▾ .com .cat
Política
La crisi Espanya-Marroc en cinc claus

Enfrontament diplomàtic

La crisi Espanya-Marroc en cinc claus

  • Rabat compara la crisi del Sàhara amb el procés i Sánchez qualifica d’«inacceptable» l’«assalt a les fronteres»

La crisi Espanya-Marroc en cinc claus

José Luis Roca

3
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández
Juan José Fernández

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Des de juliol del 2002, les relacions d’Espanya i el Marroc no passaven per un moment de tan alta tensió. Llavors el Marroc va trencar l’‘statu quo’ fronterer al col·locar uns gendarmes a l’illot de Perejil, que van ser reduïts en una breu acció militar sense víctimes portada a terme per forces especials espanyoles «a punta de dia i amb vent dur de llevant», com va dir el llavors titular de Defensa Federico Trillo. El ministre era, després del president Aznar, un dels membres de l’executiu espanyol més ben connectats amb els Estats Units i la seva cúpula militar.

Brahim Ghali newly elected Polisario secretary general and president of the self-proclaimed Sahrawi Arabic Democratic Republic delivers a speech during the PF s extraordinary congress on July 9 2016 at the Sahrawi refugee camp of Dakhla 170 kms to the southeast of the Algerian city of Tindouf in the disputed territory of Western Sahara Western Sahara independence movement Polisario Front elected a founding member of the group as its new leader Saturday Algeria s APS news agency said after its head of 40 years died in late May Ghali 67-years-old -- who represented the Algeria-backed movement in Madrid then in Algiers -- is to succeed Mohamed Abdelaziz who spent decades fighting Morocco for the independence of the territory AFP PHOTO Farouk Batiche
Notes del Marroc i resposta d’Espanya

Rabat compara la crisi del Sàhara amb el procés i Sánchez qualifica d’«inacceptable» l’«assalt a les fronteres»

Hi ha dues diferències entre aquella crisi i la d’ara: la primera és que aquesta vegada el Marroc no ha posat uniformats en un punt de la frontera espanyola a l’Àfrica, sinó milers de persones empobrides per la crisi de la Covid a la zona veïna de Fnideq, que ja no pot viure del comerç amb Ceuta.

La segona resideix en un factor estratègic: les aspiracions del Marroc sobre el Sàhara Occidental té el reconeixement dels Estats Units, interessat en el control del terrorisme fonamentalista islàmic a l’àrea clau del Sahel, mentre que la causa sahrauí troba la simpatia dels dos partits en el Govern espanyol.

Cinc claus ajuden a entendre més aquesta crisi:

De qui és el mar canari


18 de desembre del 2019. - El parlament marroquí aprova dues lleis per les quals declara unilateralment com a zona econòmica exclusiva les aigües del Sàhara Occidental 350 milles mar endins, englobant les Canàries i afectant els interessos econòmics d’Espanya en possibles futures prospeccions mineres submarines espanyoles entorn de la muntanya submergida Tropic, rica en tel·luri i altres minerals estratègics.

Olla a pressió al costat de Ceuta i Melilla


16 de març del 2020.- El Marroc tanca unilateralment les fronteres amb Ceuta i Melilla per l’augment de la pandèmia. La ruïna plana sobre els pobladors de les àrees transfrontereres de Fnideq i Nador, en una espiral de pobresa i tensió social. Tres milers marroquins queden atrapats a les dues ciutats espanyoles. A l’estiu el Marroc suspèn l’operació Pas de l’Estret també per l’augment de la Covid.

Torna la guerra al Sàhara


13 de novembre del 2020.- L’Exèrcit marroquí foragita a trets una carretera a l’altura de Guerguerat, a la frontera del Sàhara Occidental amb Mauritània. El Front Polisario –que el Marroc no ha aconseguit derrotar en 50 anys– dona per trencat l’alto el foc. La guerra torna pel control d’una zona rica en fosfats i pesca, i la plataforma continental de la qual acull una reserva petrolífera.

Un president sortint juga al Risk


Desembre del 2020.- Donald Trump, en rampa de sortida, admet la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental –territori per descolonitzar abandonat per Espanya el 1975 en vista de la Marxa Verda de Hassan II– i el gendre de Trump, el lobista i empresari Jared Kushner, impulsa el reconeixement d’Israel pel Marroc. El congrés dels EUA aprova la venda de nous míssils, carros, caces i drons al Marroc.

Salvar-se de la Covid en un hospital i de la pobresa en una platja


Primavera del 2021.- 17 d’abril: Espanya hospitalitza a Logronyo el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, suposadament provinent d’Algèria greu per Covid. El Marroc se n’assabenta per mitjans francesos.

Notícies relacionades

17 de maig: els gendarmes marroquins desapareixen de la frontera amb Ceuta i 10.000 migrants (1.600 menors) entren nedant a la ciutat.

24 de maig: el canceller marroquí, Naser Bourita, acusa Espanya de «crear» la crisi.

Temes:

Ceuta El drama de la immigració Marroc República Àrab Sahrauí

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
  2. Els bojos són ells, ells
  3. Final de la Copa del Rei Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
  4. Kounde decideix una final apoteòsica
  5. Flick despulla el Madrid (cap. III)