Andalusia obre el cicle de canvis al PSOE

En la direcció federal no hi ha dubtes que Espadas vencerà (amb entorn d’un 55% dels vots), i esperen que en tingui prou amb una sola ronda per triturar definitivament Díaz. Una cosa que tampoc garanteix la victòria de l’alcalde, ja que ella no ha revelat si cedirà les regnes del PSOE-A en cas de derrota –Ferraz podria apartar-la i nomenar una gestora– i si està fins i tot disposada a competir per la secretaria general del partit a finals d’any, en el congrés autonòmic que succeirà el federal. Un triomf d’Espadas concediria a Pedro Sánchez les claus de la federació més poderosa, amb al voltant de 45.374 militants, i li atorgaria el control gairebé absolut del PSOE. Però si és Díaz la que s’imposa, la seva autoritat es veurà minvada: a un ensorrament electoral –el 4 de maig en les eleccions madrilenyes– hauria seguit un cataclisme orgànic, una bufetada de les bases socialistes. El cop emocional podria desencadenar alguna correcció en la trajectòria del Govern, però sobretot «oferiria a la dreta un argument més per atacar Sánchez», afirmen a l’equip de l’alcalde.

En qualsevol cas, Andalusia només és la primera parada. L’arrencada d’un cicle de canvis en el PSOE. A les primàries al sud succeirà el 40è Congrés Federal, que se celebrarà entre el 15 i el 17 d’octubre a València. I, després, en cascada, els conclaves autonòmics –tots s'hauran de tancar abans del 31 de desembre–, i els provincials, locals, i de districte. El partit, doncs, comença a Andalusia el procés de renovació interna que es prolongarà fins als primers mesos del 2022. Però el que passi aquest diumenge –i el dia 20, si fa falta aquesta segona volta– marcarà la pauta. Per la possibilitat d’un relleu en el PSOE-A, pel futur pes de la federació en el projecte conjunt i fins i tot per la forma de conducció des de Ferraz dels congressos autonòmics immediats. La direcció de Sánchez, medita, per exemple, si ha d’intervenir activament en els conclaves de Galícia o Madrid –els dos territoris on és molt probable que hi hagi disputa–, assenyalant un favorit, o bé deixa fer en els dos casos.

Tampoc Zuloaga, Conesa o Tudanca

Sobre el 40è Congrés, encara hi ha poques pistes. El convocarà el comitè federal de mitjans de juliol, i aleshores ha d’estar llesta la ponència marc, que coordinen Hana Jalloul, portaveu interina del Grup Socialista a l’Assemblea de Madrid, i l’eurodiputada andalusa Lina Gálvez. Sánchez treballa amb la idea de reduir l’executiva –l’actual té 47 membres, dos menys que amb els que va néixer el 2017, per les sortides de José Félix Tezanos al CIS i de Beatriz Corredor a Red Eléctrica de España–, per fer-la més funcional, i conferir-li més presència política. L’únic que es dona com a bastant segur és que el nucli dur del secretari general no canviarà. Al seu costat continuarien Adriana Lastra, José Luis Ábalos, Carmen Calvo i Santos Cerdán. El principal dubte és si Ábalos seguirà al comandament d’Organització, la cartera més poderosa, o bé assumirà una altra responsabilitat de primer nivell –com una vicesecretaria general, alhora que Lastra. En aquest cas, Cerdán podria guanyar les regnes de l’aparell, que ha manejat de facto des que el seu cap va aterrar en el Govern, el 2018.

En les federacions, més enllà d’Andalusia, hi haurà canvis, però també continuïtat. Ferraz no preveu «tocar res» a les comunitats on hi ha govern. És a dir, que no impulsarà candidatures rivals a les dels barons més incòmodes, com sí que va fer el 2017, després que Sánchez reconquistés el poder. D’aquesta manera, continuaran com a secretaris generals regionals els presidents del País Valencià, Ximo Puig; Extremadura, Guillermo Fernández Vara; Castella-la Manxa, Emiliano García-Page; Aragó, Javier Lambán; Astúries, Adrián Barbón; Navarra, María Chivite; Balears, Francina Armengol, i Canàries, Ángel Víctor Torres. A la Rioja, arrabassada al PP el 2019, s’ha de veure si es presenta la presidenta autonòmica, Concha Andreu, contra l’actual baró, Paco Ocón, amb qui està enfrontada. La cúpula de Sánchez, presumiblement, recolzaria Andreu, que a més forma part de la direcció federal. A Cantàbria, el líder del partit és Pablo Zuloaga, vicepresident del Govern regional, i també es mantindrà en el seu lloc.

