Les 3 claus de la setmana política

Màxima expectació dilluns passat per la primera salutació pública entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Tots els focus posats en una de les catedrals de la Catalunya de tota la vida, Foment del Treball, ara dirigida pel gestor de moda de la influència política i econòmica, Josep Sánchez Llibre, forjat a l’escuderia Duran i Lleida. A l’epicentre de l’escena, Javier Godó, guardonat pels 140 anys de La Vanguardia. Fins aquí els fets. Però el flamant coronel de la presidència Aragonès, Sergi Sabrià, genera un impacte filtrant minuts abans a La Sexta una carta d’Oriol Junqueras posant en relleu els indults que està estudiant el Govern Sánchez. Aquest impacte altera el sentit de cada una de les paraules i de cada un dels gestos que es produeixen en l’acte de Foment. Actua com la clau a les partitures musicals: interpreta les notes. Des de la Moncloa es reverbera l’impacte que, a més, l’equip de Sabrià ha concebut com la presentació en societat del nou rol de Junqueras en aquesta Generalitat republicana: s’ha reservat el paper que va tenir històricament Xabier Arzalluz al PNB. El segon impacte d’aquesta nova etapa de Junqueras és la publicació del llibre Contra l’adversitat en el qual passa comptes amb el PSOE mentre arriben els indults i es posa en marxa la taula de diàleg. L’invent pretén que el soroll passi del Govern als partits en aquesta nova etapa. Junqueras té dots per fer d’Arzalluz, una altra cosa és que ERC tingui la solidesa interna del PNB. Amb tot, el canvi d’escenari és substancial: passem d’una presidència activista com la de Torra a una presidència institucional, almenys en els dos pròxims anys.

El guant de Junqueras en l’independentisme el va recollir dimarts amb una altra carta a l’Ara Jordi Sànchez, la persona que intenta convertir Junts per Catalunya en un partit polític. Li critica al republicà fets anecdòtics, que tuteli Aragonès, però el principal missatge l’envia als seus: l’1-O va ser un instrument i no una finalitat, com deia Junqueras. El futur no és salvar l’instrument, sinó fer política per arribar al final. Gerra d’aigua freda que conceben Junts com un club de fans i no com un partit. Cop als partidaris d’acumular fets erronis per aconseguir impactes. Sànchez ha fet president Aragonès per tenir dos anys, fins a les municipals, per depurar els friquis i alinear els polítics a les seves files. Puigneró i Giró són claus en aquesta operació.

Pedro Sánchez, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez comparteixen en aquest moment una mateixa necessitat: dos anys de temps. Ni ideologia ni projecte polític. L’impacte de dilluns ha posat sordina a la manifestació d’aquest diumenge a Colón. Si acaba sent més un acte de Vox que del PP, Pedro Sánchez pot acabar la setmana amb tot a punt per assegurar-se la legislatura: el control ple del PSOE si Espadas derrota Susana Díaz, la consolidació de Podem com a apèndix del comunisme clàssic, més partidari dels acords que dels impactes, i la implicació d’Esquerra. Serà el moment d’indultar. En cas contrari, algun coronel patirà, més a Moncloa que a Sant Jaume.