Sánchez sospesa canvis profunds en el Govern i el PSOE després dels indults

L’1 de juny, el secretari general del PSOE va fer tres anys des de la seva arribada a la Moncloa després d’una fugaç moció de censura, embridada en menys d’una setmana. Mariano Rajoy va abandonar el poder assenyalat per la sentència de la Gürtel i Sánchez va poder treure el seu partit de les catacumbes demoscòpiques per conformar un Govern que, en les seves línies mestres, l’ha acompanyat des d’aleshores. Amb el reajustament obligat, és clar, per la incorporació d’Unides Podem el gener del 2020, després de les dues eleccions generals que van guanyar els socialistes.

El president va situar com la seva mà dreta Carmen Calvo, va ascendir el secretari d’Organització, José Luis Ábalos, a la poderosa cartera de Foment (després Transports) i va promocionar des d’Andalusia María Jesús Montero. Va concedir les regnes de l’economia a una alta funcionària de la UE, Nadia Calviño; va atorgar a una experta en medi ambient, Teresa Ribera, l’únic departament de Transició Ecològica, i va premiar amb Defensa un dels seus fitxatges estrella en les eleccions del 2016 i sempre lleial, Margarita Robles. I va destinar Interior a Fernando Grande-Marlaska, un jutge ben vist per la dreta fins aleshores i impulsat al Consell General del Poder Judicial pel PP. En Educació va col·locar Isabel Celaá; a Indústria, Reyes Maroto; a Ciència, l’astronauta Pedro Duque, i en Agricultura, Luis Planas.

Aquest disseny bàsic no va patir massa mutacions amb la suma d’Unides Podem. Hi va haver ministres que van deixar el Gabinet, però no ells. L’Executiu es va ampliar fins als 22 departaments i, des d’aleshores, Sánchez només ha procedit a retocs necessaris per la sortida de Salvador Illa com a responsable de Sanitat –es va convertir en el cap de cartell del PSC per a les eleccions catalanes del 14-F–, substituït per Miquel Iceta, i de Pablo Iglesias com a vicepresident segon –va marxar per liderar la llista morada en els comicis madrilenys–, reemplaçat per Ione Belarra, moviment que va suposar l’ascens de Yolanda Díaz com a vicepresidenta tercera.

Però ara les condicions són unes altres. Ara, segons confirmen a EL PERIÓDICO fonts governamentals i de la cúpula socialista, Sánchez sí que està disposat a una reforma «profunda» del Gabinet. Ho està «reflexionant», coincideixen, i de fet sí que ha reclamat la seva opinió a responsables del partit i alts càrrecs de l’Executiu. D’aquestes converses emana la conclusió que el president buscaria «reforçar el pes polític» del seu equip. Un canvi de cares que en la direcció del partit i membres del Govern veuen necessari per encarar el segon tram del seu mandat. De fet, un relleu seria congruent amb el missatge que ell i els seus porten repetint des de fa setmanes, que la legislatura «comença ara», una vegada que la cobertura de vacunació avança i els fons europeus –el mannà de 140.000 milions d’euros en sis anys– seran operatius en els pròxims mesos. N obstant, a Ferraz i en l’Executiu, hi ha qui desaconsella els moviments perquè seria «maquillatge», un canvi «més estètic», un «efecte placebo» –en paraules d’un ministre–, una reestructuració que «no preocupa el ciutadà corrent», més inquiet per l’evolució de la pandèmia o la seva situació econòmica i laboral.

No obstant, Sánchez no ha deixat veure als seus col·laboradors l’abast real d’aquesta possible remodelació ministerial. Tot està en l’aire. Perquè a més té dues baralles amb què jugar: el Govern i el partit. El PSOE s’acosta al seu 40è Congrés: serà convocat el juliol pel comitè federal i se celebrarà entre el 15 i el 17 d’octubre a València. Per això alguns quadros apunten que el cap de l’Executiu podria renovar el seu Consell de Ministres al juliol, després de la delicada decisió dels indults, o bé tingui pensat fer-ho més a prop del congrés federal. Aquesta última seria la solució més convencional i en certa mesura lògica, però amb Sánchez, un líder molt hermètic, les quinieles sempre són difícils.

Notícies relacionades

El Govern no descarta que Junqueras pugui asseure’s a la taula de diàleg

Sánchez, sobre els indults: «El cost seria deixar les coses com estan»

Al conclave s’espera, i així convergeixen tots els comandaments consultats, que el secretari general doni vida a un canvi de pes en la seva direcció. L’actual executiva, de 47 membres (dos menys que els que tenia el 2017, quan va néixer, per les sortides de José Félix Tezanos i Beatriz Corredor), és tributària del tortuós procés de primàries que el va enfrontar a Susana Díaz i Patxi López. Sánchez va premiar els seus fidels, els que havien apostat per ell quan va ser defenestrat pels notables del PSOE, va compondre una direcció molt àmplia i de baix perfil polític i només va integrar l’ex ‘lehendakari’ i el president extremeny, Guillermo Fernández Vara.

Sánchez també vol reforçar el pes de la seva cúpula dins el PSOE. Ara ja no necessita pagar lleialtats perquè és president del Govern i la guerra del 2017, que va dividir el partit, queda en el passat, tot i que el seu ‘spin off’ són les primàries andaluses que es dirimiran el 13 de juny en primera volta (i el 20 en segona ronda, si és necessari), entre Susana Díaz i l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, l’ungit per Ferraz. El secretari general, per tant, té totalment les mans lliures per dissenyar una executiva de nou encuny, més reduïda i funcional i de més relleu. Però tots els dirigents consultats donen per fet que el cor del seu equip –que conformen la vicesecretària general, Adriana Lastra; el cap de l’aparell, José Luis Ábalos; la secretària d’Igualtat i vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, i el responsable de Coordinació Territorial, Santos Cerdán– es mantindrà.