Els EUA examinen si el Marroc pot ser base per a transbordadors espacials

Les proves van ser realitzades com a part de la preparació de les maniobres conjuntes EUA-Marroc ‘African Lion 21’, que comencen aquest dilluns, es desenvoluparan en terra marroquí fins al 18 de juny pròxim i en què el Pentàgon examina les capacitats del Marroc com a base estratègica per a l’Àfrica.

En aquests exercicis militars, els més grans que es porten a terme al continent africà, Espanya va declinar la seva participació el mes de novembre passat, segons fonts de l’Estat Major de la Defensa per la pandèmia, per motius econòmics i per tenir compromeses per a missions internacionals part de les tropes que seria adequat enviar-hi. En les maniobres, que ocupen 7.000 soldats, sí que hi participen altres països europeus –Holanda, Itàlia i el Regne Unit–, a més de tropes especials del Canadà, Tunísia i el Senegal.

L’avaluació de les bases marroquines que ara es posen a prova va ser portada a terme –segons ha fet públic l’Africom, comandament del Pentàgon per a l’Àfrica– per experts en recolzament al desplegament aeri, anomenats 'Devil Riders’, del 621 Contingency Response Wing i del 821 Contingency Response Support Squadron de l’Exèrcit nord-americà, enquadrats en l’Air Mobilty Command de l’Africom, el comandament estratègic dels Estats Units per a l’Àfrica.

Els experts es van desplaçar per cinc bases, de les quals han transcendit tres noms: Tan Tan, Iznegane i Ben Guerir. Enginyers del Pentàgon van prendre mostres del terra de les pistes d’aterratge, van avaluar-ne la resistència, els accessos, els obstacles i el desenvolupament dels serveis i infraestructures al voltant de les bases.

Des de la presa de possessió del nou president nord-americà, Joe Biden, el 20 de gener, el Pentàgon està realitzant una revisió del desplegament de les seves tropes i mitjans a tot el planeta, que ha d’acabar al juliol, i que inclou la recerca d’emplaçament per a una base aèria pròxima al Sahel africà, sobre la qual van ser alertats els nous contractistes del recolzament a la base espanyola de Morón (Sevilla).

Pendents del Sàhara

Militars de cossos d’elit espanyols sí que van prendre part en l’última edició de les maniobres ‘African Lion’, el 2019. L’edició del 2020, que també havia de comptar amb participació espanyola, va ser suspesa a causa de la pandèmia. Les maniobres d’aquest any coincideixen en el temps amb un parèntesi de calma en la crisi diplomàtica del Marroc amb Espanya, oberta per la posició d’aquest país contra l’apropiació marroquina del Sàhara Occidental i per l’onada de 10.000 migrants que el veí del sud va permetre entrar a Ceuta el 17 de maig com a resposta.

La temperatura d’aquesta fricció entre els dos països de les dues bandes de l’estret de Gibraltar es manté estable, tot i que amb pocs ponts, des que el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, va abandonar la seva estada hospitalària per Covid a Espanya per acabar la recuperació en una clínica d’Alger.

La relació entre Espanya i el Marroc passa per moments delicats des que l’anterior president nord-americà, Donald Trump, va reconèixer una sobirania del Marroc sobre el territori del Sàhara Occidental. Contra el que va estar afirmant a les xarxes socials el primer ministre marroquí, Sadedin el Otmani, el Pentàgon va desmentir a EL PERIÓDICO que aquestes maniobres despleguin soldats al territori de l’antiga colònia espanyola. Al sud d’aquest territori encara per descolonitzar, el Front Polisario i les Forces Armades Reials del Marroc mantenen esporàdics enfrontaments amb artilleria des que, el 13 de novembre, es va trencar un alto el foc que durava 30 anys.

Els controladors aeris dependents del Ministeri de Foment tindran la possibilitat de comprovar-ho. Ja van assistir en primera línia, i amb sorpresa, ja que no havien sigut avisats, a uns polèmics exercicis navals conjunts dels EUA i el Marroc en aigües molt pròximes a les Canàries.

El dia 1, amb la crisi Marroc-Espanya en un punt d’alta temperatura, el ministre de Transport i número dos del PSOE, José Luis Ábalos, va verbalitzar una de les advertències del Govern d’Espanya al Marroc. Va ser a TVE, al ‘prime time’ del Canal 24 Horas: «Nosaltres tenim responsabilitats sobre l’espai aeri i marítim del Sàhara», va dir, i va afegir que Espanya, a qui correspon «aquest control i aquesta vigilància», els exerceix «amb els mitjans tecnològics que podem tenir».

Gestos a Algèria

Les maniobres ‘African Lion’ tenen previst el seu desenvolupament al paral·lel d’Ouarzazate, franja central del Marroc i eix estratègic d’aquest país. Davant hi ha l’àrea de Béchar, localitat algeriana pròxima a la frontera amb el Marroc entorn de la qual va desenvolupar l’Exèrcit d’Algèria uns amplis exercicis la setmana del 27 de maig, amb assistència del cap de les Forces Armades, Said Chengriha, principal recolzament de l’actual president algerià, Abdelmadine Tebune, i del líder sahrauí Ghali.

Els exercicis algerians, que van incloure la utilització de míssils contra carro i altres coets amb 300 quilòmetres de radi d’acció, van entrenar els seus soldats en un escenari de presumpte atac a un objectiu al desert.

Les maniobres de l’Exèrcit algerià van ser retransmeses amb important desplegament de mitjans pel canal oficial Television Algérienne, procurant mostrar en nombroses seqüències la participació de llançadores de míssils i caces Sukhoi, de fabricació russa.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Béchar i Tindouf, l’emplaçament dels campaments de la resistència sahrauí estan units per 807 quilòmetres de la carretera algeriana N50, que avança paral·lela a la línia fronterera amb el Marroc, i entorn d’un sector en què es van desplegar els soldats participants a l’exercici com a part del seu programa.

Tres dies abans, mitjans marroquins i francesos van difondre plans del Marroc per realitzar al seu torn pròximament a l’entorn d’Ouarzazate maniobres conjuntes de França i el Marroc, les ‘Authorise 2021’, amb la participació d’helicòpters d’atac. Tres desenes d’helicòpters Apatxes aptes per al combat sobre el desert formen part de la compra d’armament per part del Regne del Marroc al seu nou principal proveïdor: Estats Units.