Contracrònica del Parlament: ¿Aquí fa olor de nou?

L’obsessió per transmetre que s’obre un temps diferent de l’estèril mandat de Quim Torra es va notar en tots els membres d’ERC en el Govern. Roger Torrent, flamant conseller d’Empresa i Treball, es va referir al «dilema» a què s’enfronta la Catalunya post-Covid i a la «nova perspectiva» que li dona el seu nou lloc a la Cambra. Ha passat de la butaca més elevada de l’hemicicle, la del president del Parlament, al banc del Govern, que està a una menor altura. Des d’allà podrà escoltar si els diputats de JxCat continuen malparlant d’ell per «no investir Carles Puigdemont» en el seu moment o si de veritat tot és nou i de sobte regna la concòrdia entre els socis.

Garriga, al bar

També és nou, o almenys molt poc habitual, que un diputat no comenci la seva intervenció quan li diu la presidenta de la Cambra perquè no és al seu escó. Però és el que li va passar a Ignacio Garriga, cap parlamentari de Vox. Després d’uns instants de desconcert, el líder del partit ultra va al·legar que se li havia trencat la mascareta. El que no va dir va ser que se li havia trencat al pati del bar del Parlament: no havia calculat bé el temps que tenia per prendre’s un respir.

Però el que ha canviat, sobretot, és que ara hi ha un president que no menysprea el diàleg amb el Govern. I que, amb totes les prevencions –perquè tant ERC com JxCat mantenen que el seu objectiu és l’amnistia, una figura legal de difícil encaix en el marc legal espanyol– no s’oposa als indults als independentistes presos. Ho va deixar clar, per omissió, en la resposta que va donar a Carlos Carrizosa (Cs), que es queixava de la «taula del xantatge» entre governs i del «perdó de Pedro Sánchez als autors del cop del 2017».

Per a Aragonès, pensar que «no hi ha solució possible» al conflicte i que «la solució és la venjança» és «terraplanisme democràtic», i està representat per «les tres caravel·les de Vox, PP i Ciutadans», que ben aviat es veuran de nou les cares contra el Govern a la plaça de Colón de Madrid. Després li va dir a Carrizosa que s’havia quedat «atrapat en la legislatura passada» i que es passava «tot el dia amb el mantra del procés». «Cal actualitzar-se, hem anat avançant», li va suggerir el president.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

No obstant, també hi va haver arguments per defensar que el Parlament no feia olor de nou, sinó d’una altra cosa. «Aquí fa olor de sofre», va dir per exemple Carles Riera (CUP), parafrasejant Hugo Chávez, quan va pujar a l’estrada just després d’Ignacio Garriga. Diverses coses van recordar l’etapa de Torra. Per exemple, el fet que els noms del ‘sottogoverno’ es repeteixin en gran part en la nova legislatura, o que ja s’hagi produït la primera fricció entre els socis.

L’enfrontament, no gaire escandalós de moment, va arribar a compte de l’ampliació de l’aeroport del Prat. El vicepresident, Jordi Puigneró –l’home del puigdemontisme en el nou Govern– s’hi va mostrar a favor; Aragonès no ho té tan clar. La CUP hi està en contra, i va demostrar que està disposada a fer valer el pacte que va firmar amb ERC. «Tenim una corda, que es pot deixar anar o es pot tensar», li van recordar els anticapitalistes al president. I aquesta corda tampoc és nova, és la que la CUP ha tingut en molts dels moments més importants del procés.