L’investigador de la Gürtel relata al jutge les pressions que va patir i com va evitar la censura dels seus informes

Aquest dimarts l’inspector en cap de l’UDEF a càrrec del cas Gürtel i la caixa b del PP, Manuel Morocho, va començar a declarar davant el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón les pressions que va rebre, tant a les bones com per les dolentes, per mirar d’apartar-lo de la investigacions que feia en relació amb la principal trama de corrupció del PP i la comptabilitat manuscrita que havia portat el seu extresorer Luis Bárcenas. 

Fonts presents en la declaració, que continuarà aquest divendres, van assenyalar a aquest diari que les traves a les seves investigacions van començar el 2011, al sobrecarregar-lo de feina, però el punt més crític arriba el 2013, amb la publicació dels anomenats papers de Bárcenas. El testimoni, en el mateix sentit que va declarar en el judici de la caixa b i en la comissió de l’operació Kitchen del Congrés, ha dibuixat «un panorama», en relació amb com havia d’actuar la seva feina, que el jutge ha qualificat de «desolador». Ell ha respost dient que encara ho va ser més, perquè es va adonar que no podia fiar-se de cap altre servei policial i va acabar recorrent a cossos a l’estranger.

Segons va explicar, fins i tot els policies que custodien l’Audiència Nacional informaven a Interior de quan explicaria al jutge l’avenç de la investigació. Entre les mesures de seguretat que va adoptar va figurar no incloure conclusions als seus informes per evitar-ne la censura per part dels seus comandaments.

López Hierro, un error

En aquest sentit va assenyalar que quan va entregar al Jutjat Central d’Instrucció número 5 l’informe sobre els donants del PP, el seu superior li va indicar que tenia un error: la inclusió de l’empresari Ignacio López del Hierro, marit de l’exsecretària general del partit María Dolores de Cospedal, perquè «era amic» de l’excomissari José Manuel Villarejo, principal imputat en la causa en què s’investiguen les clavegueres de l’Estat. 

Per eludir censures, va incloure annexos i va evitar les conclusions. De tal forma que els donants del PP i els qui havien cobrat sobresous, com el mateix expresident del Govern Mariano Rajoy, apareguessin, però no de tal manera que Interior els localitzés per obligar-lo a treure’ls. També va evitar que al seu equip s’introduïssin talps a l’impedir la incorporació de ningú que no fos de la seva confiança. Es va intentar que Andrés Gómez Gordo, el policia de confiança de María Dolores de Cospedal, entrar en la seva unitat investigadora.

Pressions en forma de premi 

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons Morocho, el comissari principal José Luis Olivera el va citar en una cafeteria per oferir-li anar a Lisboa i mentre era amb ell va rebre una trucada que va identificar amb el ministre, el també imputat Jorge Fernández Díaz, extrem que la defensa d’aquest va negar taxativament als mitjans i va recordar que ell mai va estar entre els perceptors de sobresous del PP que va esmentar Bárcenas. El testimoni ho va interpretar com una manera de pressionar-lo i assenyalar-li que la proposta comptava amb el beneplàcit del polític.

També va poder haver-se’n anat a l’ONU, a Viena, a la comissió contra la impunitat a Guatemala, i a qualsevol ambaixada que hagués volgut, però Morocho va refusar qualsevol promoció i va preferir continuar investigant el PP. Entre el que li va demanar Olivera estava que li remetés a ell els informes que preparava abans d’entregar-los al jutjat. Ell no ho va fer, però sap que un altre policia de la Udef, sí.