Els reptes de Belarra com a futura secretària general de Podem

Belarra serà elegida, previsiblement, secretària general de Podem, cosa que la situarà com una de les màximes dirigents d’Unides Podem, la coalició dels morats amb IU, En Comú Podem i Galícia en Comú. No obstant, és Yolanda Díaz qui exercirà el lideratge d’Unides Podem i de l’acció dels ministres dins del Govern. El resultat serà una bicefàlia en què les dues ministres hauran de trobar l’equilibri.

Des que Iglesias va abandonar l’Executiu, Díaz ha gestionat les relacions amb el PSOE de manera diferent. Fonts morades en el Govern afirmen que continuen existint les mateixes tensions que fa uns mesos, però que l’estil de la vicepresidenta exigeix no airejar els conflictes per evitar el soroll. El perfil de Belarra, almenys fins al moment, ha sigut molt més bel·ligerant, ja que s’ha enfrontat a ministres de l’ala socialista. El repte serà encaixar els dos tons.

Tant Belarra com Díaz tenen sobre la taula diversos fronts oberts amb els seus socis de Govern. La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, en concret, manté obertes les negociacions amb el ministre de Transport, José Luís Ábalos, per redactar la llei de vivenda. Fa mesos que les converses estan estancades en vista de la negativa del PSOE a regular el preu dels lloguers. En mans de Belarra hi ha portar a bon port aquest diàleg que Iglesias va fixar com un dels seus principals objectius. A més, socialistes i morats fa mesos que estan encallats en la tramitació de la ‘llei trans’ que va impulsar el Ministeri d’Igualtat, dirigit per Irene Montero, en la derogació de l’anomenada ‘llei mordassa’ i en la derogació de la reforma laboral.

Entre els reptes que Belarra té sobre la taula, un dels més complicats serà emancipar-se de la figura d’Iglesias. Podem va néixer i va créixer sota l’ombra de l’exvicepresident, que va exercir un hiperlideratge en la formació que ha deixat una empremta profunda. La ministra de Drets Socials i Agenda 2030 haurà de construir el seu propi lideratge al marge dels passos que va fer Iglesias i, en el futur, reconstruir una cúpula que, tot apunta, es mantindrà pràcticament igual que durant l’era Iglesias.

Amb la gran majoria de dirigents de Podem formant part de la seva candidatura, Belarra també tindrà per davant la tasca d’obrir l’espai a nous lideratges que, en un futur, puguin agafar les regnes del partit. Els estatuts de la formació morada situen en 12 anys el termini màxim de temps que una persona pot estar ocupant un càrrec públic o intern i, actualment, la gran majoria de la cúpula és a l’organització des dels començaments: més de 7 anys.

Entre els deures pendents de Podem des de fa diversos anys hi ha la construcció d’uns fonaments territorials forts. En només dos anys la formació morada va passar de no existir a ser dins del Congrés. Aquest creixement vertiginós va impedir la consolidació d’una estructura sòlida a les autonomies. La prova va arribar en les eleccions autonòmiques de maig del 2019 en què Unides Podem va perdre més de 60 diputats autonòmics entre els diferents territoris i es va quedar fora dels parlaments de Cantàbria i Castella-la Manxa. Una de les promeses de Belarra a l’anunciar la seva candidatura va ser la d’un Podem «arrelat» al territori.