Santi Vila: «Puigdemont sabia que de l’1-O podria treure un referèndum pactat»

-Una vegada complerta la condemna pel judici del procés, ¿quines sensacions li queden?

-No puc dir que tingui cap alegria especial. Mentre quedi algú a la presó no hi haurà neteja. La condemna més justa per a tots els polítics hauria sigut la desobediència. Ara el sentiment és agredolç. D’una banda et sents alliberat d’aquesta condemna, tan cert com que la desproporció del càstig en altres companys ha sigut tan gran que no pots sentir alegria perquè seria insensible i extravagant.

-L’exconseller Turull ha recorregut la sentència al Tribunal Europeu de Drets Humans. ¿Veu recorregut a aquest camí?

-En els activistes, segur. En els Jordis, segur. Crec que la injustícia és flagrant. En els polítics, el delicte de desobediència i el de malversació es poden discutir, el de rebel·lió i sedició no ho va entendre ningú al món. Per tant, els recursos tenen recorregut.

-Jordi Sànchez afirma que amb el referèndum no es volia la independència, sinó negociar.

-És un fet objectiu, ho vaig escriure al llibre ‘D’herois i traïdors’. La meva proposta interpretativa, que recull la mateixa sentència del Suprem, és que en el Govern sabíem que en el millor dels supòsits de l’experiència exitosa de l’1-O trauríem un referèndum acordat. Això ho sabem tots.

-¿El president Puigdemont també estava en aquesta línia?

-Sens dubte.

-O sigui, ell volia fer un referèndum per negociar després, no per fer la independència...

-El president Puigdemont i tot el Govern sabíem que de l’1-O es podria desprendre una gran força per negociar i forçar la consecució d’un referèndum reconegut, aquest sí, internacionalment i ajustat a dret. Celebro que Jordi Sànchez ho hagi dit perquè és el que sabíem tots.

-És a dir que l’1-O no era un referèndum per implementar els resultats...

-Jo ja ho vaig escriure.

-I el president estava en aquesta tessitura: referèndum no per implementar la independència sinó per forçar una negociació...

-Jo tinc aquest convenciment, se li hauria de preguntar a ell.

-Però vostè va parlar molt amb ell...

-Jo crec que no hi ha dubte. No ell, sinó tot el Govern. Excepte la consellera Ponsatí, potser.

-¿Què li ha semblat la carta del líder d’ERC Oriol Junqueras, renunciant a la unilateralitat?

-Em desperta un sentiment ambivalent. En el terreny polític la celebro. Tot el que ajudi a mirar endavant ha de ser saludat. En el terreny personal inevitablement em desperta un punt d’acritud perquè si aquesta mirada generosa i lúcida d’ara l’hagués tingut el 2017 no hauria arruïnat la vida al president Puigdemont.

-ERC ha fet un gir des del 2017. ¿Com veu Junts per Catalunya, si avança l’agenda d’indults i diàleg?

-Jo crec que no té recorregut. La confrontació ha vingut sempre de l’immobilisme del Govern espanyol cap a la catalanitat i la diversitat. Si tenim un Govern més o menys sensible i compromès amb encarrilar les coses, la via rupturista o unilateralista tornarà a tenir el pes relatiu que ha de tenir en qualsevol societat avançada: un pes marginal.

-¿Santi Vila és orfe políticament?

-Sincerament, sí. No m’acabo de sentir representat. En les últimes eleccions vaig votar el PDECat per correu el dia abans del cordó sanitari amb els socialistes. Si arribo a votar diumenge no ho faig, perquè ho vaig considerar escandalós.

-¿Li agradaria contribuir a un canvi de govern a l’Ajuntament de Barcelona?

-Procuraré ajudar tant com pugui.

Notícies relacionades

Divisió a Junts a l’hora d’escollir un càrrec al Parlament

Com més població, més recursos

-¿Com?

-Concedint entrevistes, amb articles al diari, comprometent-me cívicament... No consisteix necessàriament a ser candidat ni per anar en cap llista.