La rèplica de Jordi Sànchez a Junqueras revela esquerdes a JxCat

Segons diversos dirigents de Junts, ara mateix la situació interna es pot resumir en un qualificatiu: tensa. La tempesta perfecta es produeix quan a la confrontació d’estratègies se sumen les «misèries humanes».

¿Què va ser realment l’1-O?

Quan Sànchez va assegurar en el seu article que l’1-O havia sigut una operació pensada més per forçar una negociació amb el Govern que per aconseguir realment la independència de Catalunya, va obrir la caixa dels trons. De fet, va reobrir el que molts en el partit assumeixen que és un debat pendent: com actualitzar l’estratègia independentista d’un partit que pot tenir un secretari general indultat, i que conviu en el Govern amb ERC, que encapçala la tàctica del diàleg amb l’Estat.

En aquesta actualització hi ha veus –com la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs– clarament partidàries de mantenir el discurs de l’embat contra Espanya. «Tinc molt clar que l’1-O anava d’independència», va respondre Borràs a Sànchez en una entrevista a Vilaweb en la qual demanava no «reinterpretar» el passat i mantenir aquesta data com un «moment fundacional».

Però, davant aquestes tesis, hi ha altres opinions més temperades, que conviuen millor amb la línia que marca Sànchez, que en una recent entrevista a EL PERIÓDICO llançava el guant al president del Govern: «Si Pedro Sánchez és valent, nosaltres no fallarem». Una frase que ha generat també turbulències internes.

El debat ideològic, també

Els càrrecs que van renunciar a estar en el Govern, en una indissimulada posició d’enuig pel pacte de Sànchez amb ERC, també constitueixen un altre factor intern de certa inestabilitat. I s’hi han d’afegir els procedents de Convergència i el PDECat, que han quedat totalment descavalcats dels posts de comandament en el nou Executiu. És el cas de Damià Calvet, que ha passat de dirigir una de les conselleries més potents, amb el recolzament de presos com Josep Rull, a ser per ara un diputat ras a l’espera de poder ocupar la presidència del Port de Barcelona com a compensació, malgrat postular-se sense èxit per repetir en el Govern.

Els que pensen com Calvet s’enfronten al terreny ideològic als més liberals a Junts, que són els entusiastes, per exemple, de l’ampliació de l’aeroport del Prat proposada per Aena, en línia amb l’opinió de l’empresariat.

Un partit que necessita temps

Notícies relacionades

Aragonès, sobre l’ampliació del Prat: «Prosperitat, sí; ‘desarrollismo’, no»

Cop de porta dels grups de JxCat a Gavà, Viladecans, el Prat i Castelldefels a l’ampliació de l’aeroport

Finalment, no s’ha de deixar de banda alguns càrrecs independents, impulsats per Puigdemont i que són en llocs clau del partit o les institucions. Alguns han entrat en el Govern i han canviat ràpidament la seva mirada, advocant per una bona gestió de la institució i quedant al marge de les batalles internes. Altres figures, com Míriam Nogueras, no deixen de manifestar sempre les posicions més contundents, en especial contra ERC, si bé, segons el pacte de Govern, l’actuació en el Congrés també hauria de ser, en teoria, fruit d’un acord entre tots els partits independentistes.

«Som la còpia barata de l’ERC dels 90», es lamenta amb certa ironia un dirigent territorial, que confia que el fet d’estar en el Govern ofereixi un factor clau: temps. Temps per «digerir els egos» i portar a terme un debat sobre l’estratègia a seguir per un partit liderat per algú que no confia pràcticament gens en el pacte amb ERC al qual va arribar el seu secretari general.