presentat aquest diumenge a Cornellà de Llobregat, Paluzie ha cridat a reprendre el pols als carrers: «No podem esperar de braços plegats, ni blanquejar més renúncies i dilacions dels que competeixen per gestionar una autonomia intervinguda. Ens toca tornar a posar en marxa el moviment popular», ha indicat, i ha criticat que el context actual s’assembli als anys de l’Estatut del 2006.

Llengua i cultura catalana

A diferència de l’ANC, Òmnium Cultural no traça fulls de ruta per redreçar el procés, però sí que imprimeix un catàleg de peticions urgents al Govern. Entre aquestes destaca el blindatge de l’ús de la llengua catalana, una defensa de les creacions artístiques en català a les escoles i l’impuls a un gran festival de cultura anual. Així mateix, aposten per promocionar un pla estratègic que augmenti l’oferta en català en el cine i les grans plataformes i, de manera molt més ambiciosa, crear un gran ‘hub’ de producció audiovisual a Catalunya.

Quant al sobiranisme, advoquen per un «gran acord de la societat civil contra la repressió i a favor de l’amnistia i l’autodeterminació» que vagi acompanyat de la mobilització als carrers. L’estratègia i la tàctica independentista la deixen en mans del mínim comú denominador que resulti de la direcció col·legiada entre partits i entitats.

Entre l’essencialisme i el pragmatisme

El seu president, Jordi Cuixart, va afirmar en l’acte de presentació de les seves propostes a La Farga de l’Hospitalet que «no correspon a Òmnium marcar els tempos de la legislatura», ni contribuir a la disputa «estèril» entre partits i, parafrasejant Muriel Casals, va reblar que l’entitat que lidera serà «l’últim pont, quan ja no en quedin, i un espai de trobada».

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En una entrevista divendres passat a RAC-1, Cuixart va asseverar que no triarà entre l’independentisme més essencialista –aquell que va criticar la seva abraçada al ministre Miquel Iceta– i el més pragmàtic, cridant a la conjunció de totes les fórmules possibles en una estratègia compartida que inclogui tots els matisos en favor de l’amnistia i l’autodeterminació.

Cuixart va defensar que els indults no solucionen el conflicte català, va dubtar fins i tot que la seva concessió acabi amb la sortida dels presos de presó pels recursos anunciats pel PP i Vox, i va repetir el mantra del «ho tornaria a fer» al·ludint a l’organització de l’1-O i la desconvocatòria de la mobilització davant la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017 com actes de desobediència civil.