A Múrcia i Castella i Lleó, el PSOE no governa des de fa dècades, i en totes dues va presentar al març una moció de censura contra els presidents autonòmics, tots dos del PP, i en totes dues va sortir perjudicat. No obstant, la cúpula de Sánchez, confirmen a EL PERIÓDICO fonts de Ferraz, confia tant en el murcià Diego Conesa com en el castellanolleonès Luis Tudanca, vencedors en els comicis regionals del 2019. Aquest, a més, ha tancat el recolzament de les províncies.

«Molt soroll» a Galícia

La pugna orgànica, doncs, es concentrarà a Andalusia, Madrid i Galícia. Si Díaz perd les primàries, Espadas aspirarà a convertir-se en el nou cap del PSOE-A, i si ella guanya, buscarà la revàlida. Sánchez milita al PSOE-M, però després de la patacada del 4-M, en què es va certificar el fracàs d’una campanya dirigida des de la Moncloa, ja ha advertit als seus companys que no pretén transmetre un senyal per al futur. La direcció, doncs, i ara per ara, prefereix no interferir en la batalla assenyalant un favorit. «Escoltarem, però aquesta vegada sí que convé que el procés no rebi interferències del federal. El PSOE-M ha patit la llarga ombra de Ferraz durant molts anys i ara, en tot cas, convé ajudar-los per buscar el seu espai regional, que sempre és molt complicat pel pes de la direcció federal», diuen a l’equip del president.

Després de la dimissió de José Manuel Franco, governa la federació una gestora pilotada per la diputada nacional Isaura Leal. El candidat més obvi seria, ara per ara, Juan Lobato, número quatre de la llista i actual portaveu adjunt a l’Assemblea. Però en les últimes setmanes s’han mogut tres alcaldes –el de Fuenlabrada, Javier Ayala; la de Getafe, Sara Hernández, i la d’Alcorcón, Natacha de Andrés– demanant un procés intern «sense tuteles de ningú i construint de baix a dalt», i un d’ells, Ayala, podria fer un pas endavant. A més, ha guanyat protagonisme des del març la nova delegada del Govern a Madrid, Mercedes González, no només per parar els peus en públic a l’alcalde de la capital, José Luis Martínez-Almeida, sinó per un llenguatge més fresc i no tan enravenat. A les quinieles podria entrar la portaveu interina, Hana Jalloul. La idea de Ferraz és que aquesta vegada no hi hagi bicefàlia entre el líder orgànic (abans, Franco) i el candidat electoral (abans, Ángel Gabilondo): l’«òptim» seria sumar els dos vessants, assenyalen a la cúpula.

A Galícia, la direcció de Sánchez es troba «en un procés d’escolta», ja que de moment «hi ha molt soroll». El secretari general, Gonzalo Caballero, està «mesurant les seves forces», però el llasta el seu pèssim resultat electoral en les autonòmiques de juliol del 2020, quan va quedar com a tercera força, per darrere del PP i el BNG. S’està nucleant una alternativa entorn del president de la Diputació de la Corunya i alcalde d’As Pontes, Valentín González Formoso.

Notícies relacionades

Sánchez sospesa canvis profunds en el Govern i el PSOE després dels indults

Com més població, més recursos

A Euskadi, el resultat del partit amb prou feines va millorar el 2020 respecte al 2016, tot i que li va servir per continuar al Govern autonòmic. Idoia Mendia, la secretària general del PSE i vice-‘lehendakari’ segon, estudia no presentar-se per a un nou mandat. La successió en la federació, petita però molt ordenada, es trobaria en aquest cas bastant planificada: el nou líder podria ser Eneko Andueza, portaveu socialista en el Parlament de Vitòria.

El PSOE comença un segon període de renovació després de la reconquesta de Sánchez de Ferraz. Però la primera empenta la necessita a Andalusia. I no hi ha garanties totals que la direcció pugui tombar Díaz.