La crisi Espanya-Marroc en cinc claus

Hi ha dues diferències entre aquella crisi i la d’ara: la primera és que aquesta vegada el Marroc no ha posat uniformats en un punt de la frontera espanyola a l’Àfrica, sinó milers de persones empobrides per la crisi de la Covid a la zona veïna de Fnideq, que ja no pot viure del comerç amb Ceuta.

La segona resideix en un factor estratègic: les aspiracions del Marroc sobre el Sàhara Occidental té el reconeixement dels Estats Units, interessat en el control del terrorisme fonamentalista islàmic a l’àrea clau del Sahel, mentre que la causa sahrauí troba la simpatia dels dos partits en el Govern espanyol.

Cinc claus ajuden a entendre més aquesta crisi:

18 de desembre del 2019. - El parlament marroquí aprova dues lleis per les quals declara unilateralment com a zona econòmica exclusiva les aigües del Sàhara Occidental 350 milles mar endins, englobant les Canàries i afectant els interessos econòmics d’Espanya en possibles futures prospeccions mineres submarines espanyoles entorn de la muntanya submergida Tropic, rica en tel·luri i altres minerals estratègics.

16 de març del 2020.- El Marroc tanca unilateralment les fronteres amb Ceuta i Melilla per l’augment de la pandèmia. La ruïna plana sobre els pobladors de les àrees transfrontereres de Fnideq i Nador, en una espiral de pobresa i tensió social. Tres milers marroquins queden atrapats a les dues ciutats espanyoles. A l’estiu el Marroc suspèn l’operació Pas de l’Estret també per l’augment de la Covid.

13 de novembre del 2020.- L’Exèrcit marroquí foragita a trets una carretera a l’altura de Guerguerat, a la frontera del Sàhara Occidental amb Mauritània. El Front Polisario –que el Marroc no ha aconseguit derrotar en 50 anys– dona per trencat l’alto el foc. La guerra torna pel control d’una zona rica en fosfats i pesca, i la plataforma continental de la qual acull una reserva petrolífera.

Desembre del 2020.- Donald Trump, en rampa de sortida, admet la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental –territori per descolonitzar abandonat per Espanya el 1975 en vista de la Marxa Verda de Hassan II– i el gendre de Trump, el lobista i empresari Jared Kushner, impulsa el reconeixement d’Israel pel Marroc. El congrés dels EUA aprova la venda de nous míssils, carros, caces i drons al Marroc.

Primavera del 2021.- 17 d’abril: Espanya hospitalitza a Logronyo el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, suposadament provinent d’Algèria greu per Covid. El Marroc se n’assabenta per mitjans francesos.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

17 de maig: els gendarmes marroquins desapareixen de la frontera amb Ceuta i 10.000 migrants (1.600 menors) entren nedant a la ciutat.

24 de maig: el canceller marroquí, Naser Bourita, acusa Espanya de «crear» la crisi.