Sánchez i Biden es veuran dilluns a Brussel·les

El president del Govern, Pedro Sánchez, tindrà la seva primera trobada amb el nou president dels Estats Units, Joe Biden. I serà aquest pròxim dilluns, 14 de juny, en el marc de la cimera de l’OTAN, a Brussel·les. Serà un primer contacte, per «conèixer-se i parlar», segons indiquen fonts governamentals. 

Fins ara, la Moncloa no havia informat de cap conversa telefònica de Pedro Sánchez amb el mandatari nord-americà, fet que l’oposició havia criticat durament i que atribuïa a una pèrdua del pes internacional d’Espanya. L’equip del president, no obstant, havia perseguit aquest contacte amb Biden, i es va tancar finalment per a dilluns vinent a la capital belga, tal com va avançar ‘Al rojo vivo’ (La Sexta). Els dos mandataris assisteixen a la cimera de l’OTAN. El líder nord-americà, de fet, ja és a terra europeu. Aquest dimecres el seu ‘Air Force One’ va aterrar a la base britànica de Mildenhall. 

El Govern ha estès un «fil directe» entre la Moncloa i la Casa Blanca. En concret, entre els caps de Gabinet dels dos presidents, Iván Redondo i Ronald Klain. Aquests dos últims, de fet, van conversar dilluns passat. La notícia transcendeix mentre Sánchez es troba immers en la seva minigira llatinoamericana. Aquest dimecres va posar en marxa el programa oficial a Buenos Aires i a la nit va volar fins a Costa Rica, on té agenda multilateral i bilateral. Dissabte vola cap a Madrid i dilluns, cap a Brussel·les, a la trobada de l’OTAN on es veurà amb Biden.

Crisi amb el Marroc

L’entrevista amb el mandatari nord-americà es produirà en un moment crític per a Espanya, amb el xoc amb el Marroc obert en canal i sense aparences de resoldre’s aviat. De fet, les hostilitats no s’han reduït malgrat que el líder del Polisario, Brahim Ghali, va sortir d’Espanya fa una setmana després de declarar a l’Audiència Nacional i quedar lliure sense mesures cautelars. 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La posició dels EUA en aquest conflicte és clau. Donald Trump, ja de sortida a la Casa Blanca, va anunciar el 10 de desembre que reconeixia la marroquinitat del Sàhara Occidental. Una posició que Biden, per ara, no ha esmenat. Washington no ha volgut immiscir-se en la crisi Madrid-Rabat, la més gran en dues dècades, cridant a les parts a entendre’s. El Govern de Sánchez ha intentat resoldre el xoc diplomàtic actuant en diversos fronts. D’una banda, coordinant-se amb els seus socis europeus, per mostrar el regne alauita que no està sol i que s’enfronta a tota la UE. D’una altra, instant el secretari general de l’ONU que nomeni un nou enviat especial per al Sàhara, càrrec vacant des que va dimitir el maig del 2019 l’alemany Horst Köhler. 

Ara, Sánchez tindrà l’oportunitat d’exposar les tesis d’Espanya directament al mandatari nord-americà, però el Marroc també és una peça clau per a Washington, per mantenir l’estabilitat de la zona, i de fet el gest de Trump va ser correspost per Rabat amb l’establiment de relacions diplomàtiques amb Israel.