El jutge rebutja imposar mesures a Ghali al no haver-hi proves en contra seva de cap delicte

Si el Marroc necessitava una excusa per prolongar la crisi diplomàtica a compte del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, ja la té. El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha rebutjat imposar-li cap mesura cautelar, al no apreciar que els querellants hagin aportat «elements ni tan sols indiciaris que avalin l’existència de prou motius per creure’l responsable de cap delicte».

Davant el jutge Ghali ha negat amb contundència els delictes de genocidi, lesa humanitat i tortures que li atribueixen en les querelles un dissident marroquí i l’Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (Asadeh). Ghali ha afirmat que les acusacions obeeixen a motius polítics contra el poble sahrauí. El seu advocat, Manuel Ollé, un habitual dels procediments de justícia universal, en què sol exercir l’acusació, ha anunciat que demanarà que se’ls condemni a costes per mala fe processal.

El fiscal de l’Audiència Nacional Pedro Martínez Torrijos no ha demanat mesures cautelars per a Ghali, que ha declarat amb mascareta per videoconferència des de l’hospital de Logronyo en què està ingressat. El representant del ministeri públic s’ha limitat a demanar que Ghali faciliti un telèfon i un domicili per ser localitzable pel jutjat. La seva posició contrasta amb la de les acusacions personades, que han demanar al titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 que decreti el seu ingrés a presó incondicional, mesura que el magistrat ha rebutjat fins ara.

El líder del Front Polisario ha sigut interrogat en relació amb la querella que va interposar contra ell l’activista sahrauí amb nacionalitat espanyola Fabel Breica per delictes de detenció il·legal, tortures i lesa humanitat. Breica assegura que quan va arribar als campaments de Tindouf l’abril del 2019 va ser amenaçat per membres del Front Polisario perquè els abandonés sota l’acusació de traïdor, i va acabar sent detingut en un centre no identificat, on se’l va sotmetre a tortures.

Notícies relacionades

Puigdemont suspèn la negociació, però no trenca ponts amb el PSOE

El PP es recupera i retalla a dos punts l’avantatge d’un PSOE a la baixa

També se li ha preguntat per una querella anterior que durant anys havia esquivat, la de l’Asadeh per genocidi en concurs amb delictes d’assassinat, lesions, detenció il·legal, terrorisme, tortures i desaparicions. Aquesta denúncia va donar lloc a l’obertura de les diligències prèvies en contra seu ja el 2008 i va ser reoberta arran de la de Breica, segons ha explicat l’advocada d’aquest, María José Malagón. Fins i tot se l’havia intentat interrogar en un parell d’ocasions aprofitant que se’l situava a Espanya, l’última vegada, el 2016, amb motiu d’una conferència que anava a fer a Barcelona.

A l’haver sigut impossible que comparegués llavors, els dos querellants van témer que no acudís a la citació prevista per Pedraz, per això van instar la imposició de mesures cautelars, inclosa la presó, que previsiblement reiteraran aquest dimarts després d’escoltar les explicacions que aporti Ghali. El magistrat va posposar al terme de les declaracions la celebració d’una vista breu del 505 de la llei d’enjudiciament criminal, imprescindible per imposar aquest tipus de mesures.